Són les onze del matí d'un dijous de finals de juny. La Terminal 1 de l'aeroport del Prat a Barcelona està atapeïda de maletes, cues llargues per facturar equipatge i molts taxis a la porta.
Entre tot aquest enrenou, una jove suïssa espera asseguda en un voraviu mentre mira el seu mòbil i s'encén un cigarret.
Aeroport del Prat 2025
Rodejada d'equipatge, escombra de Barcelona després de passar un any estudiant Màrqueting en una universitat internacional.
Va arribar al setembre. Ara torna a casa amb la sensació d'haver viscut alguna cosa irrepetible: “M'he sentit molt estimada i ho trobaré molt a faltar”, explica en conversa amb Metròpoli.
Per sobre de les expectatives
La jove venia buscant alguna cosa diferent. “A Suïssa fa molt de fred. Abans estudiava a Londres i tampoc m'agradava gaire, així que em vaig veure amb ganes de canviar”, explica, asseguda al costat d'un carro metàl·lic ple de maletes.
Aeroport del Prat 2025
Va triar Barcelona pel clima, però també pel que li havien repetit els seus amics en nombroses ocasions, "diversos amics estudien aquí i em van insistir que vingués a Barcelona a estudiar, i tenien raó, és una gran ciutat" diu. L'experiència, assegura, va superar les seves expectatives.
Durant aquests mesos, va gaudir de la platja, del modernisme de Gaudí, de la vida cultural i de la barreja constant d'idiomes. “Ja no sóc tan festera. He gaudit molt de poder anar a bars tranquils, cafeteries o museus”, explica.
Una ciutat acollidora, però amb contrastos
Malgrat els debats sobre el cost de vida a Barcelona, la seva visió és clara: “Per ser sincera, viure aquí és molt més barat que a Suïssa”.
I és que, tot i que el preu dels lloguers li va semblar alt, no li va semblar un preu inassumible. “No em ve de gust tornar a Suïssa, allà tot és molt més car, m'hauria quedat aquí algun any més”, afegeix amb una barreja de resignació i alegria.
Encara que per a ella, no tot són els preus, però sí un "dels factors més importants", la jove també destaca el caràcter obert de qui viu aquí i ho compara amb els suïssos: “Suïssa és un país molt individualista. Aquí la gent és més propera. Això m'encanta”.
Tanmateix, la seva experiència com a estudiant estrangera contrasta amb la de molts barcelonins que conviuen amb les conseqüències de la massificació turística.
Denúncies al model turístic de la ciutat
Mentre ella escombra amb nostàlgia, el 15 de juny més de 600 persones van sortir als carrers de nou per denunciar el model turístic de la ciutat.
Desenes de persones durant una manifestació contra la massificació turística, el 15 de juny del 2025, a Barcelona
A través de lemes com “Un turista més, un veí menys” o “El turisme ens roba”, col·lectius veïnals van demanar mesures urgents per evitar més desallotjaments de residents.
Turista, visitant o resident?
Ella no es considera del tot turista, però tampoc veïna. “Sí, sens dubte hi ha molts turistes, però jo també sóc turista, tot i haver viscut aquí un any”, reconeix.
Malgrat tot, assegura que mai va notar rebuig. “Recordo que l'any passat hi havia un odi generalitzat als turistes, la qual cosa entenc perfectament, però jo no vaig experimentar res d'això. Tot era molt obert, molt acollidor per a tothom”.
A minuts de embarcar, admet que hauria volgut quedar-se més temps. “Em fa molta pena marxar ja a Suïssa, m'hauria quedat un parell d'anys més a Barcelona, sincerament”, admet.
El seu cas reflecteix una realitat cada vegada més comuna: joves estrangers que vénen a estudiar o tele treballar a Barcelona per uns mesos, mentre el cost d'aquesta presència ho assumeixen els qui intenten seguir vivint als seus barris de tota la vida.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial