Una altra banda violenta al Bronx de Badalona

Als antidemòcrates, comuns, podemites, cuperos i altres grupuscles marginals s'hi ha sumat ara l'Organització Juvenil Socialista de l'Eixample (OJS). Una colla vinculada a les bandes okupes de La Carbonera i l'Antiga Massana.

El seu líder i portaveu es va lluir durant els dies que va durar el desallotjament i reallotjament dels sense sostre de Badalona. TVNodo3 i altres mitjans informatius, presumptament progres i subvencionats pel règim woke, li van donar més espai i veu que als veïns perjudicats.

La posada de llarg d'aquest presumpte partit va consistir en un escarni i un boicot contra l'associació Cor de Sant Antoni, formada per veïns de tota la vida que volen “un barri segur i respectuós per a tothom, es pensi com es pensi”.

Però les idees d'ordre, seguretat i respecte són bèsties negres per a aquests camorristes. Pobrets impostors i falsos socialistes, la seva feina és dividir els barris, fer callar els veïnats i convertir-se en comissaris polítics i econòmics de les zones.

Com qualsevol colla violenta de l'antic Bronx americà, practiquen l'agressió verbal, la física i l'amenaça. Així es va poder veure a Badalona, quan els Mossos van haver de rescatar de les seves mans una militant podemita que anava de solidària amb ells. 

Aprenents de kaleborrokos, els lidera un ciutadà africà cridaner, agressiu i baralladís (prohibit dir la nacionalitat dels delinqüents). Les seves sigles, OJS, s'assemblen a l'OJE dels comandos de Falange i el Frente de Juventudes del franquisme.  

Escindits dels marranos d'Arran, l'OJS va començar a actuar el 2024 amb escarnis a Sílvia Orriols, Pilar Rahola i Carlos Mazón. Van llençar farina a la líder d'Aliança Catalana en un acte a favor de Hamàs i van vandalitzar amb pintades la Universitat Pompeu Fabra.

Després van atacar amb pintura vermella la tertuliana Rahola a la Garriga. La van acusar de còmplice d'Israel. I van incitar a “combatre l'enemic que tenim a casa”. Un altre “enemic” assetjat va ser el president valencià Carlos Mazón.

Aleshores, ja havien aconseguit unes línies a la Viquipèdia. El seu objectiu: “fer del comunisme una tendència política i cultural entre la joventut treballadora”. A més, “generar un cos militant i disciplinat”. Com les bandes feixistes de la porra.

I insistint en la retòrica de l'enfrontament violent, perquè un altre objectiu és aconseguir “una organització de masses que intervingui en la lluita de classes combatent i donant resposta a la misèria a la qual avui ens veiem condemnades”.

Les mans toves d'alcaldes com Collboni. El llarg silenci i absència del president Illa a Badalona… Van ajudar al gran fracàs i pèssim resultat de la política d'habitatge des de l'època de Colau. Fruit d'això i allò són l'OJS i els seus matons.

També semblen esbirros de Largo Caballero, aquell sinistre líder socialista que el 1931 va proclamar: “No creiem en la democràcia com a valor absolut. Tampoc creiem en la llibertat”.

Quan es van infiltrar a Sant Antoni, atemorien amb la consigna “Sant Antoni serà un barri lliure de feixisme”. Una cosa impossible fins que se'ls expulsi d'allà on apareguin. Perquè els feixistes són ells i com a tals es comporten.