Loquillo torna a posar Barcelona en el centre del seu discurs. En una recent reflexió, l'artista ha abordat la tensió entre identitat i expectatives que, segons ell, ha marcat l'escena cultural de la ciutat.
Afirma que durant anys va existir una pressió per assumir "el paper de xarnego agrait", un rol que ni ell ni el seu col·laborador habitual, Sabino Méndez, van estar disposats a acceptar.
Imatge d'arxiu de Loquillo
El cantant considera que aquest motlle social i artístic silenciava veus crítiques i afavoria una visió cultural limitada. Al seu judici, la cultura dominant prioritzava expressions com la nova cançó o la rumba, relegant el pop i el rock a un segon pla.
"Una part del circuit cultural va marginar els músics que no seguien aquesta narrativa", denuncia.
Una ciutat que s'ha oblidat de si mateixa
Loquillo sosté que Barcelona ha perdut part de la seva essència original, aquella ciutat diversa, rebel i creativa que recordava dels anys setanta.
Evoqua amb nostàlgia l'efervescència cultural d'aleshores, quan els moviments contraculturals i els espais alternatius convivien amb una llibertat avui absenta. "L'Ajuntament no ha sabut revertir aquesta marginació cap a certs creadors", lamenta.
L'artista reivindica una Barcelona plural i oberta, capaç de celebrar la seva diversitat sense imposar una identitat única.
"Cors llegendaris": un viatge musical i generacional
Paral·lelament, Loquillo presenta el seu nou àlbum, "Cors llegendaris", una autobiografia en cançons que recorre la seva trajectòria i el seu llegat.
Cada tema funciona com un capítol on el passat dialoga amb el present.
El cantant Loquillo en imatge d'arxiu
El projecte compta amb col·laboracions de Raphael, Leiva, Dani Martín, Coque Malla, Nacho Vegas, Bunbury i Alaska, entre altres. Destaca especialment el seu duet amb Raphael en "Voluntat de bé", una cançó composta pensant expressament en la seva veu. Amb aquest treball, el músic busca reconnectar generacions i formats, combinant versions, reinterpretacions en directe i noves lectures del seu repertori.
Un rock amb propòsit
Fidel al seu estil, Loquillo defensa que el rock ha de provocar i fer pensar. Rebutja els excessos superficials i aposta per un rock literari, poètic i humà.
"La música ha de conservar la seva capacitat de plantejar preguntes, no de servir només com a entreteniment efímer", afirma.
Tornada a Barcelona, però a la seva manera
L'artista tancarà l'any amb un concert a Barcelona el 27 de desembre, dins de la seva gira actual. Més que un retorn nostàlgic, es tracta —diu— d'una reafirmació d'identitat: presentar-se a la seva ciutat sense renunciar a la seva veu ni als seus principis.
Lluny de victimitzar-se, Loquillo llança una reflexió més àmplia: la cultura necessita espai per a les veus incòmodes i dissidents, no només per a les complaents. Una crida a recuperar l'autenticitat que, per a ell, va fer de Barcelona una ciutat veritablement lliure.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial