El cinema català perd una de les seves veus més personals i compromeses. Carles Balagué, cineasta, guionista, productor i advocat barceloní, ha mort a la seva ciutat natal als 76 anys, segons han confirmat aquest dijous fonts funeràries.
La vetlla se celebra avui al Tanatori de Les Corts i el funeral tindrà lloc aquest divendres, 1 d'agost, al mateix recinte.
Nascut a Barcelona el 1949, Balagué va desenvolupar una carrera multifacètica marcada pel seu amor al setè art, l'exploració de temàtiques socials i la seva implicació en la defensa del cinema independent i d'autor.
Va dirigir nou llargmetratges, entre els quals destaca ‘Adela’ (1987), la primera pel·lícula estrenada a Espanya protagonitzada per una dona trans, una fita en la representació LGTBI+ en el cinema espanyol.
Documentalista de l'ocult i l'incomodo
Balagué va combinar la ficció amb el documental, abordant temes de gran calat històric i social. La seva signatura està present en títols com ‘La Casita Blanca: la ciutat oculta’, un retrat de la prostitució a Barcelona del segle XX; ‘Denver’ o ‘La bomba del Liceu’, que recupera l'atemptat anarquista de 1893 al cor cultural de la ciutat.
Un dels seus treballs més reconeguts va ser el documental ‘Arropiero, el vagabundo de la muerte’, centrat en la figura de Manuel Delgado Villegas, considerat l'assassí en sèrie més letal de la història criminal espanyola. Aquesta obra va rebre el premi Plàcid de Plata a la millor pel·lícula de gènere negre al Festival Internacional de Cinema Negre de Manresa el 2008.
Defensor del cinema català
Més enllà de la seva obra creativa, Carles Balagué també va tenir un paper rellevant en l'organització i defensa del sector cinematogràfic català.
Va ser director del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya durant quatre anys i va presidir l'entitat Productors Associats de Catalunya (P.A.C.), des d'on va impulsar polítiques per protegir i fomentar la producció audiovisual local.
També va ser un dels impulsors de la revista de crítica cinematogràfica ‘Dirigit per…’, en les seves primeres etapes, demostrant el seu ferm compromís amb la divulgació i l'anàlisi del cinema. La seva feina com a crític i escriptor es va consolidar amb la publicació de diversos llibres, entre ells ‘Les millors pel·lícules del cinema negre’, ‘François Truffaut’ o ‘Pel·lícules clau del cinema musical’, aquest últim coescrit juntament amb Rafael Miret.
Un llegat que sobreviu a les sales
En els últims anys, Balagué també va centrar-se en el manteniment d'espais culturals, com els històrics Cines Méliès del carrer Villarroel de Barcelona, oberts el 1996. Van ser durant anys un punt de trobada del cinema alternatiu i d'autor a la ciutat, fins al seu tancament definitiu durant la pandèmia.
Tot i haver cursat estudis de dret, la seva autèntica vocació sempre va ser el cinema. La seva carrera ho demostra: un recorregut valent, compromès amb les minories, amb la història silenciada i amb un cinema que no renuncia a incomodar ni emocionar.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial