Joan Manuel Sevillano (Stoneweg): "Després de Londres i París, Barcelona pot ser el gran referent cultural"

Joan Manuel Sevillano s'expressa amb passió. És Managing Director de Stoneweg Plazas and Experiences, la plataforma d'inversió fundada per Jaume Sabater i Joaquín Castellví, que ha culminat el procés de compra de l'edifici del Cine Comedia per convertir-lo en el Museu Carmen Thyssen.

Sevillano acumula experiència en la gestió cultural. Va estar 25 anys a la Fundació Dalí, i vol que Barcelona aprofiti ara “tot el seu potencial” amb una oferta que vegi de la mà del sector privat en “complicitat” amb el sector públic.

Sevillano parla amb optimisme. Veu la ciutat en un “gran moment”; i entén que cal estar atent a diferents iniciatives, com la de la Fundació Louis Vuitton a París, que s'ha revelat com un agent de dinamització cultural de primer ordre, amb un centre d'art contemporani que és dels més visitats de França.

La divisió cultural del fons Stoneweg, que dirigeix Sevillano, ha apostat per un projecte que pot canviar la ciutat. Per a Sevillano el mateix Museu Thyssen, amb la baronessa Carmen Cervera –que ha mostrat en les últimes setmanes el seu entusiasme per la forma de dirigir la ciutat de l'alcalde Jaume Collboni—pot impulsar la ciutat, però també pot “actuar com a exemple per altres projectes de caràcter privat”.

“Després de Londres i París, Barcelona pot ser el gran referent cultural”, assenyala Sevillano.

Allò que assenyala Sevillano, en llarga conversa amb Metròpoli, és que el més important és “generar una nova dinàmica”, amb un “canvi de paradigma”, en què el sector privat i el sector públic “col·laborin i actuïn amb complicitat”.

Per ara, el projecte per transformar el cinema Comèdia, en el centre neuràlgic de la ciutat, va vent en popa. “El pla de desenvolupament segueix el seu curs, no hem trobat res inesperat. El punt de partida és sòlid i la complicitat amb la Baronesa i amb l'Ajuntament és gran. El missatge que oferim és que pot ser important per altres projectes, per altres col·leccionistes, amb l'objecte de recuperar fórmules d'èxit que ha tingut aquesta ciutat, entre la societat civil i l'administració pública”.

La qüestió de fons és que aquesta iniciativa privada busca el negoci. I no deixa de verbalitzar-ho. Sevillano recull el guant per donar-li la volta. “A Stoneweg, amb dues persones molt joves, com Sabater i Castellví, el que volem és també generar negoci, el denominat negoci d'impacte, i que s'ha criticat. No obstant això, és un suïcidi intel·lectual, perquè els projectes han de ser sostenibles des del punt de vista financer, i han de cobrir els objectius econòmics, socials i de sostenibilitat", explica Sevillano.

"El propi regidor de Cultura, Xavier Marcé, una de les persones que més sap en aquesta ciutat sobre gestió cultural, ha assenyalat que els pressupostos públics tindran prioritats, més en el camp social. El que defensem, per tant, són projectes ambiciosos i sostenibles, i altres projectes que poden ser més petits, en col·laboració amb el sector públic, que pot donar suport en diferents àmbits, en els tràmits burocràtics, en la promoció, o en els incentius fiscals”, afegeix.

Què significa la “complicitat” amb el sector públic? Sevillano utilitza aquesta expressió per destacar el paper de l'administració pública, en aquest cas l'Ajuntament de Barcelona.

“Barcelona té una enorme capacitat per implementar projectes de gran ambició. Ho ha demostrat en el passat, ja des d'abans dels Jocs Olímpics. Ara compta amb gent que pensa i que sap molt. I és clar que hem tingut debats interessants, on hem discrepat. Però aquesta administració ho està fent bé, mostra comprensió. Ens ha encarrilat, amb equips tècnics molt bons, baixant al detall i oferint una gran confiança”.

Les empreses del luxe

Doncs, on és Barcelona, o on pot estar? “Després de Londres i París, Barcelona pot ser un gran referent cultural, la primera ciutat del Mediterrani. La ciutat pot tenir de tot i bo, de la forma menys subvencionada possible, perquè en aquest cas serà sostenible”.

Amb quin equilibri? Sevillano entén que els papers han d'estar repartits. La voluntat de Stoneweg és “densificar el teixit cultural”.

I per això, el públic té un paper fonamental amb equipaments com el MNAC o el MHUBA, el museu d'Història de Barcelona. “Són columnes del país, de la ciutat. No poden ser equipaments privats. El que sí es pot fer és ajudar en la gestió, i és el que fa Pepe Serra al MNAC”.

L'elefant està present en tot moment a la conversa. L'experiència de la Fundació Louis Vuitton a París no ha passat desapercebuda per a Sevillano.

Una empresa de luxe, de les més importants del món, ha apostat amb tot al costat de l'art, i el seu centre d'art contemporani és dels més visitats a França. Sevillano admet la referència de Louis Vuitton, però la col·loca en context. “Salvant les distàncies, el nostre Louis Vuitton és la Fundació La Caixa, que és un exemple del destí de recursos privats per al bé públic, amb una exquisida qualitat, que ha de servir d'inspiració. És de les fundacions del món que més dedica a la cultura”.

“El que succeeix amb Louis Vuitton és que aporta molts recursos privats per reforçar l'oferta cultural de París, que ja és molt important. Ho fa amb una agenda empresarial molt concreta i és que reajusta la seva estratègia. S'associa, com a marca de luxe, amb noms d'artistes. El luxe és aspiracional i l'empresa ha vist que la resiliència de marques de pintors és enorme. Generen passió en la gent, amb gran vinculació emocional. Patrocina grans exposicions, en grans museus i crec que ens podem aprofitar d'aquest impuls a Barcelona. No obstant això, i això cal tenir clar, la cultura de París la defineix una altra cosa i altres agents. El que fa Louis Vuitton és complementari, tot i incideix molt. A Barcelona, repeteixo, tenim la Fundació La Caixa i podem aportar, també, el nostre propi valor, amb figures que hem tingut, per exemple el Comte Güell i la seva relació amb Gaudí. En alguns aspectes no hem aprofitat tot el que hem tingut”.

I el Museu Thyssen a Barcelona? Sevillano exposa el que pot aportar, un cop es transformi l'edifici del Cine Comèdia. “Som un operador privat i esperem que sigui un èxit i un exemple. Perquè en l'àmbit cultural la concurrència no és competència. Genera més. Necessitem a Barcelona un model alternatiu i trencador, perquè no tenim l'Ibex. L'Ibex està a Madrid. I hem de tenir en compte que el patrocini de nivell alt encara està en mans de les presidències de les empreses. Són els grans mecenes moderns”.

En el consum cultural Sevillano està al costat del regidor Marcé. I és que, al marge dels possibles avantatges que tingui Madrid, respecte a aquestes grans empreses, el mateix públic de Madrid és més actiu que el de Barcelona. Marcé en parla sovint.

I Sevillano aprofundeix en això. “És cert que a Madrid també hi ha el rei, el cap d'estat, que estaria disposat a repartir més joc amb altres projectes. Però els madrilenys ho omplen tot. I nosaltres ens quedem a casa o sortim cap a les segones residències o al camp o la platja. Cal que espavilem i construïm sobre els nostres punts forts, amb aliances amb el sector privat”.

I els visitants de Madrid?

La qüestió de fons que també sorgeix és com capitalitzar els visitants que rep Barcelona, en un moment de forta crítica cap a un determinat turisme. Sevillano considera que en els últims anys s'ha pogut consolidar una imatge que no és bona, amb una ciutat bruta i amb molts robatoris i inseguretat.

"No es pot criticar els turistes. Estem en el mateix vaixell que Venècia, que Amsterdam, que Atenes. El que hem de fer és trobar com es pot gestionar millor, que aquests visitants gastin més a la ciutat. Són 15 milions que venen, i hem d'aconseguir que siguin fans de la ciutat i que tornin. Però no basar les coses en la quantitat, és atreure més i més creueristes, per exemple. Crec que cal aconseguir una oferta cultural potent per fidelitzar a aquests turistes”.

El paper de Stonewg? “Volem atreure una inversió que generi valor al lloc on estem, en aquest cas Barcelona, i exportar el model amb les característiques també de cada lloc”.

I el mercat espanyol? Sevillano torna a mostrar la seva passió per allò que fa: “Cal canviar l'estructura mental, perquè Madrid ha de ser un mercat importantíssim per a Barcelona. La gent de Madrid ha de poder venir a Barcelona el cap de setmana, a veure galeries d'art, a gaudir de la cultura. Aquesta connexió s'ha anat perdent. Hi ha molts barcelonins que viatgen a Madrid. Hem d'aconseguir el mateix en sentit invers”.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial