L'enquesta semestral de l'Ajuntament de Barcelona presentada fa uns dies no deixa de ser un estudi sociològic de relativa fiabilitat, però que sí pot apuntar certes tendències electorals i és un eficaç termòmetre dels problemes ciutadans.

En l'àmbit polític es consoliden dos aspectes rellevants de no esmenar-se en els 16 mesos que falten per a la celebració de les properes eleccions municipals. D'una banda, que el partit més votat, el PSC, estaria molt lluny d'obtenir tot just una dotzena de regidors sobre els actuals 41 i que seran 43 a escollir l'any 2027 per l'increment de població.

És a dir, un govern que serà minoritari fins i tot comptant com a soci, dins o fora, el seu actual preferent ERC. Els republicans també incrementen la seva previsió de suport segons aquest Baròmetre. Junts, que fins ara des de l'oposició podia donar una majoria absoluta de pacte amb l'alcalde Jaume Collboni, pateix un desastre monumental. És el preu de passar de ser Junts per Trias a “Enfonsats” per Puigdemont. Fins i tot Aliança Catalana els superaria en intenció de vot.

Amb unes mínimes dècimes de diferència en suport ciutadà i a la cua del pilot municipal, PP, la CUP i Vox competeixen en la “foto-finish” per no ser el partit menys votat i amb menys regidors del consistori. Un ho fa amb tendències a l'alça i els altres dos a la baixa. I els tres superats pel partit d'Orriols.

Ha passat desapercebut una dada molt rellevant. En només sis mesos, el PSC ha perdut un 25% de la seva intenció de vot tot i que el govern municipal es va gastar gairebé vint milions d'euros en publicitat institucional l'any passat.

Els propers mesos sabrem si aquesta tendència es consolida i si Jaume Collboni retorna a l'ambició de ser Pasqual Maragall o si abandona definitivament la centralitat de Barcelona amb pactes a la seva esquerra, amb picades d'ullet als “ultrazurds” dels comuns i a continuar sense derogar el llegat nefast de la seva antecessora Ada Colau.

De no rectificar, el seu resultat final estarà més a prop del que obtindria Pedro Sánchez que el que va obtenir Salvador Illa abans que el President diluís les expectatives que pogués instaurar a la Generalitat l'actitud de Josep Tarradellas.

Hi ha marge per a l'optimisme. Un 43% dels enquestats eludeixen respondre i encara queda molt temps per a les eleccions. Però, hi ha quelcom imprescindible per al millor resultat a les urnes, el bon fer d'un govern rigorós i una oposició eficaç com a alternativa de ciutat. Qui ho faci tindrà el seu reconeixement, però fiar-ho a destinar recursos públics per esmenar les mancances de govern o fiar la tasca de l'oposició a simples operacions personals d'imatge de dubtosa eficàcia política és un error.

L'escenari demoscòpic ofereix un Ajuntament encara més fragmentat. Els actuals sis grups polítics amb representació consistorial passaran a ser vuit. Un “octopartit”.

S'hi afegirien als presents els futurs edils de la puixant Orriols i el retorn de la CUP als escons de la Casa Gran. Tanta divisió política només comportarà més incapacitat per afrontar els reptes i solucionar els problemes de la ciutat.

Confiem que abans dels comicis municipals s'endrecin actituds i accions del govern i plantejaments de l'oposició. Afortunadament hi ha temps i joc preelectoral. De no ser així, un ajuntament en miques polítiques pot fer saltar en miques la ciutat.