El bar de tota la vida amb els millors entrepans de Barcelona: en un bar amb “ànima única”
Fundat el 1927, El Quimet d'Horta, a la plaça Eivissa, combina tradició, sabor i l'autèntic esperit de barri
Relacionada: Sant Gervasi amaga un racó abandonat amb una escultura icònica i un estany: inversió milionària per rescatar-lo
Horta sempre ha anat per lliure. Durant dècades, el barri ha conservat una identitat pròpia que el diferencia de la resta de Barcelona, com si visqués en un temps paral·lel on les presses no manen i els bars continuen sent punts de trobada veïnal.
En aquest context, El Quimet d’Horta no és només un establiment emblemàtic: és una càpsula de memòria col·lectiva que continua bategant en plena plaça Eivissa, segons ja va explicar la periodista Inma Santos per a Metrópoli.
Un bar que és història viva del barri
La història del Quimet es remunta a abril de 1927, quan Rosita Not i Quimet Carlús van obrir un petit bar que aviat es faria famós a tota la zona. Durant anys va ser conegut com “el bar del lloro”, un sobrenom que no era casual.
En Juanito, un lloro gris de cua vermella, es va convertir en una atracció inesperada en imitar el xiulet del revisor del tramvia i “anunciar” la sortida de la línia 46, la parada de la qual era just davant del local.
Entrepans amb llegenda pròpia
Més enllà de les anècdotes, el Quimet es va guanyar el seu prestigi a base d'entrepans. Gairebé cent anys després, molts continuen assenyalant-lo com el lloc on es preparen algunes de les millors xapates de Barcelona.
La carta impressiona: 95 entrepans diferents, dels quals 40 són de truita, a més de bikinis, amanides i especialitats de la casa com el popular Ou d'Horta. També hi ha opcions pensades per a clients vegans, quelcom poc habitual en bars històrics.
Molt més que un bar
Durant dècades, el Quimet va ser l'autèntic centre social del barri. Entre les seves parets es reunien entitats com la Unió Atlètica d'Horta, la Unió Ciclista o el Club d'Escacs Alfil. Fins ben entrats els anys 80, les taules de marbre acollien partides interminables d'escacs, dòmino o parxís, en un ambient on el temps semblava aturar-se.
Uns entrepans del Quimet d'Horta en una imatge d'arxiu
El 1955, el bar va passar a mans de Jaime Jalmar Pujol, qui va saber conservar-ne l'essència. Dècades més tard, el 2006, el seu fill Josep Lluís va assumir el relleu i va apostar per una renovació respectuosa, recuperant elements originals com les portes antigues o el terra característic.
També va ser l'impulsor d'un dels trets més cridaners del local: una col·lecció de més de 3.000 ampolletes de licor procedents d'arreu del món que avui decoren les seves parets.
Un punt de trobada intergeneracional
Actualment, El Quimet d’Horta és un fidel reflex del barri. Hi conviuen els nens que s'aturen a prendre un Cacaolat en sortir de l'escola, les veïnes que berenen bikini i cafè amb llet, els treballadors que fan una pausa ràpida i els barcelonins que creuen mitja ciutat a la recerca d'autenticitat.
Una xapata del bar El Quimet d'Horta
Vermut, tertúlia i vida sense presses
Aquí es manté el ritual de sempre: matins d'entrepà, tardes de xerrada animada, nits de tapa i cervesa, i diumenges de vermut al sol. Seure a la seva terrassa és entendre que, a Horta, el ritme és un altre.
I que frases com aquella que deia que “Horta no és ni serà mai Barcelona” potser no anaven tan desencaminades. Al Quimet, almenys, el temps continua jugant a favor de la memòria.
