Mor Enric Canals, exdirector de TV3 i membre fundador de la cadena, als 73 anys
El periodista va dirigir la televisió pública de Catalunya entre 1984 i 1989, a més de crear la seva pròpia productora audiovisual i publicar diversos llibres
La televisió catalana està de dol. Enric Canals, un dels cofundadors de TV3 i exdirector del canal autonòmic, ha mort aquest dissabte als 73 anys, segons han confirmat fonts properes a Metròpoli.
El periodista, productor televisiu i guionista originari de Tiana va ser un dels primers directors generals i cap de programes de TV3. Canals va agafar el timó de la televisió pública de Catalunya entre 1984 i 1989, en un moment on la seva consolidació a la petita pantalla era crucial.
Abans de saltar a aquest càrrec, s'havia format com a professional en alguns mitjans escrits, com El País o el Diari de Barcelona, i també a la ràdio, concretament en Ràdio Barcelona.
Més enllà de TV3
A partir de 1990 la seva vida va tornar al lloc d'aprenentatge, als mitjans escrits, i va començar a dirigir el diari El Observador.
Malgrat això, mai va voler abandonar el seu amor per l'audiovisual, i també va fundar en aquell mateix any la productora Mercuri SGP, on es creaven continguts documentals de contingut històric.
En aquell moment, va produir sèries com Te'n recordes?, Els dies que van canviar la nostra vida o Un món en flames, entre altres. No obstant això, el documental que el va coronar va ser Classificació ACR, una obra sobre els informes de la política franquista que parlaven de personalitats i institucions contràries al règim.
Gràcies a aquesta darrera peça audiovisual, Canals va rebre el premi Òmnium Cultural al millor programa de televisió el 1996.
Enric Canals amb Jaume Busqué en la presentació d'un llibre
Vincle amb la memòria històrica
A més de les seves perièpcies pels mitjans de comunicació, també va tenir la seva immersió dins del món literari.
Va escriure llibres com Pujol Catalunya, publicat el 2013, la trama del qual s'enfonsa en el consell de guerra que va haver d'afrontar Jordi Pujol durant el franquisme. Per això, va guanyar el Premi Godó de reportatge i assaig periodístic.
Quatre anys després, va seguir amb la seva faceta d'escriptor i, juntament amb Josep Maria Ràfols, va publicar Tarradellas, el guardià de la memòria, basat en la documentació personal reunida pel polític durant l'exili i la posterior transició.
Per a ell, l'exercici del periodisme no era només un anàlisi del present, sinó també una investigació pel passat i la preservació de la memòria democràtica.
Responsabilitats públiques
Per si fos poc, Canals també va arrossegar amb responsabilitats dins de les administracions públiques, lligades a la comunicació i l'audiovisual.
Un dels càrrecs que més es destaca va ser quan el van nomenar director general de difusió de la Generalitat entre 1997 i 2001, la presidència de la qual era en mans de Pujol.
També va ser membre del consell d'administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) entre 2004 i 2008 i, a principis del 2011, va ser delegat a Catalunya del grup Vocento.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
