Amb aquest Baròmetre, cal posar les barbes a remullar

El Baròmetre municipal de desembre fa pensar, encara que per a alguns això de pensar està absolutament sobrevalorat. Em refereixo al líder de Junts, Jordi Martí. Tot i que porta tota la vida a la política municipal no és conegut pel 80% dels barcelonins. Però opina, això sí. Per al líder interí de Puigdemont a Barcelona el Baròmetre “certifica el fracàs absolut” de Collboni, of course, amb “dades absolutament demolidores”.

La lectura és miop sobretot quan Junts cau del 13,5% del vot el 2023 fins al 3,4% en aquesta enquesta. Es deixen al tinter la friolera de 10,1 punts i el seu gran enemic, Aliança Catalana els supera en intenció de vot.

L'accés a l'habitatge s'enquista com el problema més greu per als barcelonins

Junts no vol analitzar la realitat. Estan sense líder i sense polítiques fora del vedat del Congrés dels Diputats on treuen pit perquè tenen en escac continu el Govern Sánchez i es deixen estimar per una oposició -mediàtica i política- que ara els elogia per després estar encantats amb la seva irrellevància. Tanmateix, el Baròmetre hauria de fer pensar a tots els partits.

Al PSC també. Collboni guanyaria les eleccions però perd pistonada. Està estancat tot i que l'alcalde aprova i la gestió municipal té un suport majoritari. La neteja ja no és un problema principal, però l'habitatge i la seguretat llastren una bona gestió.

Curiosament la seguretat és percebuda pel 25% dels barcelonins com un problema mentre que la immigració només pel 6%. El problema és que ambdues són agitades i remenades al mateix còctel. En conclusió, està tot tan remogut que no es guanya només amb bona gestió.

L'esquerra tindria al nou consistori una còmoda majoria. El 36,8% dels ciutadans aposten per l'esquerra encara que els comuns es deixen 5 punts i ERC manté el tipus.

Després d'escoltar la seva líder, Elisenda Alamany, sembla que els republicans només aspiren a ser un bon segon. Els Comuns ensimismats en el seu embolic intern farien bé de canviar la seva política del gos del jardiner, perquè un dels motius de l'ascens de l'extrema dreta és el fracàs de les polítiques d'esquerra.

Del que no es fa i del que no es percep perquè hi ha qui posa l'accent en què no es fa res. Molts ciutadans es queixen de l'absència de polítiques socials però la realitat diu que Barcelona encapçala el rànquing de ciutats que més destinen en aquest apartat.

Aliança Catalana entraria a l'Ajuntament de Barcelona i superaria Junts el 2027

Aquest és el caldo de cultiu de l'extrema dreta, però també del PP. Junts hauria de preocupar-se d'Aliança Catalana que els roba vots i els fa un sorpasso. Però també la resta de formacions perquè sense candidat/a, ni presència a Barcelona obté un 3,9%.

I ara volen explotar un altre calador més enllà de la immigració. Han presentat 700 denúncies per no retolar en català. No tenen escrúpols i busquen tot tipus d'electors. N'hi ha prou de recordar que el 30% dels seus possibles votants no són independentistes i molts són castellanoparlants, cosa que Aliança menysprea. De fet, Sílvia Orriols no concedeix entrevistes en l'idioma opressor, segons el seu criteri.

L'altre partit extrem, Vox, perd pistonada davant d'un PP que sembla conformar-se amb passar desapercebut. Tanmateix, ambdós partits de la dreta espanyola haurien d'afanyar-se a recuperar terreny perdut perquè la barrera del 5% per entrar al consistori pot convertir-se en una muralla infranquejable.

Tots haurien de prendre'n nota. Junts en surt molt malparat encara que siguin incapaços de veure-ho, però la resta farien bé de fer bo el dit “quan vegis les barbes del teu veí pelar, posa les teves a remullar".

Cal estar alerta perquè ara la víctima és Junts, però el 2027 podria ser Barcelona.