Així es formen els futurs Mossos d'Esquadra de tota Catalunya: després de les aules de l'ISPC

A l'antiga Escola de Policia de Catalunya (EPC) no hi havia lloc per a ximpleries. Els aspirants a agents dels Mossos d'Esquadra vestien pantalons de plega i camises d'un color blau clar. Es diferenciaven dels ja "graduats" amb una mena de boina o gorra vermella que recordava a la dels ferroviaris. I els sabatilles, millor oblidar-los: calçat de cuir que deixava ferides horribles als peus que trigaven dies a guarir.

Avui, l'actual Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) ha canviat. Les instal·lacions segueixen sent les mateixes dels anys 80, tot i que ara estan en obres de millora i ampliació per a les generacions venidores, que seran moltes i abundants. Però els aspirants se senten més integrats. L'uniforme que porten durant la seva ensenyança és l'operatiu, el del carrer. I porten bordat en ell des del primer dia l'escut del cos. Un emblema que abans "es guanyava" amb suor i llàgrimes pràcticament.

Formació

La majoria dels aspirants són joves. Per això potser l'ambient que es respira en aquesta "acadèmia de policia" ubicada a Mollet del Vallès recorda, guardant les distàncies, al d'una facultat universitària. Tot i que els estudiants ordinaris no es mouen per blocs ni en formació com fan els futurs mossos.

Es desplacen d'un extrem a un altre d'aquest "campus", sempre amb algun instructor. Alguns es dirigeixen a les galeries de tir i altres al bulevard, aquesta mena de "ciutat subterrània" on els protagonistes d'aquestes línies simulen enfrontar-se a situacions reals.

Intents de suïcidi, altercats al carrer, festes en habitatges que es descontrolen, entrades en una discoteca --coneguda recentment com Titus Carpa-- o violències de gènere són alguns dels escenaris que es representen a l'espai.

També acudeixen a les aules per a les sessions més teòriques o al pavelló, on un tatami que espera triplicar la seva mida en els pròxims mesos els espera per a les classes de defensa personal. ¿El punt de trobada? La cafeteria-menjador. Allà, futurs mossos, guàrdies urbans, bombers i forestals intercanvien anècdotes i experiències. També anhels i pors. 

La mateixa exigència

Els milers d'aspirants es divideixen entre el torn de matí i el de tarda per aprendre l'ofici. Formen a primera hora a l'emblemàtic pati de banderes i tornen a formar en acabar la jornada. La rectitud encara és un dels valors de l'ISPC, expliquen des de l'Àrea d'Instructors, tot i que els més veterans --els "caimans" en argot policial-- ho veuen diferent.

Atén a Metròpoli l'inspector Iván Quintana, cap de l'Àrea d'Instructors de la policia. L'inspector està segur que el nivell d'exigència al llarg dels anys no ha canviat. El que sí que ha fet és el perfil de l'aspirant. "Són noves generacions que venen amb Internet sota el braç, amb moltes ganes", explica a aquest mitjà durant una entrevista al seu despatx.

De periodista a policia

Un d'aquests exemples és el d'Alba. La jove de 25 anys es dedicava al periodisme de successos --des d'aquest mitjà se la recorda d'una forma especial-- quan va decidir canviar de rumb i anar més enllà: va optar per ser mossa. Al tercer intent --no es va rendir mai-- va aconseguir entrar a l'acadèmia i fins ara és l'experiència més "enriquidora" que ha viscut.

"L'Alba que va entrar no té res a veure amb la que surto", relata a aquest mitjà la futura policia. Gairebé nou mesos de formació després, un procés que defineix com a "intens", la jove es nota diferent. I està desitjant fer carrera al cos. 

"El punt fort no és el físic"

Per a Quintana, el punt fort dels futurs mossos no és la seva capacitat física. "Sí que se'ls inculca la cultura del manteniment, però no és el primordial", explica a aquest mitjà. Avui es valoren altres coses: maneig de xarxes socials, noves tecnologies, coneixements en ciberdelinqüència... 

"Sí que és veritat que el concepte d'autoritat els costa més", admet l'inspector, que també va ser cap de l'Àrea de Recursos Operatius (ARRO) a Barcelona. Però sembla que a l'ISPC es controla l'abocador. 

Formació

Centenars d'aspirants es divideixen per grups al bulevard supervisats per una psicòloga. Mentre alguns companys fan per uns moments d'actors i s'ajunten en el paper, els altres han de practicar els serveis. Amb targetes de color groc i vermell, la resta de la secció els van indicant si van pel bon camí o no. 

Aprenguin a emmanillar, a reduir. Però també a tractar amb el delinqüent. O amb la víctima. A buscar testimonis útils que en una escena els puguin servir per aclarir el succeït o per aconseguir pistes. "Perquè sempre està el típic veí xafarder que en lloc d'aclarir-te les coses, et mareja més. Cal saber atrapar la gent", explica un dels instructors.

Mare i policia

Núria és una altra de les aspirants al CME que ho va apostar tot per vestir l'uniforme. I no va ser fàcil perquè acabava de ser mare i als seus 39 anys les proves físiques van ser les que més li van costar. "En la primera oposició no les vaig superar, però me ho vaig prendre com un repte i al final ho vaig aconseguir", narra a Metròpoli.

Directa del món de la pedagogia, la dona coincideix amb la seva companya Alba: "És dur, però és gratificant al 100%. Aprendre cada dia coses noves, no saps el que et pot passar, però estic on vull estar".

Milers de mossos

I és que sembla que es busquen mossos. Aquesta promoció comptarà amb més de 1.000 aspirants graduats. Recentment, ja s'han publicat les bases per a una altra de 1.400 persones. I les properes, augura l'Inspector Quintana, arribaran a les 2.000 i 2.500. 

"Entrem una mica en el camp de la ficció, però en els pròxims 10 anys hi haurà una substitució de la plantilla en qüestió d'edat. El 70% o 80% hauran de jubilar-se i aquestes places es reposaran", explica l'instructor cap.

Dures jornades

El cert és que els futurs mossos aprenen en temps rècord tot tipus de qüestions. Des de dret fins a psicologia, manipulació d'armes, defensa personal, mediació o història. Per alguns és com tornar a l'institut perquè les classes s'allarguen --en el cas del