No ho sabies: El mite de les banc-faroles de Passeig de Gràcia que suposadament eren escalfades amb carbó a l'hivern
Creat per Pere Falqués el 1906, aquests elements del mobiliari de la capital catalana segueixen despertant curiositat per la seva estètica singular i les llegendes que els envolten
Notícies relacionades
Barcelona està plena de racons que amaguen secrets, però pocs tan curiosos com els bancs-llumeneres del Passeig de Gràcia.
Aquestes singulars estructures modernistes, dissenyades el 1906 per l'arquitecte municipal Pere Falqués i Urpí, han estat durant dècades objecte d'una peculiar llegenda urbana: la creença que estaven calefaccionades amb carbó a l'hivern. Encara que la història s'ha popularitzat fins i tot en xarxes socials com TikTok, la realitat és molt diferent.
Obres modernistes
Els 32 bancs-llumeneres distribuïts al llarg del Passeig de Gràcia són autèntiques obres d'art modernistes. Amb estructura de ferro forjat i revestiment de trencadís —una tècnica decorativa que va portar a molts a atribuir erròniament la seva autoria a Antoni Gaudí—, el seu disseny funcional i artístic els converteix en un emblema del paisatge urbà barceloní.
Els bancs-llumeneres del Passeig de Gràcia de Barcelona
Unes portes misterioses
Pere Falqués i Urpí va exercir com a arquitecte municipal de Barcelona des de 1889 fins a 1914. Natural de Sant Andreu de Palomar i nascut el 1850, Falqués va jugar un paper fonamental en el desenvolupament urbanístic de la ciutat durant l'auge del modernisme.
Però el que més ha alimentat la imaginació ciutadana han estat les misterioses portes metàl·liques que incloïa en aquests bancs, que van donar peu al mite d'una suposada calefacció interior. Malgrat que s'ha comentat en altres articles i vídeos, mai van funcionar com estufes de carbó.
La part de ferro forjat va ser realitzada en el taller del seu cunyat, Manuel Ballarín, qui va aportar la mestria artesanal que distingeix aquestes peces úniques del mobiliari urbà barceloní.
El Passeig de Gràcia de Barcelona
Eren forns?
La confusió no és nova. A penes inaugurats, el desembre de 1906, la premsa ja va haver d'aclarir l'assumpte. El diari La Veu de Catalunya explicava que aquelles comportes no amagaven forns de carbó, sinó el mecanisme per elevar o baixar el sistema d'il·luminació, que originalment funcionava amb làmpades d'arc elèctric, no bombetes.
Aquestes làmpades utilitzaven elèctrodes de carbó que havien de canviar-se amb regularitat, i es creu que els recanvis s'emmagatzemaven dins dels bancs, la qual cosa va poder donar peu a la llegenda del “forn”.
El mateix setmanari satíric Cu-Cut! es va fer ressò del mite el 1907 amb una vinyeta humorística en la qual un cuiner intentava coure un pollastre sota una llumenera, convençut que el banc era un forn. Una sàtira que, més d'un segle després, sembla haver revifat amb força gràcies a la viralitat en xarxes socials.
El Passeig de Gràcia de Barcelona / CEDIDA
Una joia del modernisme barceloní
Avui en dia, els bancs-llumeneres segueixen sorprenent tant a turistes com a barcelonins, i tot i que la llegenda de la seva calefacció interior és només un mite, l'encant del seu disseny segueix viu.
Al llarg dels anys, han patit diverses modificacions, especialment entre 1950 i 1985, però la seva essència es manté intacta com part fonamental del paisatge del Passeig de Gràcia.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
