En un baix del districte de Nou Barris, a Barcelona, el silenci de la matinada s'ha convertit en sinònim de por. Quan el rellotge marca les tres i mitja de la matinada, l'Abril i la Laia es desperten amb el cor en un puny si és que han aconseguit adormir-se abans.
A vegades és un soroll, altres un reflex de llum a la terrassa. Des de fa mesos, un home encaputxat apareix a aquella hora per robar la roba interior que les joves estenen fora de casa.
“Ja no dormo. Directament, em quedo desperta a aquella hora, perquè sé que pot venir”, explica l'Abril. “Visc amb por constant, i el pitjor és saber que no puc fer res perquè pari", assegura en conversa amb Metrópoli.
Detenció in fraganti
Els fets consten a la policia catalana. Els Mossos d'Esquadra expliquen a aquest mitjà que “l'individu va ser detingut in fraganti el dijous 30 cap a les 03:50 hores per delictes de robatori amb força, resistència i desobediència" i que ara mateix "hi ha una investigació oberta.” Però això, per a elles, no és suficient.
La detenció, segons denuncien, no va canviar res. “En menys d'una setmana va tornar. El vam veure una altra vegada des de casa. Va ser desesperant. Si el detenen i torna, quin sentit té tot això?”, relata l'Abril amb una barreja de cansament i ràbia.
De la desconcert a la certesa
L'assetjament va començar de manera confusa, gairebé anecdòtica. A començaments de l'estiu, just després de Sant Joan, una comanda inesperada d'Uber Eats va arribar al pis de l'Abril i la Laia. “Era de Burger King, i jo sóc celíaca. Allà vaig saber que alguna cosa estranya passava", explica una de les afectades.
Comanda de Burguer King que va rebre la víctima
Setmanes després van començar les desaparicions de roba interior. “Al principi pensàvem que era un descuit, però quan totes dues vam notar el mateix, vam entendre que no era casualitat.” A poc a poc, la incomoditat va donar pas a l'alarma.
Un dia, entre la seva roba, va aparèixer un tanga nou amb l'etiqueta posada. “Allà es va tornar pertorbador. No només ens robava, ens deixava un regal. Va ser com un missatge", assegura la jove.
Les càmeres revelen la veritat
Al mes d'agost, les joves van instal·lar una càmera de seguretat a la terrassa. Durant setmanes, no va captar res. Però a principis d'octubre, les gravacions van confirmar les sospites: un home encaputxat, amb ulleres de sol, rondava a les 3:30 hores de la matinada.
“La primera vegada es va espantar en veure la càmera. Però això no el va aturar. Va tornar més vegades, més confiat. En una ocasió fins i tot va colpejar les persianes. Era com si volgués demostrar que no li importava ser vist", relata.
Una detenció que no va portar pau
El 30 d'octubre, després de tres nits seguides de visites, l'assetjador va tornar. Les joves van trucar a la policia mentre observaven com intentava penjar una peça a la corda, canviant el seu comportament habitual. “Era una provocació. Va estar quinze minuts davant de casa nostra. Vaig sentir que jugava amb nosaltres", recorda l'Abril.
Aquella matinada els Mossos el van detenir in fraganti. Però la sensació d'alleujament va durar poc.
"Tracte amb humanitat"
Les víctimes asseguren que la policia ha mostrat empatia en el tracte personal. “Ens truquen per saber com estem, ens han tractat amb humanitat. Però ens diuen que, com a agents, la llei no els permet fer més", diuen.
Aquesta impotència és el cop més gran: “Ens demanen més proves, més imatges. Que només així el jutge podrà acceptar una ordre d'allunyament. Però això significa seguir exposant-nos. És absurd haver de posar-li un esquer a l'assetjador perquè la justícia actuï".
En els darrers mesos, s'han vist obligades a canviar panys, reubicar càmeres i reforçar la terrassa, però la por segueix. “Portem cinc mesos així. Hem arribat a comprar més de cent tangues. No és una anècdota: és violència", remarquen.
Braguetes amb etiquetes que van aparèixer a la terrassa de les víctimes
L'amenaça dins de casa
L'home no només roba roba. En una ocasió, l'Abril i la Laia van trobar la porta principal del seu pis forçada. “Vam denunciar, però sense imatges no poden fer res. No puc tenir càmeres a tot arreu.”
Des de llavors, viuen amb la sensació que la seguretat depèn de la seva sort. “Qualsevol soroll em fa saltar. No dormo bé. Ni tan sols la meva companya se sent segura quan torna tard de la feina. Això ja no és només por, és ansietat permanent.”
La Clàudia, una amiga de les joves, ha utilitzat el seu perfil a les xarxes socials --amb un ampli abast-- per visibilitzar el que considera una violència sexual invisibilitzada. “No cal sang perquè sigui violència sexual. El que estan vivint és una invasió constant a la seva intimitat. Un tipus que roba la teva roba interior no busca diners: busca controlar-te, marcar territori", denuncia.
"Sense perill real"
El cas posa de manifest un problema estructural. Per a la justícia, el fet que l'individu no hagi entrat completament a l'habitatge impedeix considerar-ho violació de domicili, i sense “perill real”, no es pot dictar una ordre d'allunyament.
“Ens sentim desemparades. No hi ha una figura legal que protegeixi dones en situacions com la nostra. Et diuen que esperis, que denunciïs una altra vegada. Però mentrestant, ell segueix venint. Què passa si un dia se li acut entrar del tot?”, planteja l'Abril.
Imatge de dues de les denúncies fetes per les víctimes
“Tothom s'escandalitzarà si passa alguna cosa més greu. Però ningú fa res abans. No vull arribar a aquest punt. Vull viure tranquil·la, sense mirar cada nit per la finestra", afegeix.
La ferida invisible
Avui, l'Abril i la Laia segueixen al mateix habitatge. Han "après" a conviure amb l'ansietat, a dormir amb el llum encès i a revisar les gravacions cada matí. “Ja ni ens plantegem mudar-nos. No volem que la por ens faci fora de casa. Però no sé quant més podem aguantar", lamenta.
La investigació policial continua oberta i el sospitós segueix lliure. Cada nit, l'Abril observa l'estenedor de la finestra, sabent que aquell conjunt de fils separen la seva intimitat del perill.