La distensió i la inflor abdominal són símptomes habituals en moltes persones. Poden anar des d'un lleu fastiguegi fins a afectar seriosament la qualitat de vida i les rutines diàries. El curiós és que la seva intensitat canvia: solen ser menors al matí i augmentar al llarg del dia, especialment després de les menjades.
Però, ¿què les provoca? Moltes vegades, aquests símptomes es relacionen amb trastorns de l'aparell digestiu. Altres vegades, l'explicació es troba en factors menys evidents, com la hipersensibilitat de l'intestí o fins i tot el tipus de bacteris que habiten en ell. Aquesta sensació de ventre pesant o inflat no sempre implica un canvi físic en l'abdomen. De fet, moltes persones poden sentir-se inflades sense estar-ho realment. I aquí comença el vertader repte: entendre què està passant per dins.
Còlon irritable: quan l'intestí està massa sensible
Una causa freqüent és la síndrome de l'intestí irritable, que afecta milions de persones. "Aquests pacients tenen una major sensibilitat intestinal. Perceben com molestes els estímuls que normalment no haurien de causar cap reacció", explica el doctor Fermín Mearin, especialista del Servei d'Aparell Digestiu al Centre Mèdic Teknon.
Així, un àpat normal o els moviments naturals del colon poden sentir-se com pressió, gasos o fins i tot dolor. Segons el doctor Mearin, això es deu a la hipersensibilitat visceral, una alteració en la forma en què l'intestí interpreta els senyals. "El problema no està en el que passa, sinó en com ho percep el pacient", aclareix.
Distensió o inflor? No són el mateix
És fonamental diferenciar entre inflor (una sensació subjectiva) i distensió abdominal (un augment objectiu del volum de l'abdomen). "Ambdós símptomes poden coexistir, però la distensió és mesurable, mentre que la inflor depèn de com ho senti el pacient", puntualitzat el doctor Mearin.
Aquesta distinció ajuda a entendre per què moltes persones amb colon irritable se senten que s'inflen, tot i que no hi hagi un canvi visible en el seu cos. És l'intestí parlant a través d'una percepció alterada.
Intolerància, al·lèrgia o casualitat?
Molts pacients relacionen els seus símptomes amb el que han menjat. Però compte: no sempre hi ha una relació clara. Segons l'especialista de l'Aparell Digestiu, "a vegades és una veritable al·lèrgia, altres és una intolerància, i moltes simplement una coincidència".
L'al·lèrgia alimentària és una reacció immunològica davant les proteïnes d'alguns aliments. La intolerància, en canvi, no implica el sistema immunitari i pot deure's a substàncies com la cafeïna, additius o sucres específics. I la malabsorció implica que el cos no pot absorbir correctament certs nutrients.
Lactosa, fructosa i sorbitol: els sospitosos habituals
A Espanya, entre el 20 i el 30% de les persones tenen dèficit de lactasa, la qual cosa impedeix digerir bé la lactosa. També és comú la intolerància a la fructosa o al sorbitol, presents en fruites i productes "sense sucre".
"No hi ha proves fiables en sang per detectar intoleràncies alimentàries", adverteix el doctor Mearin. En el seu lloc, recomana el test de l'alè, una prova no invasiva que permet detectar si existeix malabsorció de sucres fermentables com la lactosa, la fructosa o el sorbitol.
Quan els bacteris també inflen
La microbiota intestinal –aquells bacteris que conviuen a l'intestí– també tenen un paper crucial. "Quan la microbiota es desequilibra, pot augmentar la seva capacitat fermentativa i produir gasos en excés", indica el doctor Mearin.
Aquest desequilibri, que pot deure's a múltiples factors, afavoreix la distensió i la inflor. En alguns casos, incorporar certs probiòtics, com Bifidobacterium infantis, pot ajudar a restaurar l'equilibri i reduir les molèsties digestives.
*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant la intel·ligència artificial