Roger, el jove que ven les pastissetes de formatge més econòmiques de Barcelona: "Sense l'ajuda dels meus pares no hauria pogut"

Abans de tenir empleats, obrador o fins i tot una botiga, el jove barceloní Roger Bettosini, de 22 anys, ja estava construint el seu negoci.

Ho feia des de casa seva, amb un mòbil a la mà i una idea al cap: volia vendre tartes de formatge com ningú ho havia fet abans, a només 99 cèntims la ració.

“El interessant d'això és que vam començar a penjar vídeos abans fins i tot de constituir-nos com a empresa”, explica Roger a Metròpoli.

No hi havia guió ni grans mitjans: només ell, parlant a càmera amb naturalitat, compartint la seva història, els seus encerts i també els seus errors. “Penjava vídeos cada dia, essent supertransparent, tant quan les coses anaven bé com quan anaven malament”, assegura el jove. 

Un concepte molt viral

Aquesta honestitat va connectar. Les visualitzacions es van disparar i el producte --encara sense cuina pròpia-- va començar a fer-se viral. “Vam comprovar que era un concepte molt viral, que creava molt engagement”. No era només que la tarta agradés; era la història, el procés, la transparència.

Quan finalment van obrir la primera botiga física al número 42 del carrer Aribau, ja no eren uns desconeguts.

Les xarxes els havien servit com a altaveu, però també com a comunitat. “Això ens va assegurar aquesta clientela inicial”, explica Roger.

Un primer dia de bogeria

El jove recorda el primer dia com una "autèntica bogeria". Centenars de persones fent cua esperant poder provar la tarta més barata del mercat. "Recordo dir-li a un home mentre li atenia que aquest preu no aniria a ser només així avui, que aniria a ser sempre i es va quedar en shock", recorda.

Aquest primer dia també li va deixar un altre record imborrable: “El primer sold out sempre queda gravat al pensament".

Però amb el temps, aquesta escena es va tornar rutina. “Al principi, sobretot, ens quedàvem sense tarta pràcticament a tres hores de tancament”, explica.

L'emoció inicial va donar pas a una preocupació més pragmàtica: “Quan vas pel vint-i-uè dia i segueixes fent sold out cada dia a dues hores de tancament, empresarialment no és interessant perquè estàs perdent dues hores de negoci”, explica.

Un preu gairebé impossible

Sens dubte, una de les claus de l'èxit és el preu: 99 cèntims per ració de tarta. En un mercat on els postres artesans poden superar fàcilment els quatre o cinc euros, la xifra sembla gairebé impossible.

Però darrere d'aquesta estratègia hi ha alguna cosa més que un reclam comercial. Té lògica, i molta. “Això ho vam estudiar el primer de carrera de qualsevol facultat d'econòmiques: com més compres, més barat et surt”, explica Roger.

“Els marges que tenim ara no tenen res a veure amb els de l'inici”, reconeix. De fet, adverteix que, si algú intentés replicar avui el seu model des de zero, probablement acabaria perdent diners: “Una empresa nova perdria diners amb cada tarta que venés, perquè no tindria la capacitat de fer compres com ho fem nosaltres”.

Creixement i nous reptes

Avui, 99cheesecake té tres locals, dos d'ells a Barcelona, al carrer Aribau i a Gràcia i un obert recentment a Madrid. El jove té l'aspiració de seguir creixent a Espanya.

Però aquest creixement porta altres reptes, menys visibles. Ja no es tracta de batre formatge ni de pensar en la següent recepta viral.

Ara, tal com assegura, el més complicat és gestionar persones. “La part més imprevisible del món són les persones”, reconeix.

“El més difícil no és que se t'espatlli un forn, perquè compres un altre. El complicat és perdre algú que tenia certs coneixements que no pots substituir immediatament”, lamenta el jove.

Una cultura d'empresa amb l'exemple

Ja són gairebé 30 els empleats de 99cheesecake i, per al fundador, crear una cultura d'empresa sòlida enmig d'una activitat incessant no és tasca fàcil, però té clar el seu enfocament: predicar amb l'exemple.

“El que intento transmetre als meus empleats és que jo sóc un més”, diu. Roger assegura que tots a l'equip l'han vist netejant, preparant pastissos i atenent al públic.

Així, entenen exactament com vol que es facin les coses, perquè ell i Laura, la seva parella i sòcia, també s'hi involucren en totes les tasques, fins i tot les més bàsiques.

El suport familiar i els primers obstacles

Roger és conscient de la rapidesa amb què ha estat tot i que ell sol no hauria estat capaç. “Ara estan molt orgullosos”, explica sobre els seus pares, que el van recolzar des del principi, també econòmicament.

“Em van recolzar econòmicament. Sense una part d'aquesta finançament no hauria pogut obrir”, assegura.

Aprendre a deixar anar

Amb el temps ha après a relativitzar. A entendre que emprenir no és només somiar: també és aguantar, corregir i deixar anar. Per això, un dels seus objectius actuals és aprendre a delegar. “La idea és anar delegant poc a poc en persones de confiança”, explica.

Ja no fa totes les compres, ni cuina totes les tartes, ni atén al públic com al principi. “Igual que abans feia jo les compres i ara tenim un cap de compres, doncs poc a poc anar delegant aquelles funcions on no sigui imprescindible que estigui jo”, relata.

La cara visible de 99cheesecake

Ell ha estat l', el que apareix en cada vídeo. Però això, admet, pot ser un arma de doble tall.

“M'agrada força que sigui un projecte personal, tot i que és difícil mantenir la teva cara visible quan el negoci creix”, diu. I afegeix: “A la mínima que facis alguna cosa malament tu personalment, es veu perjudicat el negoci”.

"Tindria por si tingués un mal producte"

Si pogués tornar enrere, hi ha alguna cosa que faria diferent: negociar. “Negociar millor els lloguers”, respon tajantment.

Ésser jove, explica, el va posar moltes vegades en una posició de desavantatge. “O bé et prenen per tonto o bé no et fan cas”. Aquesta manca d'experiència, reconeix, el va portar a acceptar condicions que avui no signaria.

Però malgrat l'esgotament mental i físic que suposa començar un negoci, no té por que tot es desplomi. La seva confiança està en la qualitat. “Tindria por si tinguéssim un mal producte i si la nostra única recompensa fos el preu. Però la gent repeteix per la qualitat”, afirma.

Amb els peus a terra

I tot i que acaben de donar el salt a una nova etapa obrint el primer local a Madrid, Roger no perd de vista el que queda per davant. “El nostre objectiu no és quedar-nos amb aquestes tres botigues, sinó expandir-nos a nivell europeu”, diu. Això sí, amb els peus a terra: primer volen consolidar el projecte a Espanya.

Mentrestant, toca seguir. I seguir, moltes vegades, significa treballar sense descans. “A nivell personal, la qualitat de vida et pitjora moltíssim”, admiteix. 

El somni s'ha acomplert. Però com tots els somnis que es converteixen en realitat, exigeix sacrifici, constància i molta més feina del que apareix als vídeos.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial