La vida d'Antoni Gaudí, considerat el màxim exponent del modernisme català, no es pot entendre només a través de les seves deslluistradores obres arquitectòniques.
La seva trajectòria també es reflecteix en els llars on va viure a Barcelona, un recorregut de set cases que van acompanyar les seves diferents etapes vitals.
Cada trasllat revela no només aspectes del seu caràcter, sinó també l'estreta relació entre la seva vida personal i el desenvolupament de la seva obra.
El més curiós és que, fins i tot vivint lluny del seu temple més ambiciós, la Sagrada Família, mai va deixar de caminar diàriament fins al taller, demostrant una disciplina i una fe inquebrantables.
Els primers passos a Barcelona
Quan va arribar a Barcelona el 1868, procedent de Reus (Tarragona), Gaudí era un jove estudiant ple d'inquietuds. La seva primera residència es trobava en un modest pis de la plazoleta de Montcada, 12, al barri del Born (Ciutat Vella).
Molt a prop es trobava l'imponent església de Santa Maria del Mar, un edifici que va alimentar la seva fascinació pel gòtic català.
El passeig del Born, amb l'església de Santa Maria del Mar al fons / HUGO FERNÁNDEZ
En aquell entorn històric, marcat per l'austeritat i el soroll del casc antic, Gaudí va començar a formar la seva mirada arquitectònica.
No va trigar a mudar-se a la propera carrer Espaseria, un canvi petit en distància, però significatiu en la seva manera de vincular-se amb el cor medieval de Barcelona.
Les mudances a Ciutat Vella
El tercer destí de Gaudí va ser la carrer Verdaguer i Callís, on va viure al costat d'una de les seves tiotes. Des d'allà va poder observar com el centre de la ciutat començava a transformar-se amb nous aires modernistes que aviat marcarien el rumb de la seva obra.
Després, es va traslladar a la carrer Sant Rafael, en ple Raval. Aquest barri popular i ple de vida li va oferir un ambient molt diferent, molt més humil i sorollos.
Vistes des de la terrassa 360º de l'Hotel Barceló Raval
Allà, Gaudí va poder empapar-se de la vitalitat de la ciutat i de les costums quotidianes dels seus habitants, la qual cosa va nodrir la seva creativitat.
Del casc antic a l'Eixample
Amb l'auge de l'Eixample, símbol del progrés i la modernitat de la Barcelona de finals del segle XIX, Gaudí va decidir donar un pas més. Es va instal·lar primer a la carrer Consell de Cent, i més tard a Diputació 339, on es va rodejar de la burgesia que el suportaria com a mecenes.
Visita a les xemeneies de la Pedrera dissenyades per Gaudí
Va ser en aquesta etapa quan va establir relació amb famílies adinerades que li confiarien alguns dels seus projectes més icònics, com la Casa Batlló i la Casa Milà (La Pedrera).
El contrast entre la sobrietat dels seus anteriors llars i l'elegància de l'Eixample representava també la transformació de Gaudí en un arquitecte consagrat.
El retir espiritual
El gran gir en la seva vida es va produir el 1906, quan es va traslladar a la Casa Rosada, situada dins del Park Güell. Aquest lloc, allunyat del centre, li oferia la tranquil·litat de la natura i un espai ideal per reflexionar.
Allà va viure amb el seu pare malalt i una nevoda òrfena també delicada de salut, assumint un rol familiar carregat de responsabilitat.
Interior del Park Güell
Durant gairebé dues dècades, la Casa Rosada es va convertir en el seu refugi espiritual. Però, fidel a la seva disciplina, cada dia recorria a peu els més de 30 minuts que el separaven de la Sagrada Família.
Ni la distància, ni el mal temps, ni els seus problemes de salut el van aturar mai. Aquest passeig diari es va convertir en un ritual que reflectia la seva entrega absoluta a la seva obra més ambiciosa.
Els darrers anys
El 1925, Gaudí va prendre una decisió definitiva: va deixar enrere la comoditat de la Casa Rosada per instal·lar-se directament al taller de la Sagrada Família. Allà va passar els seus últims mesos, vivint pràcticament al temple que va absorbir més de quatre dècades de la seva existència.
La Sagrada Família el dia de la Diada a Barcelona
La seva vida es va apagar de manera abrupta el 1926, després de ser atropellat per un tramvia.
No obstant això, fins als seus darrers dies, Gaudí va encarnar una devoció inquebrantable, tant espiritual com arquitectònica, cap a un projecte que mai va arribar a veure acabat.
Les 7 cases de Gaudí a Barcelona
Podem resumir els set llars d'Antoni Gaudí a la ciutat comtal en el següent llistat:
-
Plazoleta Montcada, 12 (Born) - La seva primera residència a Barcelona.
-
Calle Espaseria (Ciutat Vella) - Segon llar, en ple casc medieval.
-
Calle Verdaguer i Callís - Va viure amb la seva tieta, envoltat de canvis modernistes.
-
Calle Sant Rafael (Raval) - Un entorn popular i bulliciós.
-
Calle Consell de Cent (Eixample) - Primer contacte amb la burgesia.
-
Calle Diputació 339 (Eixample) - Residència que el va apropar als seus mecenes.
-
Casa Rosada, Park Güell - El seu retir espiritual durant gairebé vint anys.
*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant la intel·ligència artificial