La peculiar paraula en català que s'usa molt a Barcelona i és impossible de traduir al castellà
És una paraula molt utilitzada a Barcelona, especialment per descriure a qui s'il·lusionen amb plans impossibles
Aquest és el millor bar de tapes de Barcelona segons ‘Joc de Cartes’: va enamorar a Marc Ribas
Notícies relacionades
Barcelona és una ciutat bilingüe, però el català guarda expressions que no tenen equivalent en castellà.
Algunes són conegudes a tota Espanya. Altres, com somiatruites, són veritables reptes per al traductor.
Què significa somiatruites?
Literalement: “somiatruites”. En realitat, defineix a una persona somniadora, ingènua o fantasiosa, que viu més en la seva imaginació que en el món real.
Una expressió similar en castellà seria: “tenir el cap ple d'ocells”, tot i que somiatruites té un matís més entranyable i menys despectiu.
Un origen amb fam
El terme apareix ja en 1892, a la novel·la La febre d'or, de Narcís Oller. La seva arrel està en el refrany: “Qui té gana, somia truites”, és a dir, “Qui té gana, somia tortillas”.
Varias personas caminan delante del edificio del Ayuntamiento de Barcelona, a 1 de agosto de 2023, en Barcelona, Catalunya (España)
Una truita no era qualsevol cosa: era el luxe que somiaven aquells que no es conformaven només amb pa. D'aquí que somiatruites també evoci ambició innocent.
Català sense traducció
Com somiatruites, hi ha desenes d'expressions catalanes que no es poden traduir amb precisió al castellà. Aquestes són algunes:
Déu n'hi do: Expressa sorpresa o admiració. Equival a un “cal veure-ho”.
Pixapins: Despectiu. Així diuen fora de Barcelona a aquells que escapen al camp en vacances.
Bufar i fer ampolles: Algo molt fàcil. Literalment: “Bolcar i fer ampolles”.
Bocamoll: Persona que parla massa. Similar a “xerrairó”, però amb més frequència de metedura de pota.
Rauxa: Impuls irracional. Antònim del famós “seny”, és a dir, la sensatesa catalana.
Un idioma amb caràcter
El català no només es distingeix pel seu lèxic. També per la seva sabiduria popular. Molts dels seus refranys són d'origen agrari i medieval.
Alguns exemples:
“Qui matina, fa farina”: com dir “A qui matina, Déu l'ajuda”.
“Home de pocs oficis, pobre segur”: molt semblant a “Qui molt abasta, poc apreta”.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
