En un racó tranquil del barri de Sant Andreu, lluny de les principals rutes turístiques de Barcelona, es troba un monument que, tot i ser menys conegut, amaga un veritable tresor de l'art català.
L'església de Sant Pacià, una joia neogòtica, amaga dins un dels primers mosaics creats per Antoni Gaudí, una obra que connecta el talent de l'arquitecte amb els inicis de la seva carrera.
Un lloc per descobrir
L'església de Sant Pacià és el tipus de lloc que, sent fora de les zones més turístiques de Barcelona, sovint passa desapercebut, però els qui decideixen endinsar-se en la seva història descobreixen una connexió directa amb els primers treballs de Gaudí.
Aquest temple, que va començar com una simple capella en un convent, avui ofereix una experiència única que combina art, història i espiritualitat. En un barri com Sant Andreu, amb el seu propi caràcter i tradició, l'església de Sant Pacià s'aixeca com un recordatori de les petjades que l'arquitecte va deixar a cada racó de Barcelona, fins i tot als llocs més inesperats.
L'església des de l'exterior a Sant Andreu
Un mosaic oblidat de Gaudí
Ubicada al cor de Sant Andreu, l'església de Sant Pacià és famosa entre els estudiosos de l'art pel seu mosaic, que decora el sòl del passadís central i el creuer del temple. Lluny dels estils modernistes i orgànics que popularitzarien les obres de Gaudí en la seva maduresa, aquest mosaic reflecteix les primeres influències de l'artista en el disseny, amb formes geomètriques, motius florals i símbols religiosos com les lletres alfa i omega, que representen el principi i el final, segons l'Apocalipsi.
El mosaic va ser dissenyat per Gaudí en la seva etapa d'estudiant sota la direcció de Joan Torras i Guardiola, arquitecte que va projectar el temple. Realitzat pel marbrista Luigi Pellerin, el treball empra marbre i arenisca de colors intensos, característiques que el converteixen en una peça única, tot i discreta dins del repertori de Gaudí.
Interior de l'església de Sant Pacià
Un edifici amb múltiples vides
La història de l'església de Sant Pacià és tan fascinant com la del seu mosaic. Construïda entre 1876 i 1881, el temple va ser originalment la capella del convent de les monges de la Congregació de Jesús i Maria. Durant els anys següents, l'edifici va passar per diversos propietaris i usos. Després de ser greument malmès en 1909 durant la Setmana Tràgica, un període de revoltes anticlericals a Barcelona, l'església va ser venuda i utilitzada per a fins comercials com a magatzem de gra.
El temple va ser recuperat en 1923 per l'Arquebisbat de Barcelona, i en 1930, es va consagrar com a parròquia de Sant Pacià. Durant la Guerra Civil Espanyola, l'església va passar a ser un menjador popular, sota el nom de "Menjadors Durruti", abans de ser restaurada i consagrada de nou com a lloc de culte.
Un oasi cultural a Sant Andreu
Malgrat l'agitada història que envolta l'església, el temple ha romàs com un símbol de resiliència i patrimoni cultural. La Parròquia de Sant Pacià no només amaga un dels primers treballs de Gaudí, sinó que també ha estat restaurada en diverses ocasions, mantenint el seu valor històric mentre s'adapta als temps moderns. En 1985, es van afegir pintures murals d'Eudald Serrasolses i, anys després, els mosaics originals de Gaudí van ser restaurats per preservar la seva essència.
Avui en dia, l'església de Sant Pacià és un exemple de com el patrimoni de Barcelona va més enllà dels monuments més coneguts. Tot i no estar en les rutes turístiques més freqüentades, l'església ha començat a rebre més atenció gràcies a la seva singularitat i la seva vinculació amb Gaudí. Recentment, la parròquia ha obert el temple a visites guiades, oferint als visitants una oportunitat d'explorar aquest tresor amagat de la ciutat.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial