Movilización en Gran Via de les Corts Catalanes en una imagen de archivo
Viure a Barcelona

Un estudi assenyala a aquesta via com la que concentra més accidents de tota Espanya: una artèria de Barcelona

Un informe de la Fundació Línia Directa revela que aquesta avinguda barcelonina concentra vuit sinistres mortals en l'última dècada

Relacionat: Barcelona té el segon carrer més llarg d'Espanya (i aquesta és la primera)

Leer en Castellano
Publicada

Notícies relacionades

Barcelona torna a situar-se al centre del debat sobre la seguretat viària. Un nou informe de la Fundació Línia Directa, elaborat a partir de dades de la DGT (Base ARENA), revela que la capital catalana té el carrer d'Espanya on es concentren més accidents.

La sinistralitat a Barcelona ha estat motiu de debat en nombroses ocasions. Per les carreteres i vies de la ciutat passen milers de cotxes i motos cada dia, la qual cosa genera situacions d'embussos i perill, que, a vegades, deriven en accidents.

En aquest cas, l'estudi assenyala que Gran Via de les Corts Catalanes és la via urbana espanyola amb major concentració d'accidents mortals de vianants en l'última dècada.

Sinistralitat

Amb vuit morts entre 2014 i 2023, supera a artèries emblemàtiques de Madrid com la Calle Alcalá i el Paseo de la Castellana, ambdues amb quatre morts registrades.

Gran Via en una imatge d'arxiu

Gran Via en una imatge d'arxiu Unsplash

L'estudi, titulat #CaminarSeguros. Accidentalitat i riscos dels vianants a Espanya, posa el focus en un problema creixent: la vulnerabilitat del vianant en entorns urbans.

En els darrers deu anys, gairebé 3.500 persones han perdut la vida en ser atropellades a Espanya, la qual cosa representa un 20,4% del total de morts en accidents de trànsit. A més, s'han comptabilitzat més de 124.000 sinistres amb vianants implicats i 130.000 ferits, dels quals 17.000 van necessitar hospitalització.

Barcelona, epicentre de la sinistralitat urbana

La Gran Via de les Corts Catalanes, una de les artèries més transitades de la capital catalana, combina una alta densitat de trànsit, múltiples carrils i una intensa activitat comercial i de vianants.

A més es tracta d'una de les avingudes més llargues d'Espanya. Amb més de 13 quilòmetres de recorregut, travessa la ciutat d'oest a est, des de la plaça de Les Glòries Catalanes fins als límits amb L’Hospitalet de Llobregat, connectant barris densament poblats com l’Eixample, Sants-Montjuïc i Sant Martí.

Trànsit a la Gran Via

Trànsit a la Gran Via AJ BCN

Al llarg del seu traçat combina zones residencials, eixos comercials, carrils bus, passos de vianants molt transitats i accessos a vies ràpides, la qual cosa genera una elevada interacció entre vehicles i vianants.

L'informe també destaca que la M-30, tot i ser considerada una via urbana, va acumular set atropellaments mortals en el mateix període, confirmant que les grans circumval·lacions tampoc són aliens a la tragèdia.

El comportament del vianant

Més enllà de la infraestructura, l'estudi aprofundeix en el comportament dels mateixos vianants, que deixant de banda les possibles temeritats dels conductors, pot explicar també els accidents. Una enquesta nacional a 1.700 persones revela dades alarmants:

  • El 35% admet creuar per llocs prohibits.

  • El 57% utilitza el mòbil mentre camina, i un 37% ho fa fins i tot en travessar el carrer.

  • A més, un 37% reconeix caminar per la calçada en lloc de l'andana amb certa freqüència.

Aquestes conductes de risc se sumen a una altra dada inquietant: el 41% dels vianants morts van donar positiu en alcohol, drogues o psicofàrmacs, segons l'Institut Nacional de Toxicologia.

Gran Via de les Corts Catalanes amb passeig de Gràcia

Gran Via de les Corts Catalanes amb passeig de Gràcia Arxiu Barcelona

Manca control i educació viària

L'informe #CaminarSeguros també reflecteix un sentiment generalitzat de manca de vigilància i desigualtat en l'aplicació de les normes.

El 78% dels enquestats considera que les autoritats vigilen poc les conductes dels vianants, i un 76% creu que les sancions són molt més dures per als conductors.

A més, el 62% opina que els cotxes no respecten els passos de vianants, mentre que els vehicles de mobilitat personal (patinets i bicicletes elèctriques) són els pitjor valorats pel seu comportament.

Propostes per a una mobilitat més segura

Davant aquest panorama, els ciutadans enquestats proposen major pressió sancionadora sobre els vianants infractors, més formació en escoles i instituts i campanyes de conscienciació dirigides a tots els usuaris de la via, inclosos els conductors.

La Fundació Línia Directa subratlla que, tot i la reducció dels límits de velocitat el 2021, la sinistralitat de vianants no ha disminuït significativament. Per això, reclamen un enfocament integral que combini infraestructura segura, educació viària i control efectiu.

L'increment del trànsit, la irrupció de nous vehicles de mobilitat personal i l'ús del mòbil han convertit els carrers espanyols en escenaris cada cop més complexos. I mentre Barcelona encapçala les xifres negatives, l'informe alerta que caminar segueix sent perillós en massa ciutats.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial