A mig camí de la Rambla de Catalunya, on el soroll del trànsit es barreja amb el xiuxiueig de turistes i passejants, hi ha un racó aturat en el temps. No cal cartell per identificar-lo: és un dels grans tresors de Barcelona.
N'hi ha prou amb mirar amunt: una buguenvíl·lia centenària, d'aquelles que han escoltat històries de tots els colors, es desplega en la part superior com un estendard vegetal. Sota, batega el cor de la floristeria més antiga de la ciutat, fundada el 1920: Maria Ponsà Flors.
Exterior de la floristeria María Ponsà Flors a Rambla Catalunya
"Som floristes, no només venem flors"
Quatre generacions han recorregut els passadissos d'aquest petit negoci familiar, que porta més d'un segle funcionant a tot drap. "Som floristes, no només venem flors", matitza Maria, l'actual propietària, en conversa amb Metròpoli.
Maria, tot i portar més de 30 anys darrere del mostrador, no se sent exactament propietària: "Jo no em sento molt propietària del negoci, més aviat ho descriu com la meva vida. Pràcticament, ho és", assegura.
Sant Jordi: el repte que torna cada any
L'enrenou de Sant Jordi es sent a l'ambient molt abans que arribi el dia. La ciutat es prepara per una de les seves celebracions més estimades, però en aquesta floristeria, amb més d'un segle d'història, cada Diada representa un repte personal.
"Es prepara amb molta il·lusió, amb moltíssim treball. Sempre és un autèntic repte", comenta la florista amb orgull.
A pesar de la emoció i la màgia que envolten la jornada, també hi ha una sensació de pressió que no es pot ignorar: "Encara que la quantitat de gent que ve pot angoixar, fa que aquest dia sigui molt especial," diu la propietària.
Flors grogues de la floristeria María Ponsà Flors
"Cura gairebé artesanal"
"Cada Sant Jordi es forma un tapat de gent. La gent espera hores a que li fem la rosa", afegeix.
Són molts els motius que porten les persones a comprar flors: "Aquí, cada rosa es el·labora amb una cura gairebé artesanal. No és només una flor: és un missatge", explica.
Segons ella, el secret de l'èxit de la seva floristeria és la seva capacitat de "captar la persona per fer-li la flor que necessita".
Roses de Sant Jordi de la floristeria María Ponsà Flors
Tradició i resistència
Encara que els temps canvien, hi ha principis que romanen. "Nosaltres som molt innovadors, però alhora molt tradicionals," diu la florista, destacant la importància de "respectar els mètodes" que han fet gran a aquest negoci.
Per exemple, res de paper d'alumini. "Em vaig negar des del primer dia," explica. En el seu lloc, fa servir materials senzills i respectuosos amb el medi ambient, com el paper reciclat i la tela de sac. La seva màxima preocupació? "Realçar la flor i fer que adquireixi la bellesa i la importància que ha de tenir".
Interior de la floristeria Maria Ponsà Flors de Rambla Catalunya
"Clients de diverses generacions"
Cada gest aquí sembla tenir una arrel i un sentit. "Tractem la flor com una obra d'art viva", explica. I això també es trasllada al tracte amb la clientela, "fidel des de generacions": "Tinc clients que eren dels meus avis, els meus pares, i ara venen els fills i els nets", diu satisfeta.
Malgrat la seva longevitat i reconeixement, la seva vocació segueix sent la d'un negoci petit, proper i autèntic. “ Tenim vocació de l' senzill. Per què créixer si ja no donem l'abast?”, assegura la florista, destacant com prefereixen mantenir-se fidels al que els ha donat èxit: la qualitat i el tracte personal.
Maria Ponsà, propietària del negoci amb Clara, florista, a la entrevista amb Metròpoli
Una botiga amb història
Aquí també viu la història. Literalment. On ara treballa Clara, la seva companya, durant la guerra civil hi havia una mena de refugi.
El seu pare "amagava nacionals en territori republicà i a republicans quan era territori nacional". "La floristeria és història," sintetitza Maria.
Interior de la floristeria Maria Ponsà Flors a Rambla Catalunya
Maria va ser amiga dels germans Espriu i van compartir moltes tardes a la floristeria. Recorda aquesta època amb afecte, entre converses i anècdotes dels seus anys d'estudiant.
De fet, el dia que va morir Salvador Espriu Maria li va portar un clavell vermell al cementiri. "Aquesta flor tenia un significat especial per nosaltres", diu.
"Els nostres seguidors són de carn i ossos"
En temps on tot sembla accelerat, on l'algoritme dicta la bellesa i l'atenció dura el que un "scroll", encara existeixen llocs on el ritme no el marquen els clics. "El nostre Instagram no funciona pràcticament. No el necessitem, els nostres seguidors són de carn i ossos," sentencia.
Interior de la floristeria Maria Ponsa Flors de Rambla Catalunya
Des de la floristeria, segons explica Maria, s'allunyen de la roda de les xarxes socials perquè no volen centrar-se en les aparences, sinó "emocionar i posar la pell de gallina" amb les seves creacions.
Sense catàlegs ni rams estàndard
El vincle entre les flors i les emocions és tan fort en aquesta floristeria que fins i tot "la feina amb núvies s'allunya de la convencional".
Maria Ponsà, propietària de la floristeria més antiga de Barcelona
Aquí no hi ha catàlegs tancats ni rams estàndard. "Cada creació es construeix en diàleg amb la persona, des de la seva història, els seus gestos i fins i tot el que no es diu".
Perquè sí, cada flor té el seu moment. I aquesta botiga sembla conèixer-los tots.
*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant la intel·ligència artificial