A Barcelona hi ha façanes discretes i cridaneres, desconchades i bé cuidades, abandonades i restaurades, però totes elles amb històries per xiuxiuejar a l'orella de qui es deté a escoltar-les.
La del número 74 bis del carrer Sant Pere Més Alt, surt al pas sobtadament amb els seus suaus tons verdosos reclamant atenció.
Delicadesa que captiva
No és la seva alçada ni el seu color pastel el que captiva, sinó la delicadesa dels esgrafiats que la vesteixen.
Dues figures blanques d'aire clàssic mostren els seus encants semidespullades, cadascuna sobre un pedestal amb la inscripció "Día 15" i "de Janer". Potser la data de finalització de l'obra o d'una reforma?
Entre els balcons centrals del primer pis, ambdues semblen interactuar desenfadadament entre si, envoltades de motius ornamentals, guirnaldes i sanefes florals que evocan un passat d'esplendor de setgecents.
Són l'elegant carta de presentació de l'antiga Domeria de Sant Pere, un tresor amagat en ple cor del barri històric de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.
Planta baixa i dues altures
Aquest edifici, de planta baixa i dues altures, té la seva ànima lligada al Monestir de Sant Pere de les Puel·les, a tir de pedra i un dels cenobis més antics de la ciutat.
Imatge de la façana de l'antiga domeria
Perquè una domeria no és altra cosa que la residència d'un canonge que gaudia d'una prebenda eclesiàstica.
Canvi dràstic en el panorama eclesiàstic
La construcció original es remunta a 1790. I els seus detalls decoratius, sofisticats i elegants, són un clar indicador de la importància d'aquest lloc en el seu dia, per la seva funció clau en la vida monàstica d'aleshores.
Un esplendor que es va veure truncat al segle XIX, quan les desamortitzacions van portar consigo
un canvi dràstic en el panorama eclesiàstic espanyol.
Aquests processos d'expropiació i venda de béns de l'Església per part de l'Estat van afectar directament a propietats com aquesta, que, després de la desamortització, va ser adquirida pel propietari de la finca colindant, el número 74.
S'estima que la domeria va deixar la seva funció eclesiàstica entre les dècades de 1840 i 1870, un període convuls per al Monestir de Sant Pere de les Puel·les, les cu...