Barcelona i la Nit de Cap d'Any

La capital catalana ha consolidat la celebració multitudinària de la despedida de l'any a l'avinguda Maria Cristina de Montjuïc.

En aquesta darrera edició, unes 115.000 persones van omplir les antigues instal·lacions de la Fira de Barcelona per contemplar la festa que organitzava novament la companyia francesa Groupe F, experta mundial en aquest tipus d'esdeveniments.

L'espectacle de l'aigua des de la Font Màgica, alliberada ja de les penúries de la sequera i amb les canonades posades al dia, va complementar la música i els drons. Un èxit que va confirmar la intenció de l'alcalde, Jaume Collboni, que Barcelona pogués oferir una Nit de Cap d'Any “única a Espanya i a Europa”.

Hi va haver incidents, és clar, no pot ser d'una altra manera en una concentració tan massiva amb el consum d'alcohol que comporta una celebració d'aquestes característiques i gratuïta. Però res a veure amb altres ocasions.

Un carrer de Vigo saturat de persones desitjoses de contemplar la seva il·luminació nadalenca.

A més, després de nou edicions amb una assistència estabilitzada per sobre de 100.000 persones, el consistori ha aconseguit assentar a Montjuïc una macrofesta allunyada del centre històric, evitant els greus destrosses que el gamberrisme ocasionava a l'entorn de la plaça de Catalunya.

L'Ajuntament encerta orientant la revetlla massiva cap a zones menys nuclears de la ciutat. Una altra cosa és el que pensaran els veïns dels voltants de la plaça d'Espanya, col·lapsats ja durant les hores prèvies a l'espectacle i les següents per vianants —gens silenciosos— i automòbils.

Ha de ser difícil organitzar transport públic per a una allau humana semblant, però aquella nit va ser del tot insuficient. Les parades d'autobús estaven atapeïdes a l'espera de vehicles que no podien circular per uns carrers envaïts per cotxes particulars i els mateixos vianants, que mentre es procuraven mobilitat feien parades tècniques als nombrosos bars oberts. 

A més de l'encert de la ubicació des del punt de vista de l'ordre públic, el to local del repertori musical organitzat per Marc Parrot també va ser positiu.

Tanmateix, caldria afegir que la ciutat no ha de competir en res amb ningú, almenys des dels titulars i en absolut en matèria de rècords. Deixem per a altres més llançats l'alçada dels arbres de Nadal, el desplegament de llums i la capacitat de convocatòria de les festes.

Barcelona, cal dir-ho, no necessita promocionar el turisme de masses a l'hivern (ni a l'estiu). Només cal passejar per bona part dels barris de la ciutat per comprovar que els 12 mesos de l'any ja són temporada alta.