La Cascada Monumental del Parc de la Ciutadella, un dels espais més reconeixibles del paisatge urbà de Barcelona, és molt més que un teló de fons per a fotografies.
A més del seu valor arquitectònic i històric, aquest racó funciona com a punt de trobada per a qui practiquen tango a l'aire lliure, una activitat habitual a la seva explanada central.
Persones ballant al Parc de la Ciutadella
Pocs saben, no obstant això, que en el seu origen va participar Antoni Gaudí, quan encara era estudiant d'arquitectura.
Una aula oberta de tango davant d'una obra monumental
Diverses tardes a la setmana, especialment a primavera i estiu, grups de ballarins es reuneixen davant de la Cascada Monumental per practicar tango.
La elecció del lloc no és casual: l'espai ampli i la visibilitat d'aquest punt del parc l'han convertit en un lloc recurrent per a activitats socials i culturals.
La escena resulta curiosa: un estil musical nascut a Buenos Aires dialogant, sense pretensions, amb una estructura monumental del segle XIX.
La petjada discreta de Gaudí
Dissenyada originalment per Josep Fontserè, la font va començar a construir-se el 1875 com un element menor del parc. No obstant això, va anar creixent en escala i ambició fins a convertir-se en una estructura complexa, amb escultures, escalinqtes, estany artificial i gruta.
El projecte necessitava un sistema hidràulic que garantís el moviment de l'aigua, i aquesta tasca va recaure en Antoni Gaudí, llavors estudiant.
Font del Parc de la Ciutadella
A més del sistema tècnic, Gaudí també va deixar dos petits detalls ornamentals: medallons amb formes de llagostes, visibles a la part superior de l'estructura, prop d'una porta que porta la inscripció "Aquari".
Aquests animals, que després es tornarien emblemàtics a la seva obra, són probablement el primer exemple documentat del seu llenguatge simbòlic.
De projecte menor a icona urbana
Quan es va inaugurar el 1881, la Cascada Monumental no incloïa gran part dels elements escultòrics que avui la defineixen.
Col·locació d'una de les noves escultures o 'putti' de la font del Parc de la Ciutadella / AJUNTAMENT DE BCN
Va ser entre 1882 i 1888 —any en què es va celebrar l'Exposició Universal de Barcelona— quan es van completar els afegits més significatius: l'arc triomfal central, la figura de Venus emergint d'una petxina, els cavallets de mar i, a dalt, la Quadriga de l’Aurora, una escultura daurada que representa a la deessa Aurora sostinguda una torxa.
Encara que en els seus inicis va rebre crítiques pel seu aspecte incomplet, avui la font és una peça central del parc. El seu estil eclèctic i monumental, amb referències a la Fontana di Trevi de Roma i al Palau Longchamp de Marsella, conviu amb elements de l'incipient modernisme català.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial