Estat de la sequera a Catalunya: els pantans que abasteixen Barcelona s'apropen al ple després d'anys al límit

Catalunya comença a deixar enrere l'ombra de la sequera. Les pluges de la primera meitat de 2025 han revertit una situació crítica que vivia la comunitat autònoma, i en especial, els embassaments del sistema Ter-Llobregat, que abasteixen Barcelona i la seva àrea metropolitana. 

Les dades publicades per l'Agència Catalana de l'Aigua confirmen que els principals embassaments de la conca Ter-Llobregat es troben actualment al 82,12% de la seva capacitat total (502,64 hectòmetres cúbics), marcant el millor dada en una dècada.

Aquest avanç suposa un alleujament per a milions de persones que depenen d'aquest sistema per al subministrament d'aigua potable i posa fi a més de dos anys de restriccions.

Per ara, la imatge del pantà de Sau recuperat i les comportes obertes a Susqueda ofereixen un alleujament a una Catalunya que, després d'anys d'emergència hídrica, pot per fi mira cap a l'estiu amb una mica més de tranquil·litat.

Les comportes de l'embassament del pantà de Sau

Embassaments

Entre els embassaments més emblemàtics es troba el pantà de Sau, que es troba al 62,7% de la seva capacitat (103,61 hm³ dels 165,26 màxims).

Tot i que encara no ha recuperat els seus nivells històrics, la xifra representa un salt important davant el preocupant 25% que presentava fa just un any. Aquest embassament és l'únic del Ter-Llobregat que ha vist reduïda la quantitat d'aigua aquests últims dies. 

Durant gran part de 2023, el pantà va ser el símbol de la crisi hídrica: el seu famós campanar, pertanyent a l'antic poble de Sant Romà de Sau, va quedar totalment al descobert, convertint-se en un referent visual de l'impacte de la sequera.

D'altra banda, l'embassament de Susqueda registra un impressionant 89,3% (208,19 hm³), mentre que La Baells aconsegueix el 97,2%, pràcticament a ple capacitat. La Llosa del Cavall se situa en el 76,9% i Sant Ponç arriba al 93,8%. 

El pantà de Sau, amb el campanar de l'Església gairebé cobert

En conjunt, aquestes dades superen àmpliament tant els registres de l'any passat, quan 184,38 hm³, gairebé el 30% de capacitat) com les mitges dels últims cinc i deu anys, que eren de 367,78 hm³ i 450 hm³, respectivament.

La fi de les restriccions

El passat 12 de maig, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va anunciar oficialment l'entrada en fase de normalitat, la qual cosa va suposar aixecar les restriccions que afectaven l'ús de l'aigua en l'àmbit domèstic, agrícola i industrial. 

La situació millora no només pel consum humà, sinó també per a la biodiversitat. Els ecosistemes que depenen d'aquests embassaments, especialment els aquàtics, havien patit una forta pressió durant els mesos més durs de la sequera.

Les reserves pesqueres, les aus aquàtiques i els hàbitats naturals propers a les conques fluvials comencen ara a recuperar-se gràcies a l'augment del cabal.

El pantà de Sau durant la sequera Lorena Sopêna - Europa Press

Un estiu clau per a la gestió sostenible

Tot i que la millora és indiscutible, des del Govern insisteixen que no es pot abaixar la guàrdia.

Catalunya segueix sent una regió vulnerable al canvi climàtic i a les sequeres recurrents, tot i que les dades actuals són molt bones, especialment si es comparen amb la situació de fa 12 mesos. 

La Generalitat ha demanat als ciutadans responsabilitat en el consum d'aigua, recordant que un estiu sec podria revertir ràpidament els avenços aconseguits.

Els experts han assenyalat que la clau estarà a mantenir una gestió sostenible dels recursos, prioritzant les polítiques d'estalvi, reutilització i eficiència.

Tot i els bons números, adverteixen que confiar únicament en els episodis de pluges no és una estratègia a llarg termini, cosa de la qual el Govern està actuant, especialment, amb les obres per a les dessaladores. 

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial