Barcelona va rebutjar acollir un monument al segle XIX: ara és una joia i reconegut a tot el món

Et pots imaginar Barcelona amb una torre de ferro de més de 300 metres al cor de la ciutat? Això és exactament el que no va passar el 1888, quan l'arquitecte francès Gustave Eiffel va proposar a l'Ajuntament aixecar la seva icònica torre amb motiu de l'Exposició Universal.

La capital catalana, compromesa amb la seva emergent identitat modernista, va declinar l'oferta. En el seu lloc, es va erigir el sobri i elegant Arc del Triomf, símbol de la seva època i d'una ciutat en transformació. Avui, aquest rebuig és considerat una decisió que va consolidar el seu caràcter únic i va preservar el seu esperit arquitectònic.

Barcelona va apostar per la seva pròpia identitat

En l'últim terç del segle XIX, Barcelona vivia una redefinició urbanística. El modernisme, impulsat per arquitectes com Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch, començava a marcar la fisonomia urbana amb formes orgàniques, color i audàcia creativa.

Davant d'aquest corrent cultural, l'Arc del Triomf — dissenyat per Josep Vilaseca per a l'exposició de 1888 — encaixà perfectament: era elegant, neoclàssic i simbòlic, sense trencar amb l'estil que es consolidava.

Construït amb maó de color vermellós, es va convertir en una porta monumental que reflectia més la Barcelona emergent d'aquell moment que la torre metàl·lica que Eiffel portava sota el braç.

Una oportunitat històrica que va anar a París

La decisió tenia lògica. La burgesia barcelonina no acabava de veure una estructura de ferro tan prominent en aquella Barcelona en plena revolució estètica.

Així que Eiffel va desestimar el projecte, va traslladar la torre a París i acabaria erigint-se el 1889, durant l'Exposició Universal parisenca.

El resultat: un símbol mundial de l'arquitectura del ferro i la fascinació per l'industrial, avui un dels monuments més reconeixibles del planeta. Mentrestant, Barcelona va guanyar una joia diferent: una porta cívica vinculada a la seva identitat, en una ciutat en expansió que encara preservava les seves arrels mediterrànies.

El monument a la ciutat francesa s'ha convertit en el monument de pagament més visitat del món. Segons les dades oficials, la Torre Eiffel atreu cada any a més de sis milions de visitants, una xifra que algunes estimacions eleven fins i tot per sobre dels set milions.

Des de la seva inauguració el 1889, aquesta emblemàtica estructura ha rebut més de 250 milions de persones, convertint-la en un icona turística d'abast global.

Icona de Barcelona

Aquest monument no ha envellit. Al contrari, s'ha adaptat al segle XXI com un punt de trobada per a esdeveniments, celebracions i manifestacions.

Situat a la confluència del passeig de Lluís Companys, la Ronda Sant Pere i el passeig de Sant Joan, davant del parc de la Ciutadella, il·lumina les nits amb la seva presència vigilant. La seva silueta s'associa amb concerts, celebracions esportives i manifestacions multitudinàries.

Al revés del que hauria passat si Barcelona hagués optat per la torre de ferro, l'Arc es manté fidel a la seva escala humana i al seu rol integrador en la vida urbana.

Moltes persones van considerar un error el "rebuig notable", però realment la decisió només reflectia una clara aposta per una identitat arquitectònica pròpia per no diluir-se en un estil aliè i forjar-se com a referència internacional, no per mimetitzar-se amb icones com el de París, sinó per tenir els seus, com la Sagrada Família, l'Hospital de Sant Pau o les cases de Gaudí.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial