D'aquí a uns dies entraran en vigor les noves tarifes del transport metropolità amb un increment similar al dels preus al consum. S'entén. De fet, es tracta de preus ja àmpliament subvencionats, de manera que mantenir els actuals exigiria augmentar les aportacions públiques, ja quantioses.

Però en les noves tarifes es repeteix una inconsistència notable: es discrimina per ingressos als jubilats, però no es fa el mateix amb els menors de 30 anys!

Els jubilats o majors de 60 anys que superen un determinat nivell d'ingressos no tenen dret a cap reducció ni en bitllets ni en els abonaments, cosa que, ben mirat, és una mesura força justa en si mateixa. Qui més cobra no necessita més suports.

Però no passa el mateix amb els menors de 16 anys, que poden optar a la T-16, gratuïta fins i tot sent fills de banquers d'èxit o de dirigents de l'Ibex. I en aquests casos, realment la necessiten?

Tampoc es tenen en compte els ingressos dels qui poden adquirir la T-Jove. N'hi ha prou amb tenir menys de 30 anys.

La joventut és un valor que s'expandeix. És un fet, com ho demostren els anuncis de la televisió i les tarifes de TMB.

No cal desesperar: si les coses segueixen així, d'aquí poc serà jove fins a complir el segle i el greuge entre joves i jubilats desapareixerà.

No estaria de més, però, tenir present que hi ha metges, enginyers, professors, advocats i fins i tot regidors i diputats que tenen 30 anys i fins i tot menys i que es beneficien d'una mesura injusta. I això tot i que tinguin salaris més alts que qualsevol jubilat, inclosos els que perceben la pensió màxima.

La qüestió principal és que la diferència de tracte resulta inconsistent. Com es deia abans (ara potser resulta que és políticament incorrecte) o tots moros o tots cristians. O es consideren els ingressos sempre o no es computen mai.

Hi ha la possibilitat que el més just fos que es tingués en compte sempre i que les ajudes es limitessin a qui realment ho necessiti. Si els diners públics són escassos, millor gastar-los bé que malbaratar-los, com s'està fent ara amb aquestes ajudes indiscriminades.

Sense menystenir la possibilitat que la burocràcia necessària per verificar qui és jubilat i adinerat i qui no costi més diners que donar la targeta a tots els majors.

La gratuïtat del transport per als menors de 16 anys (tots, fins i tot els que podrien anar a classe en el cotxe de la família, conduït pel xofer de la família) és una mesura aprovada fa un temps per iniciativa de Junts (que encara no es deia així). Pura demagògia a la qual els altres grups van sucumbir.

Les ajudes al transport estan pensades per a la mobilitat obligada: treballar i estudiar. I aquests menors no tenen cap mobilitat obligada.

Si van als jesuïtes de Sarrià sense viure al barri és perquè volen. En realitat, haurien d'anar a un centre de proximitat.

Si sobra diners, que no sobra, seria més adient destinar-los a millorar el transport metropolità que a repartir-los entre els fills dels rics i molt rics.

Hi ha, a més, greuges comparatius. A Madrid, per exemple, els jubilats no paguen, tinguin els ingressos que tinguin. Això fa que alguns barcelonins se sentin discriminats. Per què a Madrid sí i a Barcelona no?

Potser pel mateix motiu que el Barça ha de pagar a un Negreira per no ser perjudicat pels àrbitres i el Madrid no necessita pressupostar aquesta despesa perquè el benefici li arriba d'ofici. Avantatges de la capitalitat que també té Barcelona respecte a altres zones de Catalunya.

Perquè el que és injust no és discriminar en funció dels ingressos. El que és injust és fer-ho en un cas (els majors de 60 anys) i no en l'altre (els menors de 30). I el pitjor: l'actual sistema tarifari és una arbitrarietat. Una cosa que els governs no s'haurien de permetre (excepte Trump, Netanyahu i Putin a qui la idea de justícia els resulta indiferent).