Un any més, i durant un únic cap de setmana, retorna a Barcelona el festival d'arquitectura més important de l'àrea metropolitana: el 48h Open House. Serà els dies 25 i 26 d'octubre, quan set localitats –entre elles la capital– posaran a l'abast de la ciutadania més de 200 activitats, que comprenen visites guiades a edificis emblemàtics.
Amb una capacitat de convocatòria de 75.000 espectadors en els darrers anys, s'ha consolidat com una de les cites arquitectòniques més importants del calendari, oferint l'oportunitat de descobrir espais que habitualment romanen tancats al públic.
Edifici Estel, una de les novetats d'aquest any del 48h Open House
Sent l’arquitectura és el lema d'aquesta 16a edició, una frase amb la qual el certamen convida a percebre els espais a través dels sentits. “L'arquitectura no és només el que veiem, també el que sentim, ol*lem i toquem”, ha expressat Elisenda Bonet, directora de l'Open House.
Més de 50 espais nous
La novetat marca cada edició del festival, que aquest any incorpora més de mig centenar d'espais mai abans presents en la programació. Alguns dels més destacats són l' Edifici Estel, recentment inaugurat; el Parc Sanitari Pere Virgili –del qual es podran visitar tant les catacumbes com les terrasses–, el campanar de l'església de Sitges, emblema de la localitat i que s'obre “en comptades ocasions”, o la Torre Diagonal One, entre altres 57 propostes.
Una altra de les novetats d'aquest any que Miquel Zuzama, director de programa de l'Open House, ha destacat és que no serà necessari inscriure's prèviament en cap edifici per visitar-lo.
200 activitats programades
Durant dos dies, el 48h Open House oferirà més de 200 activitats: 199 edificis visitables i vuit itineraris. La suma de tots ells representa 18 estils arquitectònics diferents, un ventall de possibilitats per a tots els gustos.
Del total d'espais oberts, 136 es troben a Barcelona, la ciutat amb major representació en el certamen. També participen Badalona, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Joan Despí, Santa Coloma de Gramenet, Sitges i Vilassar de Dalt, aquest últim únicament el diumenge 26.
Edificis més visitats
Entre centenars de propostes, existeixen 10 que l'organització destaca sobre les altres per l'alta demanda de visites que generaran a causa de la seva popularitat.
Aquestes són el centre de serveis socials de la Sagrada Família, l'Edifici Estel, el Palau del Marquès d’Alfarràs –rehabilitat per l'Ajuntament de Barcelona als jardins del Laberint de Horta–, la Torre Diagonal One, una vivenda a Sitges amb més de 150 anys d'història que ha estat reformada, l'Hotel Ibis a Sant Joan Despí, la Casa Enric Mir Carreras a Badalona, l'antiga masia Mas Fonollar a Santa Coloma, la Casa de Carrer senyorial a Vilassar de Dalt i la Casa Boleda a L’Hospitalet de Llobregat.
Casa de Carrer senyorial a Vilassar de Dalt
Com es pot observar, les habitatges prenen més protagonisme en aquesta edició, que permetrà als més curiosos endinsar-se en les cases més singulars de la província.
La majoria són novetats i es troben repartides entre diversos municipis. “Hi ha edificis de totes les èpoques, des dels que han estat objecte de rehabilitacions contemporànies fins als que són completament nous”, ha distingit Zuzama.
Pis del passeig Manel Girona, al barri de Sarrià
A la programació també consten domicilis com un pis de 140 metres quadrats recentment reformat, encara buit i pendent de moblar-se al passeig Manel Girona, al barri barceloní de Sarrià, on s'ha presentat el festival d'enguany. Es podrà conèixer de la mà de Lluís Amorós, l'arquitecte que ha signat la remodelació.
Capital Mundial de l'Arquitectura
Amb la vista posada en 2026, el festival escalfa motors després que Barcelona fos designada Capital Mundial de l'Arquitectura per la UNESCO.
Una efemèride que no només posiciona la capital com a seu preferent d'esdeveniments globals, sinó que també la situa al mapa internacional i reforça la seva projecció com a destí de referència per al turisme professional.
L'any que ve serà, per tant, un moment de confirmar que Barcelona és una ciutat de grans arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner o Jujol; i també de grans urbanistes com Ildefons Cerdà, que va fer de l'Eixample un districte únic amb el seu traçat.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial