L'expressió catalana que fan servir a Barcelona quan tenen pressa: “No se entiende en castellano”

Al cor de Barcelona, entre l'ambient de les Rambles, els passadissos del metro i els cafès de l'Eixample, hi ha una paraula que només qui ha viscut la ciutat compren del tot: correcuita.

Aquesta expressió catalana, que no té una traducció exacta al castellà, encapsula a la perfecció el ritme accelerat i organitzat de la vida urbana a Catalunya.

Si alguna vegada has recorregut els carrers de la capital catalana esquivant turistes, mirant el rellotge i preguntant-te si arribaràs a temps, és probable que hagis estat en modus correcuita, encara que no ho sabessis. 

Què significa “correcuita”?

La paraula correcuita és una forma composta dels termes catalans córrer (correr) i cuita (urgència o pressa). Literalment es podria entendre com "córrer amb pressa", però el seu significat va molt més enllà.

S'usa per descriure aquells moments en què algú va apurat, corrent d'una banda a l'altra per complir amb múltiples compromisos, sense perdre el focus.

En castellà podríem traduir-la com a “anar amb presses” o “anar de capçalera”, però cap expressió aconsegueix captar el mateix matís cultural i quotidià que correcuita té pels barcelonins.

Una paraula molt de Barcelona

A Barcelona, dir “Vaig de correcuita” (vaig de correcuita) no necessita explicació addicional. És la forma natural de justificar arribar tard, esquivar salutacions al carrer o simplement descriure una jornada laboral intensa. Aquesta expressió reflecteix el ritme vital de la ciutat: ràpid i exigent.

Mentre que en altres cultures la pressa es pot percebre com estrès o caos, a Catalunya correcuita té connotacions d'eficiència, responsabilitat i compromís. És la urgència amb propòsit. Qui viuen a Barcelona ho saben bé: es pot anar de correcuita, però sempre amb direcció.

Correcuita i la identitat catalana

Correcuita també és un reflex de la identitat lingüística i cultural catalana. Tot i que s'entén dins l'àmbit de la llengua catalana, el seu ús és especialment freqüent a Barcelona i altres zones urbanes de Catalunya. En llocs com València o les Illes Balears, es prefereixen expressions diferents per descriure la pressa.

Aquest caràcter local la converteix en una paraula identitària. Forma part d'aquest vocabulari que uneix als parlants, que genera comunitat. 

Amb l'auge del turisme internacional i la creixent castellanització de la vida quotidiana a Barcelona, expressions com aquesta comencen a diluir-se en el llenguatge habitual, sobretot entre les generacions més joves i els recents arribats que adopten el castellà com a llengua vehicular.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial