La obra de Gaudí en Gràcia, Casa Vicens
Viure a Barcelona

La primera gran obra de Gaudí està en aquest barri de Barcelona: fusteria artesanal declarada Patrimoni de la Humanitat.

Casa Vicens, a Gràcia, conserva l'essència del modernisme i mostra els primers trets del talent que marcaria una època

Relacionat: El papa inicia el procés per beatificar a Gaudí, 'arquitecte de Déu', per la Sagrada Família de Barcelona

Leer en Castellano
Publicada

Notícies relacionades

A una cantonada tranquila del barri de Gràcia, lluny de les multituds que omplen la Sagrada Família o el Park Güell, s'aixeca una joia que marca l'inici d'una revolució estètica: la Casa Vicens, la primera gran obra d' Antoni Gaudí.

Aquest edifici, construït entre 1883 i 1885, no només va ser el primer encàrrec important de l'arquitecte català, sinó també el lloc on cristal·litza una nova forma d'entendre l'arquitectura. Des de 2005, la UNESCO la reconeix com a Patrimoni de la Humanitat, juntament amb altres obres del geni de Reus.

Una casa que va trencar el motlle

Encarregada per Manuel Vicens i Montaner, un corredor de borsa que desitjava una residència d'estiu diferent de les habituals, Casa Vicens va suposar una ruptura amb l'academicisme imperant a la Barcelona de finals del segle XIX.

Com recorda Patrimoni Cultural de la Generalitat, Gaudí va concebre una vivenda que no només s'havia d'habitar, sinó sentir-se: una síntesi entre art, natura i tècnica que anticipava el modernisme català.

Exterior de la Casa Vicens, obra de Gaudí

Exterior de la Casa Vicens, obra de Gaudí Ajuntament de Barcelona

La façana, un esclat de color, revela moltes de les obsessions que acompanyarien Gaudí tota la seva vida. Els rajols verds i blancs decorats amb clavellines grogues -una flor que creixia originalment en el jardí de la finca- conviuen amb arcs d'inspiració oriental i reixes de ferro forjat en forma de fulles de palmera.

Un interior que celebra l'artesania

Si l'exterior és una declaració de principis, l'interior de Casa Vicens és una celebració dels oficis artesanals. Cada estança combina fusteria minuciosa, pintures murals amb motius vegetals i sostres decorats amb papers pintats que imiten fulles o flors.

Els materials —fusta, ferro, ceràmica, guix, vidre— s'integren en un conjunt coherent i vibrant.

Interior de la Casa Vicens de Gràcia, obra de Gaudí

Interior de la Casa Vicens de Gràcia, obra de Gaudí Patrimoni Cultural

Gaudí, de fet, va col·laborar amb artesans locals, subratllant la importància dels oficis tradicionals en l'arquitectura.

D'una casa privada a museu i símbol del modernisme

Durant més d'un segle, la Casa Vicens va ser una residència privada. No va ser fins al 2014 quan el banc andorrà MoraBanc la va adquirir i va emprendre una restauració minuciosa.

Després de tres anys de treballs, va obrir al públic el 2017 com a museu, conservant l'ànima domèstica de l'edifici i oferint una mirada íntima al primer Gaudí.

En aquest procés es van restaurar fusteres, ceràmiques i pintures originals, restituint a l'edifici el seu esplendor cromàtic.

Avui, Casa Vicens és una de les joies modernistes menys massificades de Barcelona, un refugi per a aquells que busquen comprendre l'origen d'una estètica que va transformar la ciutat.

Jardins de la Casa Vicens, obra de Gaudí

Jardins de la Casa Vicens, obra de Gaudí Casa Vicens

Patrimoni viu al cor de Gràcia

Visitar l'obra arquitectònica de Gaudí no és només recórrer una obra de Gaudí: és també descobrir l'esperit del barri de Gràcia, on encara sobreviuen l'artesania, les places amb terrasses i una vida veïnal que manté viva la identitat del barri.

La pròpia Casa Vicens ha impulsat projectes de memòria col·lectiva, com Memòries, una iniciativa que convida als veïns a compartir fotografies i records relacionats amb l'edifici i el seu entorn, per teixir una història coral de la seva presència al barri.

La llavor del seu art

Els experts coincideixen que Casa Vicens va ser el laboratori creatiu de Gaudí, l'espai on va provar per primera vegada els recursos formals i simbòlics que més tard portaria a la Sagrada Família, la Casa Batlló o la Pedrera.

En el seu interior s'endevina ja la fascinació per la llum natural, el color com a element estructural i la recerca de formes orgàniques que substitueixen la rigidesa geomètrica.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial