El bàsquet 3x3 és ràpid, explosiu. Va néixer a l'asfalt, entre cistelles oxidades i ritmes improvisats. Però avui és disciplina olímpica. I Barcelona ho té tot per liderar-la a Europa.
"Som jugadors, gestors, patrocinadors i community managers. Tot alhora", diu Guim Expósito, MVP del Mundial i jugador del Barcelona 3x3.
Guim Expósito i altres Jugadors del Barcelona 3x3 durant un dels seus partits
"Barcelona podria liderar el 3x3 europeu, però necessitem ajuda", afirma el base. Ara mateix ho fan a pols. Sense ajudes públiques ni privades, sense estructura professional i amb els mateixos jugadors finançant els seus viatges.
L'equip Barcelona 3x3, nascut a les pistes de la ciutat, ha arribat al més alt del circuit internacional. Però ho ha fet sol.
Un equip nascut de l'asfalt
“Vam començar fa quatre anys", explica Guim. L'impuls va venir de Marc, exjugador professional i pioner del 3x3 a Espanya. Quan els seus genolls van dir prou, va proposar formar un equip. Així va néixer Barcelona 3x3.
Primer el van anomenar Street Barcelona Sants, lligat a les mítiques pistes de l'Espanya Industrial. Després es van associar amb el club de bàsquet Santfeliuenc: jugaven a 5x5 a canvi d'ajuda econòmica per als tornejos d'estiu. Però l'acord no va funcionar.
“Ens vam adonar que els clubs de 5x5 ja en tenen prou amb el seu”, resumeix Guim. Així que van decidir independitzar-se.
Una marca amb ambició internacional
Van fundar el seu propi club esportiu. I van triar el nom amb estratègia: Barcelona. “Creiem que és una marca molt potent. Sobretot a Àsia, on es juguen la majoria de tornejos internacionals, "el nom Barcelona ven”, assegura.
Guim Expósito durant un partit del Barcelona 3x3 durant un partit
Van inscriure l'equip com a Barcelona 3x3 en el circuit oficial. “Ara tenim els drets. Cap altre equip pot competir amb aquest nom en els pròxims tres o quatre anys”.
La jugada els va sortir bé. Barcelona 3x3 s'ha convertit en referència del circuit espanyol i internacional. Però l'estructura segueix sent precària.
Sense oficina, sense sous, sense suport
“Els jugadors ho fem tot: juguem, busquem patrocinadors, organitzem els viatges, gestionem xarxes... Tot”, diu Guim. No hi ha oficines, ni entrenadors fixos, ni sous. Només passió. I autofinançament. “Durant molt de temps hem posat diners de la nostra butxaca. El que guanyem en premis, el reinvertim en l'equip: vols, hotels, inscripcions”.
Ningú cobra. Ningú viu d'això. Tots tenen altres feines que han d'adaptar als entrenaments i les competicions.
Barcelona: capital del 3x3 europeu?
La ciutat té tots els ingredients: clima, cultura esportiva, espais públics. Però falta una aposta institucional. “Tant de bo algun dia l'Ajuntament o fins i tot el Barça s'interessin. Nosaltres estem llestos”.
Barcelona 3x3 ja ha demostrat que pot guanyar. Però si vol créixer, necessita ajuda.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial