La RFEF, el Jutge de Competicions No Professionals i l'obsessió per la gespa natural castiguen el futbol modest. La decisió del Jutge Únic, Rafael Alonso, de denegar l'ajornament del partit del CE Europa i forçar el seu exili a Gavà és l'últim exemple d'una burocràcia federativa desconnectada de la realitat.
Però el sainet viscut aquesta setmana pel CE Europa, obligat a demanar un estadi i a restringir l'accés als seus propis socis a Gavà, té un culpable clar més enllà de les decisions puntuals d'un jutge únic: una normativa federativa dissenyada des dels despatxos i d'esquena al fang.
L'obsessió de la RFEF per imposar la gespa natural en categories com la Segona i Primera RFEF és un exercici d'elitisme impostat que pretén disfressar de futbol professional el que hauria de ser el cim del futbol modest.
En no permetre esperar que la gespa de Can Dragó arrelés després del temporal, la RFEF no només ha posat en un compromís logístic un club propietat dels seus socis, obligant a restringir l'aforament de la seva pròpia afició, sinó que torna a posar sobre la taula un debat absurd: la tirania de la gespa natural.
Aquesta rigidesa reglamentària ignora deliberadament que una bona gespa artificial d'última generació —homologada per la FIFA— pot arribar a ser fins i tot superior, en termes de joc i seguretat, que una gespa natural mal mantinguda o acabada de plantar en ple hivern, com era el cas de Can Dragó.
Resulta incomprensible que la normativa de la Primera RFEF i categories similars continuï demonitzant la gespa artificial d'última generació, quan la mateixa FIFA permet, en competicions d'elit com les fases prèvies de la Champions League, que es disputin en superfícies sintètiques sense problema. La RFEF sembla preferir que es jugui en "patatals" de gespa natural, que sovint estan en pitjor estat i provoquen més lesions, abans que acceptar la viabilitat d'un bon sintètic.
Aquesta rigidesa normativa és un torpede a la línia de flotació dels clubs modestos. Exigir gespa natural i estadis de dimensions professionals a entitats que sobreviuen gràcies a la seva massa social i a una gestió responsable és una forma d'elitisme que no garanteix millor futbol, només més despeses inassumibles i traves que no haurien de tenir lloc en una competició esportiva.
