Jonathan Nott, el nou director musical del Liceu, ¿més del mateix?

Jonathan Nott. La marxa al final de la propera temporada del Liceu de el seu director musical podria haver suposat una oportunitat per iniciar la recuperació de la categoria del Liceu. No obstant això, l'actual direcció ha optat per la continuïtat, contractant a un director que millora una mica, que no gaire, en la vessant internacional, però empitjora bastant en la seva proximitat a l'òpera i, també, aporta un currículum menys bo, que en absolut és dolent, que el que té l'actual titular. Segons els mitjans especialitzats, el seu caché també és similar.

Jonathan Nott és un bon director d'orquestra, no hi ha dubte, però ha dirigit poques òperes, i la gran majoria en format concert. Les similituds amb Pons són moltes, potser excessives.

Rusalka al Liceu, ni tan mal!

A els dos els encanta el repertori centreeuropeu, han començat cantant (escolania de Monserrat i St John's College, Cambridge) i adoren a Beethoven. També els dos han estat 12 anys o més en el seu actual lloc i vitalment només estan separats per 5 anys, llavors les seves referències són molt similars.

En distincions i gravacions Pons guanya per golejada perquè a més de superar els 50 discos i DVD’s compta amb moltes distincions, entre elles fins i tot amb un Grammy llatí per una col·laboració amb Tomatito en la seva brillant etapa com a Director de l'Orquestra Nacional d'Espanya.

Un punt de partida

Pons ha transformat, per bé, l'orquestra del Liceu. Ara és molt més madura i seriosa, però li falta una mica de picardia, en moltes ocasions es baralla amb els cantants en lloc d'estar al seu servei. Nott, sense experiència en el món de l'òpera, haurà d'aprendre a dur l'orquestra al tempo dels cantants i a adequar el seu volum al que necessitin, i mai competir amb ells com semblava agradar-li a Pons.

Diuen que el primer encontre amb el Liceu de Nott ha estat Rusalka, probablement la millor interpretació de Pons i l'orquestra en aquests 12 anys, més enllà de Wagner. Oxalà Nott pensi que això és només el punt de partida i treballi en ampliar els matisos en lloc d'incrementar la vida.

'Giulio Cesare': Calixto Bieito al Liceu

Nott és fill de prevere anglicà i com Pons va començar a desenvolupar la seva vocació musical en un cor, en el cas de St. John's, Cambridge. Després de cantar va estudiar flauta, curiosament el mateix que Keri-Lynn Wilson, la que era la candidata en diverses quinielas o, millor dit, en diverses llistes de desig. Nott va estudiar direcció d'orquestra a Londres i es va formar a Alemanya dirigint diverses orquestres de cambra.

La seva carrera es va desenvolupar entre Alemanya i Suïssa fins que el 2011 va començar la seva transició a Tòquio. El 2012 es va formalitzar el seu acord per dirigir l'orquestra simfònica de Tòquio. Des del 2017 té un contracte també amb l'orquestra Suïssa francòfona (Romande) de Ginebra. Ha comunicat que deixa la direcció de la simfònica de Tòquio però està per veure si seguirà col·laborant amb l'orquestra de Ginebra.

Josep Pons, l'fins ara director musical del Liceu LICEU

Nott domina el repertori centreeuropeu, contant amb Mozart, Schubert, Mahler, Bruckner i Shostakóvich entre els seus favorits. Ha dirigit diverses obres de Wagner i li agraden cada vegada més les òperes en versió concert, el mateix que innovar tant amb les emissions en streaming com amb les gravacions en 360º i, suposo, en realitat augmentada. On segur que millorarem és en la plataforma Opera+ ja que a Nott li encanta experimentar.

Empassar-se d'òpera

Probablement sortim guanyant en innovació i experimentació, alguna cosa en visió internacional i en coneixement de Japó, encara que això no crec que importi massa llevat d'escoltar Madama Butterfly.

Que sigui mestre de reiki això sí que és totalment irrelevant. Perdem en comprensió del Liceu ja que Pons va ser membre de la escolania de Monserrat, deixeble de Antoni Ros-Marbà i director musical de les cerimònies de Barcelona 92, debutant al Liceu el 1993.

Esperem que en l'any que li queda per venir s'empassi d'òpera, especialment italiana, i que la primera òpera de la temporada 26/27 la dirigeixi ell.

Com dirien els taurins: Sort Mestre! 

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial