Loquillo reivindica la història recent de la seva ciutat en el BCNegra: “Vaig créixer a la Barcelona més lliure que s'ha conegut”
El cantant del Clot fa una repassada de les experiències que van marcar la seva carrera en el festival literari barceloní, a les portes de publicar 'Paseo de Gracia', un llibre que radiografia la ciutat que es va trobar el 2014
Altres informacions: BCNegra 2025: el festival de novel·la negra celebra la seva 20a edició a Barcelona amb convidats de luxe
Notícies relacionades
Loquillo és una peça imprescindible per explicar la història recent de Barcelona. Ho és, almenys, per conèixer els canvis que ha experimentat l'escena cultural barcelonina i catalana, tot i que també és una bona referència de l' Espanya musical nascuda amb la Transició.
Influit pel cinema de Michelangelo Antonioni, François Truffaut, Jean-Luc Godard, Carlos Saura i, sens dubte el Free Cinema anglès, el vocalista barceloní continua als seus 64 anys una carrera instal·lada en la comunió entre la música i la literatura, una aposta de la qual no veu el final.
En una xerrada amb el lloat novel·lista Carlos Zanón, autor, també, de la lletra del tema Rusty publicat el 2016, el Loco va fer gala, una vegada més, d'una actitud afí a la rebel·lia i escèptica de l'ortodoxia, en un repàs per l'experiència vital que ha marcat la seva carrera.
Republicà del Clot
Aquest barceloní, del barri del Clot, va créixer en el si d'una família d'estibadors, republicana, que va viure en pròpies carns la repressió franquista. Malgrat això, es va negar a viure, en les seves paraules, com "el típic noi de barri de família estigmatitzada", una etiqueta de la qual aviat va escapar.
"Em vaig rebel·lar davant d'això. Vaig voler viure la vida que el meu pare no va poder viure", va assegurar el cantant durant la conversa Barcelona Ciutat aquest dimarts a La Paloma.
Portada de 'El Chico de la Bomba'
El títol del seu primer llibre és, precisament, un reflex de l'esperit del cantant. El Chico de la Bomba, que plasma les dificultats viscudes per una família republicana en plena dictadura, va ser ell mateix.
El bateig va arribar després que el Loco trobés, accidentalment, una bomba de la Guerra Civil en una fàbrica del seu barri. La seva ocurrència va ser, llavors, recollir-la i portar-la fins a la comissaria de policia, una idea que, afortunadament, no va acabar en un calvari.
La Barcelona "més lliure"
Loquillo se sent afortunat d'haver crescut a la capital catalana de finals dels anys 70, una època que recorda amb més que interès. "Vaig tenir la gran sort de créixer a la Barcelona més lliure que s'ha conegut", va assegurar.
El vocalista del Clot va mostrar nostàlgia per aquella ciutat. "Les comunes, el sexe, les drogues, el rock and roll... Tot això em va marcar", va apuntar, després d'incidir que era una "Barcelona fresca, punta de llança dels canvis socials, on tot es barrejava".
"Va arribar Pujol"
Loquillo va substituir la nostàlgia pel rebuig en parlar sobre què va passar a la Generalitat el 1980. "A Barcelona es va fotre la marrana perquè va arribar Pujol. Les companyies se'n van anar a Madrid. De sobte, va caure el teló", va narrar el rocker.
Loquillo en conversación con Zanón
Aquest 'exili', al mateix temps, va ser una oportunitat per al Loco, permetent-li ser conegut malgrat el mal moment que passava la indústria a la ciutat i mostrant, sempre, el seu rebuig al moviment hippie.
El cantant, que va insistir que "la història recent d'aquesta ciutat no comença ni acaba l'any 92", va ressaltar la seva admiració per "una generació cosmopolita, hedonista i guapa, que volia oblidar el passat progre polític i volia convertir Barcelona en una ciutat del món".
Paseo de Gracia
Loquillo llançarà la seva pròxima novel·la a l'abril. Sota el títol Paseo de Gracia, l'artista del Clot fotografia la Barcelona desconeguda que va trobar el 2014, quan va tornar per la mort de la seva mare. "No tenia res a veure amb el que jo vaig conèixer", va afirmar en conversa amb Zanón.
Sense entrar en més detalls, i recollint, de nou, el segell de la protesta, el Loco va criticar el tancament de locals dedicats al rock a la capital catalana. "És la ciutat on més locals han tancat. Els joves hauran de marxar altre cop, com ens vam marxar nosaltres perquè no teníem companyies on gravar", va assenyalar.
Amb ganes de seguir reivindicant la història de la seva ciutat, dret que reserva per a eventuals obres literàries futures, Loquillo es va acomiadar de La Paloma amb la complicitat de qui es retroba amb qui, un dia, van ser joves irats que van gaudir de l'explosió cultural postfranquista que Barcelona va liderar.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial
