Josep Maria Pou: “Barcelona té una programació teatral molt més interessant que la de Madrid”
L’actor assenyala que per preparar el personatge de Jordi Pujol, a la pel·lícula 'Parenostre', només es va interessar per la manera en què l’expresident de la Generalitat "va representar el poder"
Un actor que ha protagonitzat grans obres i que ha representat enormes personatges al llarg de la seva llarga trajectòria professional. Es va formar a Madrid i és reconegut en els darrers trenta anys com un icona del teatre català. És Josep Maria Pou, que té clar una qüestió avui important: “Barcelona té un gran avantatge respecte a Madrid, perquè té una programació teatral molt més interessant que la de Madrid”.
Pou acaba de rebre el Premi Butaca Honorífica Anna Lizaran, un reconeixement que ha viscut amb gran emoció, tot i que mai –malgrat la voluntat de fer-ho— van coincidir en una obra. “Cada vegada que ens trobàvem en un vestíbul d’algun teatre ens dèiem, com pot ser que no haguem treballat tu i jo mai?”, recorda.
Sense intenció de retirar-se
Aquesta sensació d’oportunitat pendent va convertir el guardó en quelcom profundament simbòlic: “Aquest premi de veritat m’ha entusiasmat i m’ha emocionat doblement, perquè a partir d’ara el meu nom queda vinculat al d’Anna Lizaran”, assenyala amb convicció en una entrevista al programa Converses de la Cadena Cope, amb la participació de Metrópoli.
Pou acaba de fer 81 anys, però insisteix que no pensa a retirar-se ni a anunciar quan ho farà. Té compromisos “fins al 2027”, per la qual cosa pensa mantenir-se en actiu. I en el moment en què decideixi retirar-se no ho comunicarà. Serà un dia, el que ell decideixi, sempre, amb seguretat, al final d’una temporada teatral.
En un moment en què Barcelona ha remuntat, després d’una paràlisi deguda, en gran mesura, al procés independentista, Pou entén que el teatre pot ser un gran termòmetre. Al seu parer, el nivell de les obres i l’assistència del públic, que es concentra als mesos de tardor, és molt superior al teatre de Madrid, que s’ha especialitzat en musicals.
L’actor Josep Maria Pou, a l’entrevista amb la Cadena Cope, amb 'Metrópoli'
Pou recorda que ell mateix és un producte “de Madrid, del teatre de Madrid”, on es va formar. Però incideix a valorar la situació entre les dues ciutats. “Barcelona té una programació molt més interessant que la de Madrid, tant per l’oferta de temàtiques com per la d’espectacles”.
Les fotos de Jordi Pujol
Una de les característiques de Barcelona és que hi ha molts grups teatrals, actors que preparen els seus muntatges i busquen la manera de representar-los, també, a través de petites sales. Aquest impuls es reflecteix en la presència constant d’espectacles nous i en el dinamisme d’espais com la Sala Beckett, que, segons assenyala Pou, han contribuït decisivament a consolidar un ecosistema teatral “molt més viu i divers que el que existeix ara mateix a Madrid”.
Però, com va preparar Josep Maria Pou el personatge de Jordi Pujol a la pel·lícula Parenostre? Pou explica que les directrius que va rebre van ser rotundes: “No volem imitació del personatge, ni els seus tics, ni el gest. Volem que ens donis la imatge del poder i la marca de l’autoritat”, assegura que li va demanar l’impulsor del projecte, Toni Soler.
Des d’aquest punt de partida, l’actor va idear un mètode basat en l’observació visual. “El més important era veure les expressions facials de Jordi Pujol. Em vaig passar hores buscant i guardant fotos seves… milers de fotos. Vaig fer purgues fins quedar-me amb unes dues-centes que m’ajudaven a entendre les seves emocions”.
Tant el va marcar aquell arxiu que va utilitzar una d’aquelles imatges com a guia constant. “Aquesta foto era l’actitud que jo pensava que era la més adequada per a la pel·lícula”, va explicar Pou, mostrant la imatge que va utilitzar com a fons de pantalla del seu mòbil durant el rodatge. En ella apareix Pujol recolzat en un racó d’un sofà.
