Així estan els embassaments que abasteixen Barcelona després del pas del temporal Francis: prop del 90% de la seva capacitat
Els pantans de l'àrea metropolitana creixen 1,5 punts respecte a les dades de fa una setmana després de les últimes precipitacions
Relacionat: La neu arriba a la ciutat de Barcelona: cauen els primers flocs al Tibidabo
Notícies relacionades
Les reserves d'aigua a les conques internes de Catalunya continuen creixent i ja arriben al 85,7% de la seva capacitat, una xifra que consolida la recuperació hídrica després dels episodis més durs de la sequera.
L'augment, de 1,6 punts percentuals en només una setmana, coincideix amb el pas del temporal Francis, que ha deixat precipitacions persistents i generalitzades a bona part del territori català, afavorint la recàrrega de rius, aqüífers i embassaments.
Segons les últimes dades de l'Agència Catalana de l’Aigua (ACA), les conques internes emmagatzemen actualment 581,2 hectòmetres cúbics, davant dels 570,4 hm³ registrats la setmana anterior. Es tracta d'una tendència clarament a l'alça que reforça l'escenari de normalització progressiva dels recursos hídrics, tot i que les autoritats mantenen un missatge de prudència davant la irregularitat climàtica.
L'impacte del temporal Francis als embassaments
L'episodi meteorològic conegut com a temporal Francis ha estat determinant en aquesta millora. Durant els darrers dies, les pluges han estat constants i, en molts casos, d'intensitat moderada però sostinguda, un factor clau per garantir una bona infiltració i evitar escorrenties excessives. Les precipitacions han afectat especialment el litoral, prelitoral i zones del nord-est, així com punts de l'interior.
Imatge del pantà de Sau a l'agost de 2025
Un dels embassaments on més s'ha notat aquest impacte és Sau, símbol de la sequera a Catalunya durant els darrers anys. El pantà ha passat del 75,1% al 81,6% en només una setmana, una pujada significativa que reflecteix la recuperació del cabal del riu Ter. També ha millorat notablement Darnius-Boadella, que se situa al 84,2%, gairebé tres punts més que la setmana passada, impulsat per les pluges a l'Alt Empordà.
Altres embassaments presenten evolucions positives o estables. La Baells arriba al 83%, Sant Ponç també se situa al 83%, i La Llosa del Cavall es manté al 81,6%, pràcticament sense variacions. Susqueda, un dels grans reguladors del sistema Ter, continua en nivells molt elevats, amb un 96,4%, tot i que ha registrat un lleuger descens respecte a la setmana anterior a causa de la gestió de cabals i la producció hidroelèctrica.
Diferències territorials i embassaments amb menor recuperació
Malgrat la millora generalitzada, no tots els embassaments evolucionen al mateix ritme. Foix ha experimentat un descens i se situa al 84,1%, davant del 87,8% de la setmana passada, mentre que Siurana, un dels més castigats per la sequera estructural, amb prou feines arriba al 17,7%, tot i que millora lleugerament respecte a la dada anterior. Riudecanyes, per la seva banda, ha pujat fins al 52,1%, una evolució positiva després de les pluges registrades al Camp de Tarragona.
Aquestes diferències responen tant a la distribució desigual de les precipitacions com a les característiques pròpies de cada conca, així com a la gestió de l'aigua embassada per a usos agrícoles, urbans i ambientals.
El pantà de Sau ple d'aigua
El sistema Ter-Llobregat, en nivells elevats
El sistema Ter-Llobregat, que abasteix Barcelona, la seva àrea metropolitana i bona part de Girona, també reflecteix el bon moment hídric. Els seus embassaments es troben al 87,5% de la seva capacitat, davant del 86% de la setmana anterior. Aquest increment de 1,5 punts reforça la garantia de subministrament per als pròxims mesos i redueix la pressió sobre possibles restriccions.
Tot i que les xifres actuals són molt positives i contrasten amb la situació de fa un any, la gestió responsable de l'aigua continua sent imprescindible. El temporal Francis ha suposat un alleujament important i ha consolidat les reserves, però els experts recorden que la variabilitat climàtica i els episodis extrems obliguen a mantenir polítiques d'estalvi, planificació a llarg termini i inversions estructurals per afrontar futurs períodes de sequera.
