La política municipal barcelonina tanca l'any amb un balanç desigual. Bo, fins i tot millor del que s'esperava, per a l'alcalde Jaume Collboni i el PSC. Bo per al PP, amb un Daniel Sirera en creixement, com confirmen els índexs de coneixement al Baròmetre municipal. També per a ERC, amb una Elisenda Alamany consolidada malgrat les turbulències del partit a Barcelona.

La millor notícia, en els tres casos, és la confirmació que els tres partits afronten la recta final del mandat, els mesos clau, amb candidats clars al capdavant de projectes ben definits. Una cosa que no poden dir des de Junts, Barcelona en Comú, Vox i Aliança Catalana.

Tot i que la situació més complexa és, sens dubte, la de Junts. El partit que va guanyar sorprenentment les eleccions de 2023 es desdibuixa a ulls vista a mesura que avança la legislatura. Ningú amaga ja que la victòria de Xavier Trias va ser un miratge fruit de la fragmentació del vot progressista, tradicionalment majoritari a la capital catalana.

Des de llavors, però, Junts no ha fet més que diluir-se en els dubtes, tant sobre el candidat com sobre el seu projecte a Barcelona. Una pèssima notícia per a un partit que afronta les properes eleccions municipals amb l'amenaça de veure com una part dels seus votants sucumbeix a la crida d'Aliança Catalana.

Aliança tampoc té candidat, però si segueix la pauta de Vox, poc importa. Amb els nous partits d'extrema dreta el que funciona -com un tret- és la marca. No cal més que veure el que ha passat a les recents eleccions extremenyes.

Probablement la majoria dels qui van votar Vox el 2023 no coneixen el seu líder a la capital catalana, Gonzalo del Oro. Però això no serà obstacle perquè Vox torni a aconseguir grup municipal. El mateix passa amb Aliança. Els seus futurs votants a Barcelona ja han decidit que apostaran per la marca de Sílvia Orriols, sigui qui sigui el seu candidat. 

Per descomptat, no falten les travesses, tant a Junts com a Aliança. Al partit de Carles Puigdemont el portaveu, Josep Rius, sembla el millor posicionat. Sobretot per la seva proximitat a la líder.

Però Jordi Martí Galbis no ha renunciat encara a succeir Trias, el seu padrí durant molts anys a l'Ajuntament. I la direcció continua explorant alternatives, com sembla que van fer amb l'expresident Artur Mas. De moment sense èxit.

En el cas d'AC, els de Sílvia Orriols haurien temptat el publicista Lluís Carrasco, autor de la pancarta de Laporta a Madrid. També a l'exconseller d'Economia i exdirectiu del Banc Sabadell Jaume Giró, apunten altres. Tot i que el nom no es coneixerà fins al proper 23 d'abril. A la Diada de Sant Jordi, per donar empaque catalanista a l'anunci.

Per aleshores ja sabrem si Gerardo Pisarello s'ha imposat a les primàries dels Comuns al còmic Bob Pop, inesperat candidat a rellevar Ada Colau al capdavant dels morats. No sembla que el còmic tingui massa opcions, vist el suport sense fissures de la direcció dels Comuns a Pisarello. Però al partit encara li quedarà una altra incògnita per desvetllar: presentar-se en coalició amb Podem, partit que sembla disposat a donar la batalla en solitari a Catalunya.

En definitiva, podem concloure que els dos principals rivals de l'actual alcalde de Barcelona arriben a 2026 amb molts deures pendents. Especialment en el cas de Junts. El que obre bones expectatives per a Collboni.

Tot i que l'alcalde no hauria de relaxar-se, perquè tot apunta que el proper ple municipal estarà encara més fragmentat que l'actual. Per tant, serà més difícil fer créixer el grup municipal socialista, i també teixir aliances per governar.