Josep Elies, l'home més ric de Badalona i un dels empresaris més influents d'Espanya, ha encès el debat a les xarxes socials amb una reflexió que ha corregut com la pólvora.
“La meva generació es comprava un pis. La següent llogava. La d'ara comparteix habitació. Ho diuen coliving, que sona més guai”, ha escrit al seu compte de X, on acumula milers de seguidors.
Josep Elies
L'afirmació no ve de qualsevol. Elies, president d'Audax Renovables i amb inversions en companyies com Atrys Health o La Sirena, ha multiplicat la seva fortuna en només un any: de 550 milions d'euros el 2023 a 950 milions el 2024, segons la llista Forbes.
Aquest ascens meteòric el situa en la posició 49 dels més rics d'Espanya i el consolida com el gran milionari de Badalona.
De fill d'electricista a magnat energètic
La història de Josep Elies és una d'aquelles que només poden explicar-se a mig camí entre el talent, la visió de negoci i una dosi de risc assumida en el moment just.
Fill d'un electricista de Badalona, conserva encara al seu despatx el cartell del taller familiar de fontaneria i electricitat com a homenatge als seus orígens humils.
Una imatge d'arxiu de Josep Elies
Estudià enginyeria a la UPC i fundà la seva primera empresa amb només 3.000 euros. El 2009 creà Orus Energia i, dos anys més tard, comprà Audax Energia, embrió de l'actual imperi Audax Renovables.
Als 48 anys, Elies presideix un grup amb presència internacional, ha invertit en més de 180 empreses i ha traslladat la seva inquietud empresarial també al món digital, on suma més de 335.000 subscriptors a YouTube i acumula més de 84 milions de visualitzacions compartint consells sobre lideratge, estratègia i creixement econòmic.
“Ens estem convençent que això és normal”
Però el seu últim tuit no parla de negocis, sinó de generacions. Amb un to crític i nostàlgic, Elies qüestiona la deriva del mercat immobiliari i laboral espanyol: “El pitjor és que ens estem convençent que això és normal. Però no ho és. No hauria de ser-ho”.
Per a l'empresari, la manca d'expectatives entorn de l'habitatge propi no respon a una qüestió de voluntat, sinó a una realitat econòmica que ha deixat sense marge a bona part de la joventut. “No és que no volguessin comprar, és que no podien”, resumeix.
Les seves paraules han trobat ressò entre aquells que també veuen en el coliving —el lloguer d'habitacions compartides sota un model empresarial— un símptoma de retrocés social, maquillat amb un nom que pretén sonar modern.
Encara que aquest model ha guanyat adeptes a grans ciutats com Barcelona, Elies ho interpreta com un reflex de les dificultats estructurals que enfronta la generació actual.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial