Collboni, Karácsony, Mamdani, Frey: els alcaldes com a garants de la democràcia

Les ciutats poden actuar com a parapets contra els excessos del poder, contra una nova lògica mundial basada en una mena de nou darwinisme. Només els més forts, els que puguin agafar part del pastís, tiraran endavant. És el missatge, diàfan, sense subterfugis, que ha llançat Donald Trump, arropat per uns tipus que, sota el mantell de la intel·ligència tecnològica, menyspreen la democràcia. Personatges com Elon Musk o, principalment, Peter Thiel, o aquell tipus que es diu Stephen Miller, totalment passat de rosca.

Els alcaldes, per tant, com a dic ciutadà, davant una onada dictatorial populista. Ja no és una possibilitat. És un fet. I ha succeït en altres moments de la història. El món dels diners sol arrecerar aquests subjectes, sempre que sàpiguen controlar les masses, que poden ser molt desagradables quan s'enfaden. Millor que estiguin anestesiades.

El politòleg Josep Maria Colomer, que porta la meitat de la seva vida als Estats Units, com a professor, assenyalava en una entrevista amb Letra Global que els alcaldes serien el fre davant les barbaritats de Trump. I acaba de succeir amb Jacob Frey, l'alcalde de Minneapolis, que ha defensat la seva comunitat després de l'assassinat a boca de canó de la policia de control de duanes a una dona que circulava amb el seu cotxe.

Josep Maria Colomer: “Davant Trump, la Justícia als Estats Units és sòlida i competent

Frey ha demanat que no es confongui la gent, que no se'ls menteixi, que s'analitzi de manera exhaustiva el vídeo en què s'aprecia aquest assassinat sense cap perill per a l'agent de policia. Les concentracions i manifestacions en diferents ciutats han demostrat que la democràcia encara és possible als Estats Units, i que només les ciutats, on es concentra la intel·ligència i s'impulsa el dinamisme, poden ser el mur davant la barbàrie.

El també politòleg Benjamin Barber ho va teoritzar el 2014 amb el seu llibre Si els alcaldes governessin el món, arribant a proposar un parlament d'alcaldes mundial. Per a Barber, un home molt empàtic, --es pot veure el vídeo en un TED— els alcaldes i les ciutats, mitjançant xarxes interurbanes, podien ser més eficaços que els estats nació per resoldre problemes globals. Des del local, per abordar els reptes globals. Eren les ciutats deia Barber, l'esperança per preservar la democràcia i perquè aquesta sigui més efectiva, més propera, més generosa i pràctica.

Ho sap molt bé Gergely Karácsony, alcalde de Budapest, que s'ha convertit en l'única esperança dels hongaresos davant el populista autoritari Víctor Orbán. Budapest, amb el seu alcalde al capdavant, és el territori que més s'identifica amb la Unió Europea, per davant del mateix país, Hongria. És una mena d'illa democràtica davant els desvaris d'Orbán i la internacional populista d'ultradreta que desitja encapçalar.

També n'és conscient l'alcalde de Nova York, Zhoran Mamdani, que vol aplicar-se en l'àmbit de l'habitatge, conscient que és un dels elements que més desquicien els ciutadans, i que és un bastió perquè una democràcia sigui realment real. I ho sap l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que va decidir la fi dels pisos turístics, que han distorsionat el mercat del lloguer, fent gairebé impossible que els joves puguin viure a la ciutat.

Els alcaldes han entès que els toca un nou paper, que han de posar-se al capdavant des d'una nova òptica: en fer-se càrrec de problemes complicats contribueixen amb solucions a reptes que són globals. Totes les grans ciutats estan en una situació similar: han de protegir els seus ciutadans, oferir oportunitats econòmiques i de desenvolupament, mantenir pilars de solidaritat i garantir que la democràcia encara és possible.

La importància ‘vital’ de residir a Barcelona davant Madrid o València

No serà la primera vegada. En temps foscos, les ciutats-estat a Europa van recollir la millor tradició d'Atenes, amb processos participatius, amb una connexió estreta amb els seus ciutadans. Des de la Florència anterior als Mèdici o la Venècia del comerç al Mediterrani passant per l'Estat Lliure Rètic, també conegut com la República de les Tres Lligues als Alps, el que avui és Suïssa.

Era un altre moment, és clar. Però el que no ha canviat és aquest paper de les ciutats, i, amb elles, els seus alcaldes: el mur democràtic davant la foscor més absoluta.