L'any 2026 es perfila com un any complex per al món de l'empresa. Tot i que diverses institucions i mitjans de prestigi com The Economist amb el seu informe especial The World Ahead 2026 o l'informe de Perspectives Econòmiques 2026 del BBVA Research apunten que seguirem en un context de creixement encara que moderat --passant del 3,3% el 2024 al 3,0% el 2025 i al 3,1% el 2026 en l'àmbit global-- i en el cas d'Espanya un creixement previst del 2,3% per al 2026, conviurem amb nombroses fonts d'incertesa.

D'una banda, les tensions geopolítiques i polítiques, tant globals com locals, d'altra, els canvis tecnològics, socials i culturals en el si de les nostres societats. En el món d'avui les empreses ja no competeixen únicament per guanyar quota de mercat, han de fer-ho sent rellevants, resilients i legítimes en aquells territoris i comunitats on operen.

A més de tenir la capacitat de comprendre i anticipar-se, en la mesura del possible, als impactes en les cadenes de valor en què operem a causa dels canvis geoeconòmics i geopolítics, que no depenen de la capacitat de les empreses, hi ha dos grans reptes que es consoliden com a determinants de la competitivitat empresarial: la sostenibilitat i el talent. No són desafiaments aïllats, sinó dimensions interconnectades.

La competitivitat en aquest any 2026 anirà molt més enllà de l'eficiència en costos o de la capacitat d'escalar. Les nostres empreses competeixen en mercats volàtils, amb cadenes de subministrament fràgils i societats hiperconnectades i informades.

La veritable competitivitat residirà en bona part en la capacitat d'adaptació, és a dir, anticipar canvis regulatoris, respondre a noves expectatives socials i transformar models de negoci abans que ho faci la competència.

Avui la competitivitat exigeix comptar amb una mirada sistèmica en què la col·laboració amb altres empreses i startups, universitats, grups socials, etc., es converteix en una palanca estratègica. Competir també implica saber cooperar.

Un altre dels grans vectors de competitivitat continuarà sent la sostenibilitat. Encara que és percebuda per alguns com un cost o una imposició reguladora, es consolida com un factor central de creació de valor. La sostenibilitat ha deixat de ser un relat i es converteix en una competència estratègica.

Ja no es limita a l'àmbit mediambiental, sinó que inclou també la dimensió social i de governança, des de la gestió responsable de les cadenes de subministrament fins a la transparència, la diversitat o l'impacte en el territori.

Les empreses que no integrin aquests criteris de manera autèntica corren el risc de perdre reputació, accés a finançament i, en darrera instància, competitivitat. Fer negoci de manera sostenible implica innovar en productes i serveis, redissenyar processos, mesurar impactes i prendre decisions a llarg termini.

Finalment, a més del gran vector que és la tecnologia, que avança a gran velocitat amb la irrupció de la IA, la batalla pel talent s'ha convertit en un dels principals reptes per a la competitivitat empresarial.

El repte ja no és només atreure talent, sinó desenvolupar-lo, comprometre'l i retenir-lo en un context de canvi cultural profund. Les nostres organitzacions necessiten professionals amb noves competències, pensament crític, capacitats digitals, lideratge adaptatiu i habilitats socials.

Captar i retenir aquest talent cada cop és més crític. Les noves generacions demanen molt més que estabilitat laboral o un salari digne. Volen treballar en empreses amb un propòsit reconeixible, flexibilitat, aprenentatge continu i coherència entre els valors que l'empresa comunica i els que realment practica.

Avui, davant l'escassetat de professionals en molts sectors, és el talent qui tria on vol treballar, per la qual cosa és imprescindible desenvolupar una estratègia adequada com a marca ocupadora.

En definitiva, ens enfrontem a molts reptes, però a una sola agenda estratègica. Competitivitat, sostenibilitat i talent no es poden abordar per separat. Una empresa difícilment serà competitiva si no atrau talent; no atraurà talent si no ofereix un projecte amb propòsit; i no serà sostenible si no és econòmicament viable.

El repte real per al 2026 és alinear aquests tres vectors en una mateixa agenda estratègica. El mercat no premiarà les empreses més grans, sinó les més intel·ligents, coherents i adaptatives.

Empreses capaces de competir sense perdre de vista el seu impacte en el territori i en les comunitats on opera, així com de créixer sense descuidar les persones.

Pau Solanilla és soci de la consultora Harmon.