Passió per Javier Cercas a Guadalajara: «Barcelona és un lloc misteriós»

«És clar, és algú que no acaba de veure què fa l'Església catòlica, però que valora molt els missioners, que és el millor del catolicisme, és el que penso també jo». És el comentari d'una dona a una altra que estan esperant que Javier Cercas els signi un exemplar de El boig de Déu a la fi del món. Són a l'estand de Barcelona a la Fira Internacional de Literatura de Guadalajara (Mèxic), i a punt d'entrar a l'auditori on Cercas conversarà sobre la seva formació, sobre Barcelona i la seva idea de com entendre la literatura. El que es comprova és una total passió per Cercas.

Cues al voltant de l'auditori, amb moltes persones mirant per unes petites finestres d'una mena de rèplica d'un edifici amb arcades. Forma part de l'estand de Barcelona a la FIL. I Cercas, en conversa amb Elena Hevia, expressa la seva alegria per ser a Mèxic.

L'any passat no va poder assistir perquè estava a punt de morir la seva mare, que, precisament, li havia dit una frase que ha acabat sent la clau del Cercas escriptor: «Si ens haguéssim quedat al poble, no hauries estat un gran escriptor».

L'autor de El boig de Déu a la fi del món va explicar que, efectivament, sense el viatge dels seus pares a Girona, provinents d'un poble de Càceres, la realitat hauria estat una altra molt diferent. I això li va permetre a Cercas valorar la seva condició de «desarrelat», que, precisament, el va portar al món de la literatura. «S'escriu des de la infelicitat, des de la recerca d'alguna cosa, d'entendre què ens passa».

Exèrcit de lectors

Des de Girona, un lloc petit, Cercas va anar a Barcelona per estudiar, a la UAB, i la ciutat que va trobar li va semblar «aclaparadora». Per a l'escriptor de Soldats de Salamina, Barcelona és avui «una ciutat molt diferent» de la que va conèixer de jove, i mai va acabar d'entendre-la. «Barcelona és un lloc misteriós», va assenyalar, després d'explicar que ell s'havia format en els paràmetres de la literatura catalana en català, que tenia professors que parlaven en català i que el seu contacte amb una literatura catalana en castellà, amb autors que procedien d'aquesta tradició, va ser «tardà».

La seva consideració sobre la literatura, en tot cas, no ha canviat. «La literatura sorgeix del que no entens, i a la literatura s'hi acudeix per buscar certeses», les que ja no trobava en la religió catòlica, tal com explica a El boig de Déu.

Els assistents aplaudien, reien amb algunes expressions de Cercas, i deixaven en evidència que l'escriptor d'Anatomia d'un instant disposa d'un exèrcit de lectors a Llatinoamèrica. Del total de 200.000 exemplars en llengua espanyola que porta venuts sobre el llibre que li va encarregar el Vaticà, amb el Papa Francesc al capdavant, la meitat els ha venut a Llatinoamèrica.

Aquest aproximació al món catòlic és el que ha entusiasmat en gran mesura a Llatinoamèrica, i explica la conversa de les dues dones just abans d'entrar a l'auditori per escoltar-lo.

Èxit de Love of lesbian

Cercas es va referir a les dificultats de l'Església catòlica a Espanya, que no ha volgut entrar en cap diàleg sobre l'obra, a diferència de, per exemple, de la Església italiana, que ha buscat un debat intel·lectual amb l'escriptor espanyol.

El programa literari de Barcelona com a convidada d'honor a la FIL de Guadalajara es va iniciar aquest dissabte i parteix amb un homenatge a Montserrat Roig. Després de l'autora de El temps de les cireres n'hi haurà d'altres dedicats a l'agent Carmen Balcells i escriptors com Joan Brossa, Pere Calders, Ana María Matute, Mercè Rodoreda, Manuel Vázquez Montalbán i Jacint Verdaguer.

En l'àmbit musical, Love of Lesbian va suscitar també un enorme entusiasme, amb més de 2.000 persones al concert que s'havia convocat. La plaça de Guadalajara és la primera estació d'una gira que portarà la banda que lidera Santi Balmes a diferents països de Llatinoamèrica.