Casi dos mesos després que la Global Sumud Flotilla zarpara des de Barcelona, l'últim dels seus membres ja ha deixat Israel amb destinació al seu llar. Durant més d'una setmana, els voluntaris i activistes que van navegar pel Mediterrani intentant portar ajuda i obrir un corredor humanitari, molts procedents de la capital catalana, han anat tornant gradualement després de ser detinguts a la presó de Ktziot (Israel).
A part dels grans noms mediàtics, entre els quals es trobaven perfils socials com l'activista Greta Thunberg, polítics com Ada Colau, o actors com Liam Cunningham, també van ser moltes persones de a peu les que van embarcar i van posar rumb a la costa de Gaza amb l'objectiu de portar aigua, menjar i medicaments.
Un d'ells és Saturnino Mercader, 'Merca' pels seus més propers (Barcelona, 1960). Sindicalista de la CGT, resident i treballador de la capital catalana, va passar tota la seva vida laboral al volant, conduint un transport de mercaderies al principi i, des dels 32 anys, un autobús de passatgers per a TMB.
Però, ¿Què porta a un conductor d'autobusos a pujar a un petit vaixell de vela, el Adara, i travessar el Mediterrani carregat d'ajuda humanitària?
Segons explica el mateix Mercader en una entrevista amb Metrópoli, "des de molt jove he militat en organitzacions que han lluitat per la millora de la vida social i laboral de les persones. Primer en la CNT, després en CGT, on he tingut una tasca molt, molt militant".
De tradició militant
Després de la seva prejubilació després uns 30 anys a la línia 40 de la capital catalana, "se m'obren altres espais per poder seguir militat" i, concretament, se li planteja "la possibilitat de viatjar a Gaza". Ja venia d'un altre intent anterior, al juny. Llavors, es va intentar fer arribar ajuda per terra, però van ser interceptats pel govern egipci.
Saturnino Mercader, membre de la CGT de Barcelona que va participar en la Global Sumud Flotilla, en una entrevista amb Metrópoli
El seu vaixell, un vaixell de vela "preciosos però molt petit", recorda, pensat per a 12 persones i en el qual viatjaven 23 activistes, va ser l'últim a sortir del port de Barcelona.
"Ja en el primer moment vam detectar problemes de manteniment, per la qual cosa ens vam haver de quedar més dies fent reparacions. Afortunadament, teníem un capità i tripulació que sabien què feien i vam poder posar rumb, primer a Menorca i després a Bizerta (Tunísia)". En totes les parades "vam haver de fer reparacions".
Problemes de manteniment
I és que l'Adara, com tants altres naus, es va comprar "amb diners aportats voluntàriament en lots". "Parlem doncs de naus que en molts casos eren de tercera, quarta o cinquena mà" i requerien "molt manteniment".
Després dels primers casos de detonacions a les cobertes, episodis que defineix com a "atacs" i que es van viure amb gran preocupació, "vam decidir doblar les guàrdies i que sempre hi hagués algú pendent del cel, per si s'apropaven drones. També al mar, per si arribava un atac submarínic".
Embarcacions de la flotilla a Barcelona
Després de l'última parada a Creta, narra, tot "era clar". "Havíem establert protocols per si ens interceptaven", cosa que va passar, en el seu cas, "a unes 69 milles de la costa de Palestina".
Interceptats
La nit, explica, era tranquil·la, el mar estava en calma i va començar a preparar el sopar --s'encarregava de tasques de cuina--. De sobte, el radar detecta més de 12 senyals que s'acostaven a gran velocitat. "Sabíem que venien. Va ser una alarma general. Vam deixar de fer el sopar i ens vam situar a la coberta".
Després de l'aparició d'un primer vaixell que els va rodejar, van arribar la resta d'embarcacions. Totes amb llums ofuscadors, en cadascuna "uns 10 o 12 soldats armats fins a les dents".
Els tripulants de l'Adara, quietos, mans enlaire mentre els abordaven. "Ens van dir que qualsevol acció seria considerada atac i respondria com a tal".
Saturnino Mercader, membre de la CGT de Barcelona que va participar en la Global Sumud Flotilla, en una entrevista amb Metrópoli
Abordat el vaixell, els 23 tripulants van ser distribuïts entre tres cambrotes. En la seva, amuntegat, van haver de cabre nou persones durant 24 hores. Durant tot aquest temps, "només ens van permetre beure aigua".
Camí a presó
Arribats a port israelià, la trobada amb els companys d'altres vaixells. Van poder gaudir d'un bon estona de posar-se al dia, "lliures però custodiats".
Així va començar el que per a l'activista va ser el pitjor moment de la missió. "Ens van esposar amb bridades a l'esquena, ens van vendr els ulls i ens van transportar, sense res de abric, en vehicles en els quals feia molta fred" fins a la presó de Ktziot.
Barcelona acomiada a la Global Sumud Flotilla camí de Gaza en una històrica acció humanitària
Abans, en una explanada, "el ministre d'Interior israelià s'acostà per trucar-nos a tots terroristes". Com a resposta, es va endur crits de "Free Palestine", somriu.
Amuntegament a Ktziot
"A l'interior del centre ens traslladaven de cel·les a qualsevol hora del dia i de la nit, sempre cada poques hores, en cel·les que no reunien cap requisit i tenien sols un vàter. Sales pensades per vuit persones en les quals havíem de cohabitar entre 12 i 16, en un annex de la presó. No teníem contacte amb altres presoners palestins", narra.
"Allà, el govern Israelí ens va donar la possibilitat de signar la deportació voluntària. En tot moment es va parlar i entendre que qui volgués, pel seu context o el que fos, la signés per poder tornar abans a casa", prossegueix.
Saturnino, junt amb altres companys i camarades, va ser dels qui no va signar, pel qual cosa triga prop d'una setmana més en tornar junts a la seva família.
Crear consciència
Mirant enrere, "crec que hem d'estar contents. Potser sense buscar-ho, però hem aconseguit una cosa molt maca, que és que molta gent que abans veia el problema palestí com una cosa molt llunyana, hagi canviat la seva percepció".
"Que vegin que està cometent un genocidi i que molta