La fundació de Barcelona que converteix les taronges del carrer en melmelada: 12.400 pots amb més de 5.000 quilos
El 2024 es van fabricar 12.400 pots de La Marga que es van repartir gratis entre entitats socials dels barris, ja que està prohibit comercialitzar-la
Algú s'ha preguntat què es fa amb les taronges dels arbres de Barcelona, aquelles que ningú pot menjar perquè són incomestibles? Doncs, senzillament, es converteixen en melmelada. No estan els temps per malbaratar menjar i, per això, el consistori aprofita aquestes fruites salvatges.
A finals del passat mes d'octubre, el consistori va adjudicar un contracte a la Fundació Espigoladors perquè aquesta entitat transformi les taronges amargues de Barcelona en melmelada, un encàrrec que va començar amb una prova pilot al districte de Sant Andreu el 2021 i que el 2025 ja es va estendre a set districtes l'any passat.
“Amb la nova convocatòria del contracte, es pretén arribar a més barris i que, en el futur, hi hagi participació de tots els districtes, ja que cada any hi ha més entitats i veïns que es mostren interessats a portar el projecte a diferents barris”, diu un document intern del consistori.
Més de 3.300 tarongers
Segons la fundació, Barcelona té més de 3.300 tarongers, només un 1,5% dels arbres de la ciutat, però Sant Andreu és el barri per excel·lència de les taronges.
L'objectiu del seu contracte amb l'Ajuntament és que “les taronges amargues de la ciutat deixin de ser residus per donar-los una segona vida: les recuperem amb les entitats i el veïnat i les convertim en melmelada de taronja amarga, amb la marca La Marga, que es distribueix posteriorment a entitats i col·lectius dels barris”.
Tarongers a Barcelona
L'any passat, l'entitat va recollir 5.375 quilos de taronja amarga recuperada a la ciutat de Barcelona que es van transformar en 12.400 pots de La Marga. En la seva recollida van participar 598 persones i altres 455 van participar en els tallers paral·lels.
Tallers de sensibilització
Perquè el projecte també té una vessant de sensibilització més enllà dels espigolaments (collita). Es realitzen “tallers en centres educatius i entitats dels districtes per compartir amb nens i nenes, joves i ciutadania en general la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari i intercanviar reflexions al voltant del dret a una alimentació saludable i sostenible”.
I és que en les clàusules del contracte signat s'imposa que s'ha de dur a terme un “procés de sensibilització i d'educació ambiental amb la realització de tallers sobre la cura del verd urbà i l'aprofitament alimentari en centres educatius, equipaments municipals i entitats de barri”.
Sis mesos de feina per any
La recollida de les taronges es fa manualment entre els mesos de gener i juny. El cost del contracte amb Espigoladors és de 120.408 euros per a les temporades de 2026 i 2027, xifra que es pot duplicar fins als 240.800 euros si es prorroga el contracte per a dues temporades més.
La Fundació Espigoladors està presidida per l'activista ambiental Mireia Barba, que dirigeix una empresa dedicada a l'aprofitament alimentari. El seu secretari és Jaume Oller, soci cofundador de les cooperatives Tandem Social i Tandem Go. Al seu patronat figura també la xef Ada Parellada, propietària del restaurant Semproniana.
Taronges recollides a Barcelona amb voluntaris i la Fundació Espigoladors
Projectes internacionals
Aquesta fundació és l'entitat idònia per treballar en un projecte d'aquestes característiques. Entre les seves mans, per exemple, té el projecte Zitroladors, impulsat des de 2023 juntament amb l'organització transnacional WWF per conèixer “la magnitud de les pèrdues de cítrics al camp, analitzar-ne les causes i proposar solucions per minimitzar-les, lluitant contra el canvi climàtic”.
El 2024, ha controlat plantacions de taronges i mandarines a Tarragona, València i Sevilla utilitzant “la metodologia desenvolupada en el projecte Folou” (un projecte europeu liderat per la Universitat de Vic, en què també participen la Conselleria d'Acció Climàtica i l'Agència de Residus de Catalunya). Aquest projecte identifica els fluxos d'aliments que es descarten dins de la cadena agroalimentària i desenvolupa tecnologies per minimitzar les pèrdues alimentàries. De moment, els residus de les taronges amargues de Barcelona ja són mínims.
