Publicada
Actualitzada

Barcelona ha assolit la seva cifra rècord de població en els últims 40 anys, però ho ha fet sense nens.

La capital catalana supera els 1,73 milions d'habitants a 1 de gener de 2025, segons les darreres dades del Padró Municipal, però només el 21% dels llars acull menors de 15 anys.

Un nen salta i juga en una carrer decorat del barri de Gràcia 2024 Òscar Gil

En termes relatius, la població infantil (menys de 16 anys) representa només el 11,9%, la xifra més baixa des que existeixen registres.

Una ciutat més plena… i més envellida

El creixement demogràfic a Barcelona, que suma 92.000 nous residents en tres anys, no es deu a un repunt de naixements, sinó a la migració internacional.

La natalitat continua en caiguda lliure per vuitè any consecutiu i el saldo vegetatiu —la diferència entre naixements i defuncions— s'ha estabilitzat en valors baixos.

Mentrestant, el nombre de centenaris marca un nou màxim: 1.104 persones han superat els 100 anys a la ciutat, un 9,6% més que el 2023. D'elles, vuit de cada deu són dones.

Al 1981, els menors de 16 anys representaven el 21,8% de la població barcelonina. Avui, aquest percentatge s'ha reduït a gairebé la meitat.

El mapa de la infància també revela diferències territorials: les zones amb més nens es concentren a Ciutat Meridiana, Vallbona i Trinitat Vella, al nord, i a Sarrià, Vallvidrera i el Tibidabo, a l'oest.

En canvi, Ciutat Vella, l'Eixample i Gràcia són els districtes amb menys presència infantil.

Arxiu - Vista panoràmica de Barcelona, amb la Basílica de la Sagrada Família de fons David Zorrakino - Europa Press

Cresix la població estrangera

Un altre canvi profund: només el 45% dels empadronats han nascut a la ciutat. La majoria dels nous barcelonins provenen de l'estranger.

A dia d'avui, hi ha 612.529 persones nascudes fora d'Espanya, un 53,8% d'elles provinents del continent americà —amb Argentina, Colòmbia, Perú i Veneçuela al capdavant—. Les segueixen ciutadans de Pakistan, Marroc, Equador, Itàlia, Hondures i Xina.

La població estrangera representa ja el 26,4% del total i és, a més, més jove que l'espanyola, amb una mitjana d'edat propera als 39 anys.

En canvi, els nascuts a la resta d'Espanya —el seu nombre ha caigut— presenten una edat mitjana molt superior: 65,9 anys.

Una piràmide de població que s'estreny per baix

Malgrat l'augment global de habitants, la base de la piràmide poblacional s'afebleix. La relativa estabilització de la natalitat en els anys previs a 2010 ha amortit el descens, però no l'ha evitat.

L'edat mitjana a la ciutat es manté entorn dels 44 anys, i el gruix de la població es concentra a les franges d'adults joves i de mitjana edat.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial

Notícies relacionades