Estat de la sequera a Catalunya: els pantans de Barcelona superen el 83% de la seva capacitat a les portes de l'estiu
Els embassaments del sistema Ter-Llobregat registren els seus millors nivells en una dècada gràcies a les pluges persistents del primer semestre de 2025
L'Ajuntament cronifica l'espera de Nou Barris per recuperar les fonts ornamentals: “Som el 'cul de sac' de Barcelona”
Notícies relacionades
- El parc aquàtic a una hora de Barcelona que tindrà un tobogan únic a Europa: caigudes lliures amb gravetat zero
- Barcelona inaugura la temporada de bany: aquestes són les piscines municipals de cada districte
- Calendari confirmat: aquestes són les piscines municipals de Barcelona que obren les seves portes al juny
Catalunya consolida la seva recuperació hídrica. Segons les últimes dades publicades per l'Agència Catalana de l'Aigua, els principals embassaments del sistema Ter-Llobregat —responsables del subministrament a bona part del territori, inclosa l'àrea metropolitana de Barcelona— han assolit el 83,03% de la seva capacitat total, amb 508,22 hectòmetres cúbics acumulats sobre un màxim de 612,07 hm³.
La xifra representa un salt espectacular respecte al mateix període de l'any anterior, quan els mateixos pantans emmagatzemaven tan sols 198,76 hm³, és a dir, el 32,47% de la seva capacitat.
A més, els nivells actuals superen les mitjanes registrades en els últims cinc (370,98 hm³) i deu anys (450,84 hm³), confirmant una tendència de clara millora després de diversos anys marcats per l'emergència hídrica.
Aquestes dades són extraordinàries si es té en compte la situació fa escàs mig any. Especialment en aquestes dates cada vegada més pròximes a l'estiu, quan s'espera un major consum d'aigua per a les piscines i el turisme.
Les comportes de l'embassament del pantà de Sau en una imatge d'arxiu
De pantans al límit a reserves plenes
Entre els embassaments més destacats, La Baells (Cercs) se situa en un 97,34% de la seva capacitat, fregant el màxim de la seva capacitat.
Li segueix Susqueda (Osor), amb un 89,64%, la qual cosa representa 208,87 hm³ dels 233 disponibles. L'embassament de Sant Ponç, a Clariana de Cardener, també mostra xifres excepcionals amb un 91,14%.
Pel que fa a l'icònic pantà de Sau, a Vilanova de Sau, encara que no lidera en volum, ha experimentat una significativa recuperació en situar-se en 107,75 hm³ (65,20%), davant els escassos 48,34 hm³ (29,25%) que tenia fa exactament un any.
El pantà de Sau, amb el campanar de l'Església gairebé cobert
La famosa imatge del campanar de l'antic poble de Sant Romà de Sau, gairebé submergit avui, simbolitza aquest gir positiu en l'estat dels recursos hídrics catalans.
En els últims anys, amb la greu crisi hídrica que travessava Catalunya havia cridat l'atenció de molts curiosos que s'havien apropat per entrar a dins de l'antiga construcció del poble, que va quedar submergida amb la inauguració de l'embassament.
De la mateixa manera, La Llosa del Cavall, a Navès, arriba a un 78,57%, després d'haver estat en mínims crítics fa només dotze mesos.
La consellera de Territori, Silvia Paneque
Fi de restriccions i recuperació ecològica
La millora en els embassaments ha permès mantenir la fase de normalitat declarada per la Generalitat el passat 12 de maig, la qual cosa ha implicat aixecar les restriccions a l'ús d'aigua en habitatges, agricultura i indústria.
A més, els ecosistemes fluvials comencen a mostrar senyals de recuperació: cabals més estables, repoblació de peixos i retorn d'aus aquàtiques que havien desaparegut d'alguns trams de riu.
Font del Parc de la Ciutadella
Estiu amb precaució i sostenibilitat
Malgrat les dades prometedores, des de la Generalitat insisteixen en el fet que no es deu abaixar la guàrdia. Catalunya segueix sent una regió vulnerable al canvi climàtic i a fenòmens de sequera recurrent.
La Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha tornat a fer una crida a la ciutadania perquè mantingui un ús responsable de l'aigua, especialment de cara a un estiu que es preveu sec i calorós.
Experts i gestors de l'aigua coincideixen: les pluges han ofert un alleujament, però no una solució definitiva.
La clau estarà a reforçar polítiques d'eficiència, reutilització i construcció d'infraestructures estratègiques com noves dessaladores i sistemes d'interconnexió entre conques.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
