Allà on solíem cridar no és només una cançó. Per a milers de fans de Love of Lesbian, és una càpsula del temps emocional. I el grup, a més, arriba a Barcelona per ser un dels grans atractius d'aquesta edició del 2025 del festival Cruïlla.
Vista aèria del Park Güell de Barcelona / EUROPA PRESS
Un refugi íntim que s'ha convertit en himne generacional, en desfogament col·lectiu. I tot va començar a el Park Güell, amb la ciutat als peus i una tanca per saltar.
El racó on tot va començar
El líder de la banda, Santi Balmes, va compondre aquesta cançó al llarg de diversos anys, però l'espurna original va néixer quan tenia només dotze.
“La melodia de l'estribell em va sortir amb dotze anys, l'estrofa la vaig fer amb dinou... És una cançó que uneix la meva infància amb la meva joventut i amb la meva maduresa”, va explicar el cantant en una entrevista amb eldiario.es.
Santi Balmes, cantant de Love of Lesbian / EUROPA PRESS
El lloc que va encendre aquesta inspiració va ser el Park Güell, on solia colar-se d'adolescent per “cridar sense cridar” el que ell anomena paraules bal·la, confessions íntimes llançades a l'aire amb Barcelona de fons.
Aquest parc, amb la seva arquitectura màgica signada per Gaudí, sempre ha tingut una càrrega simbòlica per a Balmes.
De fet, segons va explicar, l'art de Gaudí va anar modelant la seva sensibilitat des de petit, quan ja pujava per les columnes corbes de la Cripta de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló. “He aconseguit que alguna cosa particular es converteixi en universal, que el meu dolor local es converteixi en genèric”, afirma.
Un estribell que viatja al passat
"¿A que no saps on he tornat avui?" és la primera línia de la cançó i també la clau que obre la memòria emocional. Quan Balmes la canta en directe, s'activa una connexió immediata amb el públic.
Públic al concert de Love of Lesbian al Sant Jordi / EUROPA PRESS
En un dels moments més emocionants de la seva carrera, 5.000 persones van corejar el tema al Palau Sant Jordi durant un concert experimental sense distància social, en plena pandèmia. “Va ser una mena de catarsi”, recorda el cantant.
Per a ell, un viatge directe a aquelles tardes adolescents al parc; per al públic, un miratge dels concerts d'una altra vida.
Del Myspace a l'escenari del Palau
“Allà on solíem cridar” va ser llançada el 2009 com a primer tema de l'àlbum 1999 (o com generar incendis de neu amb una lupa enfocant a la lluna).
Des de llavors, no ha deixat de sonar. En el seu dia va arrasar en Myspace, i amb el temps s'ha consolidat com una de les cançons més estimades del repertori de Love of Lesbian.
El seu videoclip, dirigit per Lyona i protagonitzat per Marina Francisco i Carlos Torres, ha superat els 23 milions de visualitzacions a YouTube, convertint-se en el més vist de la banda.
Enregistrat a Barcelona, el videoclip narra els records d'una parella que reviveix la seva història una dècada després. Al igual que la cançó, explora el dolor i la bellesa del que ja no hi és, però roman.
La cançó que crida per dins
Per a Balmes, “cridar” no implica sempre alçar la veu. A vegades, és simplement dir alguna cosa íntima, alguna cosa que fa mal. Per això aquesta cançó s'ha transformat en un refugi emocional.
“És un lloc on desfogar-se. Al qual jo puc recórrer en cada concert i al qual molta gent pot recórrer escoltant-la des de casa”, explica.
Love of Lesbian i el final de gira de 'El poeta Halley' / EFE
En definitiva, és un crit transformat en melodia, capaç de substituir paraules que no sabem pronunciar.
I aquest racó, allà on solíem cridar, existeix. Està a dalt del Park Güell, entre arbres, pedres i mosaics, on molts barcelonins i turistes s'asomenen per admirar la ciutat.
Possiblement sense saber-ho, trepitgen l'escenari invisible d'una de les cançons més simbòliques de l'indie espanyol.
Perquè tots, alguna vegada, hem volgut tornar al lloc on vam ser feliços. I preguntar-nos, com va fer Balmes: ¿A que no saps on he tornat avui?
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial