Collboni: "Estic convençut que Junts no vol utilitzar Barcelona per a altres fins i es podrà aprovar la reforma sobre habitatge"

Al mig del mandat. Amb assignatures pendents, notables, però també amb la convicció que ha pogut governar la ciutat amb certa solvència. Jaume Collboni arriba a aquesta situació amb l'horitzó de 2027, però amb la voluntat d'aprovar algunes qüestions espinoses: la reforma de la reserva del 30% per a habitatge públic i l' Ordenança de Civisme.

Collboni té clar que, després d'unes llargues negociacions, Junts hauria de recolzar aquella primera i substancial mesura: "Estic convençut que Junts no vol utilitzar Barcelona per a altres finalitats i es podrà aprovar la reforma sobre habitatge", assegura.

L'alcalde considera que Junts ha pogut plantejar les seves exigències, a partir d'un paquet de mesures que prèveu una rebaixa fiscal de l'IBI. Després de descartar completament els comuns, que han decidit que els socialistes són el seu principal adversari, i tenint en compte que amb Esquerra no seria suficient, Collboni només veu possible tirar endavant la mesura amb Junts per Catalunya.

La seva idea és que no hi ha molts arguments per rebutjar-la, perquè "el consens sobre la necessitat de flexibilitzar el 30% és clar, s'ha de construir habitatge protegit, però de forma flexible i a tota la ciutat, també a l'Eixample, les Corts o a Ciutat Vella”, insisteix Collboni en una entrevista al programa Converses de la Cadena Cope amb la participació de Metròpoli.

Doncs, per què no arriba aquest acord? “Sempre ha existit una temptació d'utilitzar Barcelona per a altres coses, per a altres interessos no estrictament centrats en la ciutat. Estic convençut que Junts no vol fer això. S'ha volgut parlar de la rebaixa de l'IBI, i ho hem afrontat, amb la idea que no suposi una pèrdua per als ingressos de la ciutat, comptant per això amb l'increment de la taxa turística. Espero que es pugui aprovar, per tant, en poques setmanes la reforma sobre habitatge. Tret que hi hagi altres motius que no tinguin a veure amb Barcelona o amb la fiscalitat. Estic convençut que Junts no vol utilitzar Barcelona i que no ho vol Jordi Martí Galbis”, el líder de Junts a l'Ajuntament de Barcelona.

L'altra gran qüestió, dins del projecte del PSC a Barcelona d'endurir les multes per conductes incíviques, és l'Ordenança de Civisme. Collboni, que no nomena els comuns a l'entendre que no pot acordar res amb el partit d'Ada Colau, assenyala que si la mesura del 30% la desitja pactar amb Junts, l'Ordenança vol tirar-la endavant "amb Junts i Esquerra".

Al seu favor, assenyala, figura la pròpia negociació de la nova tipificació de fets incívics: "S'ha pactat amb moltes entitats i associacions, no és l'Ordenança de l'equip de govern. És de totes aquestes entitats que han col·laborat. Espero que els grups municipals ho tinguin en compte i es pugui aprovar, tot i que l'Ajuntament continuarà actuant, amb o sense ordenança, i de forma contundent”, assegura.

Però, què ha succeït perquè el PSC tingui tantes dificultats per aprovar mesures importants, tot i que "fins al 90% de qüestions s'aproven per unanimitat als plens"?

“M'agradaria una majoria progressista i estable, però tenim una situació diferent. Crec que hi ha dos factors. El primer és l'alta fragmentació política, no només a Barcelona. I després determinats partits han de prendre decisions sobre els seus lideratges. No saben on han d'anar, i els seus líders no saben si ho seran altra vegada o no. No saben si les decisions es prendran fora de Barcelona. Crec que si els grups municipals pensessin únicament en Barcelona, la situació seria diferent”, afirma, en una clara al·lusió tant a Junts –amb Carles Puigdemont encara a Waterloo, pendent de que el Tribunal Constitucional dicti sentència sobre la Llei d'Amnistia—com als comuns, amb Ada Colau amb desitjos de repetir com a candidata el 2027.

Collboni acaba de tornar de Lisboa, on ha estat nomenat vicepresident d'Eurocities, la xarxa europea que agrupa a 200 ciutats. L'any que ve serà president, i la intenció és intensificar els esforços perquè la Comissió Europea pugui aportar fons directament als municipis en diferents matèries, com habitatge. Aquesta projecció de Collboni suposa, al seu judici, un impuls per a Barcelona, “que torna a estar en primera línia”.

“Barcelona torna, ho hem vist en els dos últims anys. També ha tornat Catalunya. Estem, de nou, a l'escenari espanyol i europeu”, assegura l'alcalde.

Allò que reclama Collboni és que es posi l'atenció en determinats àmbits, com el turístic. L'alcalde defensa “la indústria turística”, però entén que s'ha de regular, “perquè no es pot pensar en un creixement continu del nombre de turistes. La meva responsabilitat és defensar la ciutat davant de tots aquells que poden pensar únicament en els seus interessos”, assegura.

Construcció d'habitatge

Per això, Collboni considera que la decisió de no renovar les llicències d'apartaments turístics a partir de novembre de 2028, contribuirà a l'increment del parc d'habitatge residencial.

Al davant de l'opinió de l'exalcalde de Barcelona, Joan Clos, que ha manifestat que no s'hauria d'aportar diners públics per a la construcció d'habitatge –deixant la qüestió al sector privat—Collboni assenyala que l'Ajuntament ha pres un rumb que serà constant. "No podem no fer res davant de la marxa de famílies treballadores i joves, de classe mitjana, que no poden accedir a l'habitatge”.

Davant d'aquella situació, Collboni insisteix en les operacions en marxa, a la Marina del Prat Vermell, a la Sagrera i al nord del 22@. Són un total de 5.000 pisos protegits. I hi ha sòl, segons l'alcalde, “per a 10.000 pisos més, i volem arribar a un ritme de 1.000 a l'any, que és el màxim que es va aconseguir durant el mandat de l'alcalde Hereu”.

Collboni assegura que explicarà als executius d'Airbnb que no poden publicar anuncis amb apartaments il·legals. “Hi ha plataformes, com Booking, que sí compleixen els acords als quals s'ha arribat i espero que Airbnb faci el mateix. És raonable demanar a una empresa que no anunciï coses il·legals”, assenyala.

Quant al turisme que arriba amb els creuers, l'alcalde té previst “posar límits, des de la defensa de la indústria turística, que arriba al 15% del PIB de la ciutat”.

La proposta és la de tancar "dues terminals", després d'una negociació amb el Port de Barcelona. “Hem fet una inversió molt gran per transformar les Rambles, o la Via Laietana, o la platja de Marbella per aconseguir que els barcelonins tornin a aquests llocs de la ciutat, i per això és necessari posar límits a aquests creueristes que només estan unes hores al centre i gairebé no consumiran res a la ciutat”.

Perquè, Barcelona està resolent els problemes d'inseguretat? L'alcalde s'acull a les dades. “El darrer quadrimestre els delictes han baixat un 16%, i un 6% respecte de l'any passat. Han començat a baixar per primera vegada des de fa més d'una dècada. Barcelona és avui una ciutat més segura i neta, tot i que queda molt per fer. En gran part l'avanç es deu a la creació de quatre nous jutjats per atendre els delictes de multireincidència, que havíem demanat. Hi ha ara 800 judicis ràpids més per poder acumular penes, perquè a les tres penes, es va a presó. Això ha començat a calar”.

L'Ordenança de Civisme hauria de ser una altra peça important per reduir delictes menors i millorar la satisfacció dels veïns i veïnes de la ciutat, segons l'alcalde, que inisteix en “les multes dobles i triples” que s'acabaran imposant, tenint en compte que l'Ordenança no es reforma des de fa vint anys.

“El 80% dels patinets elèctrics van avui amb casc”, remata Collboni.

Just quan s'ha celebrat el Premi de Fórmula 1 a Montmeló, Collboni confia que la gestió de Fira Barcelona sigui efectiva, i el premi pugui continuar a Barcelona.

La Fórmula 1

Al davant la competència, i a l'intent de Madrid per obtenir també un premi de Fórmula 1, a Ifema, --un circuit urbà—Collboni s'extreu: “No vull parlar malament de ningú, però el que intenta Madrid és un disbarat. Ho expliquen diversos actors, des de diferents àmbits. Respiro a Barcelona molta optimisme per continuar a Montmeló. I tenim la zona de fans a la Plaça Catalunya, abans de l'esdeveniment, que reuneix a més de 50.000 persones, com hem vist aquests dies".

Quan se li pregunta a l'alcalde per la comparació amb la Copa Amèrica, Collboni ho té clar: “Per començar la Fórmula 1 no li costa a l'Ajuntament 50 milions d'euros”, en al·lusió al cost que va suposar el certamen nàutic.

Barcelona “ha tornat”, insisteix Collboni. Però, ¿molesta a algú? ¿Té la ciutat el suport suficient de les grans empreses del IBEX?

“Crec que hem de dir dues coses sobre això. La primera i la més important és que la ciutat va bé, amb índexs mínims d'atur històrics. Hi ha feina a Barcelona per a les pimes, pels joves, més enllà del IBEX. Però és cert que hi ha gent que no esperava el retorn de Barcelona ni que fos tan ràpid. Barcelona ha tornat, té el seu espai i genera oportunitats”, sentencia l'alcalde de Barcelona, que ja mira cap al 2027 per posar-se “a disposició del partit, del PSC”,