Cal Neguit, la fruita centenària que resisteix a La Boqueria: “El turista no és el nostre target”

Una llegenda familiar, una parada centenària i una ferma voluntat de resistir. La història de Cal Neguit, el lloc 250 del mercat de La Boqueria, comença en 1877 amb una promesa de casament i continua avui en una cantonada assetjada per turistes i gots de fruita precuinada.

Entre aparadors de files i files de sucs fluorescents, Eva --dona de Pere Miquel Ferran, actual propietari i tècnic agrònom-- defensa un llegat de cinc generacions amb un objectiu clar: no perdre la identitat.

"El turista no és el nostre target", sentencia. "Ve aquí a tocar un tomàquet que després ni compra. Jo sempre dic: 'com a mínim un quilo i la fruita la recullo jo'", afegeix amb un somriure agut.

Una història de mercat, amor i carro

Tot va començar als camps de L’Hospitalet, a la zona on avui s’aixeca la Fira de Barcelona. El besavi de Pere cultivava fruita i verdura i cada matí carregava al carro per vendre a la plaça de la Gardunya, a pocs metres del mercat.

Un dia, li va preguntar a la seva promesa què volia com a regal de noces. “Una parada a La Boqueria”, va respondre ella. I així va ser: el mateix dia del casament, l’any 1877, la parella va inaugurar el seu lloc a la cantonada del mercat.

Des de llavors, Cal Neguit no s’ha mogut d’aquella cantonada. Pere i Eva, juntament amb cinc treballadors més, continuen al capdavant del negoci, combinant la venda directa amb el repartiment a domicili.

“Ens comuniquem amb els clients habituals per WhatsApp, i Pere és qui reparteix per tot Barcelona”, explica ella. La seva clientela fixa --restauradors, veïns, famílies-- sap que aquí la qualitat és innegociable.

Entre el ‘do not touch’ i els sucs per Instagram

El panorama que envolta Cal Neguit ha canviat radicalment en els últims anys. Als aparadors veins proliferen els gots de fruites precuinades, els smoothies industrials i els cartells de “Do not touch” pensats per selfies a la carrera. “Estem envoltats de producte precuinat”, es lamenta Eva. “Això també està afectant les vendes de la restauració”.

Però Cal Neguit no cedeix. Mentre moltes paradetes s’han adaptat a l’oferta per al turisme exprés, ells segueixen defensant la seva fórmula de producte de proximitat i tracte directe. “Seguim paràmetres de qualitat”, subratlla Eva. 

De la clientela fidel a la ciutat sense ànima

El pas del temps també ha transformat els hàbits de compra. “Les dones d’avui treballen i ja no tenen temps d’anar a comprar al mercat una matí entre setmana”, explica.

Entre setmana, els seus clients són sobretot persones grans, "la gent de tota la vida". Les famílies i la gent jove venen dissabte al matí, quan el mercat encara respira una mica d’aire local.

Tot i l’entorn cada vegada més turístic, Cal Neguit manté la seva comunitat. I no per falta de competència, sinó precisament per la seva escassetat. “Ens aniria bé tenir més fruiteries com la nostra, per atreure un client local interessat en productes frescos i de qualitat”, diu Eva.

Però la tendència és una altra: més oferta turística, menys identitat. “Abans hi havia molt més comerç local. Això ja no és un mercat: és un reflex de la ciutat, ja no tenim personalitat”.

Resistir és una forma de protesta

Malgrat l’erosió, Eva i Pere no llencen la tovallola. Han viscut reformes, canvis normatius i casos com el del mític Pinotxo, que va abandonar el seu espai després d’un conflicte amb l’administració.

“És un problema de la zona i de la permissivitat del govern municipal”, opina Eva. I sentencia: “És gairebé insostenible”.

Però també hi ha humor i resistència: "Si ens intenten desallotjar", diu entre rialles, "resistirem. Ho posarem difícil".

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial