Els tractors van sortir al carrer la setmana passada a Barcelona contra l’ampliació de la ZEPA -Zona de Protecció d’Ocells- que segons els convocants es planteja com a compensació per a l’ampliació de l’aeroport. El moviment d’Unió de Pagesos s’entén com l’obertura de la seva campanya electoral perquè el camp celebra eleccions el proper mes de febrer.

Diuen al Govern que la ZEPA és la garantia per mantenir l’equilibri natural de la zona. Tanmateix, faria bé el Govern d’escoltar els sindicats agraris -també Joves Agricultors està contra l’ampliació- i els empresaris agrícoles de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, sempre molt actius en defensa de la indústria agroalimentària.

No és gaire normal que sindicats i empresaris coincideixin en un plantejament. I en aquest cas ho fan. Baldiri Ros, president dels empresaris agrícoles, ho expressava ben clar al setembre de 2024 en un article. El sector agroalimentari de la zona del delta del Llobregat sí que pot treballar i prosperar (i serà un revulsiu molt important per la capacitat que tindrà d’obrir mercats) amb un aeroport més gran.

Però no podrà ni treballar ni prosperar amb una zona protegida sota la figura més estricta que existeix de més de 2.000 hectàrees. Passar d’una activitat professional a una activitat de simple folklore (que és l’únic que permet realment una ZEPA) per molt adornada que pugui estar segons les modes actuals del turisme rural o activitats culturals, significa arruïnar una indústria.

Una indústria agroalimentària que venia sent afectada per un excés de regulació que ha reduït la seva producció en un 50%. Si el 1996 les verdures que es comercialitzaven a Mercabarna representaven el 24% del total, avui amb prou feines representen un 12%.

A això s’hi sumen inundacions sense solució perquè les infraestructures són un dic de contenció a l’evacuació de les tempestes i no hi ha mecanismes que facin possible evitar les inundacions constants amb pèrdues de collites, i la escassa -nula- neteja de les rieres fa de la professió d’agricultor al Baix Llobregat una professió de risc.

Diuen des del Govern que no es pot retirar la proposta d’ampliació de la ZEPA perquè és una exigència de Brussel·les. I, sobretot, no es pot retirar perquè ens hi juguem el nostre prestigi mediambiental.

La primera afirmació és simplement falsa, però la segona té un punt de broma. Prestigi? Quin prestigi? La gestió ambiental del Baix Llobregat ha estat un continu de despropòsits. Mai hi ha hagut un pla de gestió ni tampoc recursos per gestionar-los. La Carta d’Emplaçament de la Unió Europea exigia un pla de gestió i no una ampliació de la ZEPA. Si no vam ser capaços de fer un pla de gestió sobre 900 hectàrees, permeteu-me que dubti que siguem capaços de fer un pla racional i amb recursos sobre 2.000 hectàrees.

També em resulta curiosa la defensa del prestigi ambiental de Catalunya per no retirar una ZEPA que es va aprovar amb nocturnitat i traïdoria per l’anterior Govern, i segons l’Institut Agrícola presentada fora de termini. La meva pregunta és: la indústria agroalimentària no és prestigi ambiental? No és bàsic tenir una indústria agroalimentària potent per comptar amb una garantia de subministrament?

Que un Govern consideri que el prestigi ambiental sigui la seva bandera em sembla correcte però mai a costa d’un sector essencial com vam comprovar a la pandèmia i del modus vivendi de centenars de famílies. No anem bé, president. El Govern no pot condemnar un sector a l’ostracisme i, sobretot, si el Govern no ha fet els deures.