Els antiquaris formen part del passat comercial de Barcelona. Encara que amb prou feines en resisteixen una trentena, el 1910 el sector va viure un auge a la ciutat, especialment al nucli antic.
Aleshores, la demanda d’obres d’art i objectes de col·lecció era molt alta. Tanmateix, actualment la situació és una altra. “L’única sortida que tenim els antiquaris és l’exportació”, assenyala Artur Ramon Navarro, propietari d’Artur Ramon Art. Un mercat, segons ell mateix, “molt competitiu”.
Objectes del comerç Antiguitats Sandoval, al Gòtic
“Quan vaig començar a treballar, a finals dels anys 80, el 80% del negoci era a Espanya”, afirma Navarro a Metrópoli, i assenyala que actualment passa just el contrari. “Cada cop anirà més per aquí”, afegeix.
Segons explica, això es deu al fet que al país no hi ha gaires col·leccionistes, malgrat “la gran quantitat d’obres d’art amb què comptem”. A l’estranger, afortunadament –en paraules seves– encara hi ha museus i col·leccionistes interessats a adquirir les nostres obres.
El 80% de les vendes
Coincideix amb l’Artur un altre company de professió: Rubén Torres, propietari d’una galeria que porta el seu nom. “El client local és més lent, adquireix un article cada dos anys. Tanmateix, el comprador internacional té més continuïtat”, expressa a aquest mitjà. Per això, segons precisa ell mateix, l’exportació pot representar, en molts casos, la totalitat de les vendes.
Aquest jove galerista apunta com una de les principals causes de la pèrdua del comprador local a un canvi de fluxos, al qual “moltes galeries no han sabut connectar amb les noves generacions i aprofitar les oportunitats”.
Clients a l’Oba Art Gallery, una galeria d’art del Gòtic
Sense relleu ni públic local
La manca de relleu generacional amenaça el sector, que a més s’ha vist “arraconat” per les grans marques internacionals que “controlen” el nucli antic de la ciutat. “Al Gòtic s’hi han assentat empreses que ofereixen un producte més atractiu per als turistes”, assenyala Navarro.
Es tracta d’un barri històricament conegut com la meca dels antiquaris. Fa 40 anys hi havia uns 70 locals a la zona –segons detallen diversos professionals a aquest mitjà–, però ara en queden al voltant de sis.
El primer cop al sector va arribar el 1960, amb l’aparició del minimalisme. “Va ser aleshores quan les coses antigues, amb història, van perdre espai”, precisa el propietari d’Artur Ramon Art.
Proliferació d’antiquaris
Entre 1910 i 1936 van sorgir al nucli antic de Barcelona els primers comerços dedicats a la venda d’antiguitats, impulsats per l’interès creixent per l’art. El carrer de la Palla es va convertir en un punt clau, seguint el patró habitual de les grans ciutats, on aquests negocis tendien a ubicar-se a prop de monuments destacats. A la capital catalana, concretament, al voltant de la catedral, tal com explica Navarro.
Fins a l’esclat de la Guerra Civil, el mercat artístic va viure un període especialment actiu, en part perquè encara circulaven peces procedents d’expropiacions realitzades en temples religiosos. Durant aquests anys es va consolidar a la ciutat un model modern de comerç d’antiguitats.
Venda d’antiguitats al Mercat dels Encants
Tot i que el sector va créixer amb força en els seus primers temps, la guerra va suposar un punt d’inflexió: la destrucció d’una part important del patrimoni i la inestabilitat del país van frenar en sec l’activitat.
«Després del conflicte bèl·lic, el nombre d’antiquaris assentats a la ciutat comtal cada cop serà menor i ja mai més tornarà a gaudir de l’esplendor dels inicis», escriu Navarro en el seu estudi El revers de la història de l’art.
Malgrat el declivi progressiu d’aquests comerços, el barri Gòtic continua sent, encara avui, l’àrea amb més concentració de professionals del sector.
Oba Art Gallery, una galeria d’art del Gòtic
Altres espais emblemàtics relacionats amb la compra-venda i l’intercanvi d’objectes històrics a Barcelona inclouen la Fira de Bellcaire i el Mercat dels Encants, aquest darrer amb més de set segles d’història.