Víctor, conegut loter a Barcelona des dels 22 anys: "Per cada dècim de Nadal guanyem 90 cèntims bruts, cal tenir vocació"
La seva passió per aquest ofici va néixer a la infància amb la seva àvia i defineix el seu dia a dia com una barreja de tradició, esforç i la il·lusió de milers de clients
Relacionat: Víctor, el loter de Barcelona que ha repartit tres premis amb la seva pedra d'or: "Tenim una estrella Michelin en celebracions"
La història de Víctor amb la loteria va començar molt abans d'obrir la seva administració al centre comercial Les Arenes, a la Plaça Espanya de Barcelona. El seu vincle va néixer a la infància, quan veia la seva àvia, des de Mancha Real, a Jaén, gestionar la seva pròpia administració.
Aquella imatge el va marcar. A la farmàcia de la seva mare a la capital catalana es distribuïen els dècims que enviava l'àvia, i aquell petit ritual anual es va convertir en una manera de mantenir viva una proximitat que els gairebé mil quilòmetres no podien esborrar. “Era com una manera d'unir-me a ella a la distància”, recorda.
Loteries i Apostes de l'Estat les Arenes Barcelona
Amb el temps, quan el batxillerat es va complicar i els dubtes sobre el futur van aparèixer, aquella llavor va tornar. Sempre havia estat un bon venedor de loteria: en associacions, en recaptacions de l'escola… I li agradava. “Això t'ha d'agradar”, diu. No és un negoci per a qui ho necessiti, sinó "per a qui de veritat vol dedicar-s'hi".
El salt: obrir amb 22 anys
L'oportunitat d'obrir a Les Arenes va arribar gairebé com un senyal. Víctor tenia 22 anys quan es va llançar sense xarxa, amb l'ajuda puntual de la família, però bàsicament sol. “A l'aventura”, com ell mateix ho defineix.
Aquells primers mesos i anys van ser una mena de màster accelerat “a base de moltes hòsties”. El que havia vist a l'administració de la seva àvia no tenia res a veure amb començar de zero a Barcelona.
“Jo pensava que això seria arribar, obrir i començar”, admet. Però la realitat va ser molt més dura: marges molt baixos, costos elevats i una ciutat que no espera ningú. Tot i així, va continuar. I segueix.
Els inicis durs: obres, pandèmia i resistència
Els anys següents no li van donar treva. Les obres de Plaça Espanya, que encara continuen, van ser un malson: dos anys amb la porta del metro tancada, l'escala mecànica avariada, el flux natural de gent interromput. Estar al centre, però sense pas de persones, convertia cada dia en un desafiament.
Loteries i Apostes de l'Estat les Arenes Barcelona
Després va arribar la pandèmia, que va acabar de rematar un context ja molt complicat. Tanmateix, per a ell allò no va ser un fre, sinó un accelerador. Diu que, en el seu cas, viure al límit desperta l'enginy. El va obligar a reinventar-se. A treballar en si mateix, en el seu creixement personal, i després en el negoci.
“Vaig haver de reinventar-me jo primer; en estar jo bé, tot ha estat millor", explica.
Dins de l'administració: un petit santuari de l'atzar
Avui, en entrar a la seva administració, destaca la barreja de tradició i nerviosisme que impregna l'ambient. El local està ple de dècims fins a l'últim racó, els cartells de premis antics es reparteixen per la paret com a relíquies, i al centre presideix una enorme pedra daurada, una mena de tòtem que molts clients toquen amb tímida esperança.
A fora, la cua avança en un clima fresc, però no fred, amb la gent abrigada, però lleugera, contenint una il·lusió que sembla voler sortir, però encara no s'atreveix.
Loteries i Apostes de l'Estat les Arenes Barcelona
La clientela és variada: veïns del barri, treballadors d'oficines properes, persones que venen de lluny només per mantenir el seu ritual, fins i tot qui hi acudeix diàriament. “Hi ha gent que viu en barris llunyans i ve expressament cada dia”, explica.
I això, reconeix, és també el que el sosté: la fidelitat mútua que es genera amb els anys.
El pes de la responsabilitat i l'arribada dels premis
Quan parla del sorteig de Nadal, Víctor admet que no dorm els dies previs. No per superstició, sinó per responsabilitat: “Emmagatzemes els somnis de milers de persones”. Cada dècim lliurat és una promesa potencial. Cada número esgotat, una història possible.
El seu primer gran premi de Nadal va arribar el 2019: un quart premi. El recorda a l'instant per una escena molt concreta. Un senyor havia vingut l'últim dia preguntant insistentment per aquell número perquè l'havia somiat. Ja estava esgotat. I quan Víctor va sentir el número premiat, va pensar: “No pot ser”, i es va recordar de la cara d'aquell home. Anys després, encara ho reviu.
La seva vida avui: feina, família i conciliació impossible
Actualment, el seu dia a dia és una combinació exigent de feina i família. Viu al centre, en un carrer bulliciós, treballa moltes hores i té un fill d'onze mesos. A més, espera una nena al febrer. “La sort mai descansa i jo tampoc”, comenta.
La conciliació familiar li resulta gairebé impossible, però sent un deure envers qui fa anys que confia en ell.
Loteries i Apostes de l'Estat les Arenes Barcelona
A vegades té dies dolents, com tothom. Quan apareixen pensaments negatius, intenta recordar-se a si mateix: “A poc a poc. No tinguis pressa”. I també que, encara que només han passat deu anys, el nivell de vendes i consolidació que han assolit a Catalunya i Espanya no és menor.
Rutines, supersticions i la lògica del jugador
A l'administració es veuen totes les manies imaginables: gent que compra sempre el mateix número, la mateixa terminació, el mateix dia. Víctor les ha vist totes: “Milers i milers”, diu.
Ell, en canvi, no té cap superstició particular. Creu que la sort és fe més acció. Per això juga uns 30 números, i d'alguns fins i tot deu dècims, encara que ja no ho pensa com a diners, sinó com a part de l'ofici.
Per a ell, l'acció és fonamental: “Si tens il·lusió, però no fas res, és una fe morta”. I comprar un dècim, encara que sigui un, forma part d'aquest gest mínim necessari.
Innovació, digitalització i el futur
La seva administració va ser una de les primeres a Espanya a vendre loteria per a empreses a través d'internet, allà pel 2015. En aquell moment, per a moltes companyies era quelcom incomprensible. Després de la pandèmia, però, es va convertir en l'habitual. Ara, les empreses busquen sobretot veure com ho fas tu, si t'adaptes.
Loteries i Apostes de l'Estat les Arenes Barcelona
Víctor sap que el negoci necessita avançar. Però també que els marges són molt baixos: del 4% a Nadal i 6% a la resta de loteries. “Només que Nadal tingués el 6% es podria invertir moltíssim més”, explica. Aquest 2% canviaria el múscul tecnològic del sector. I és que admet, que els guanys de la loteria de Nadal són escassos: "De 20 euros per dècim, bruts ens quedem 90 cèntims", confessa.
Tot i així, continua. Perquè cada any són més els que tornen. Perquè sent que queden coses per crear. I perquè, al final, la sort —o la pedra daurada— sempre té l'última paraula.
