Així és el barri de Barcelona amb l'obra modernista més austera de Gaudí: zona residencial de luxe amb un gran patrimoni històric
La construcció presenta una planta rectangular, amb planta baixa i tres altures, i combina pedra i maó a les façanes
Altres notícies: La Creu de Jesucrist ja abraça Barcelona: la Sagrada Família completa els seus quatre braços horitzontals
Antoni Gaudí va deixar la seva empremta al districte de Sarrià-Sant Gervasi amb una de les construccions més contingudes de tota la seva trajectòria. Es tracta del Col·legi de les Teresianes, un projecte executat entre 1888 i 1890 que s'allunya de l'imaginari ornamental de l'arquitecte per abraçar una sobrietat gairebé radical, marcada per les limitacions econòmiques de la congregació promotora i per una clara voluntat espiritual.
Col·legi de Les Teresianes a les Tres Torres
L'edifici va néixer com a col·legi i internat femení de la Companyia de Santa Teresa de Jesús, que volia plasmar el seu vot de pobresa també en l'arquitectura. Aquesta condició va obligar Gaudí a extremar l'enginy i a demostrar que la innovació no depenia del luxe, sinó de l'estructura, la llum i la coherència formal.
Una peça singular a l'antic Sant Gervasi
L'immoble s'ubica al carrer Ganduxer, al que va ser l'antiga vila de Sant Gervasi de Cassoles, avui plenament integrada a Barcelona. La congregació va adquirir el solar amb la intenció d'establir la seva sede central i un centre educatiu estable en una zona aleshores perifèrica, avui convertida en un dels entorns residencials més exclusius de la ciutat.
La construcció presenta una planta rectangular, amb planta baixa i tres altures, i combina pedra i maó a les façanes. El conjunt es remata amb merlets, pinacles i simbologia religiosa que evoquen un castell neogòtic auster, concebut més per a la vida interior i la disciplina educativa que per a l'impacte visual.
Un projecte reformulat des dels fonaments
Quan Gaudí va assumir l'encàrrec, l'obra ja havia començat amb un projecte anterior del qual només s'havien executat els fonaments. L'arquitecte va decidir respectar el volum inicial, però va transformar completament la proposta arquitectònica, adaptant-la als principis constructius que ja començaven a definir el seu llenguatge.
Col·legi de les Teresianes
El fundador de la congregació, sant Enric d'Ossó, va insistir en la necessitat de no superar el pressupost, una exigència que va marcar tot el procés. La tradició conserva fins i tot una resposta irònica de Gaudí que resumeix bé la tensió entre creació i austeritat: «Cadascú a lo seu; jo a fer cases, vostè a fer misses».
Arquitectura amb recursos mínims
Les restriccions econòmiques van portar Gaudí a prescindir de materials nobles i a treballar gairebé exclusivament amb maó, ferro forjat, ceràmica i pedra triturada. Lluny de ser una renúncia, aquesta elecció va reforçar el caràcter experimental de l'edifici i la seva coherència estructural.
L'interior s'organitza en tres crugies longitudinals i dos grans patis, concebuts per canalitzar la llum natural des dels pisos superiors fins a la planta baixa. Els passadissos, articulats mitjançant una successió d'arcs parabòlics alts i estrets, combinen eficiència constructiva i una estètica sòbria que anticipa solucions que Gaudí desenvoluparia més endavant.
Espiritualitat i funció educativa
Les façanes incorporen anagrames de Jesucrist, símbols carmelites, creus i referències directes a Santa Teresa, reforçant la identitat religiosa del conjunt. Tot el programa arquitectònic està pensat per sostenir la missió educativa de la congregació.
Col·legi de les Teresianes
A l'interior es distribueixen aules, despatxos, menjador, estances per a les religioses, habitacions per a les internes i espais destinats a exercicis espirituals. L'edifici reflecteix així un model pedagògic en què educació i fe formen part d'un mateix itinerari vital.
Un llegat protegit al barri alt
El Col·legi de les Teresianes va ser reconegut com a Bé Cultural d'Interès Nacional a finals del segle XX i forma part del catàleg oficial del patrimoni català. Malgrat la seva rellevància arquitectònica, l'edifici no és visitable per dins i només es pot contemplar des de l'exterior.
Actualment, el centre continua actiu com a escola teresiana concertada, amb ensenyament des d'infantil fins a batxillerat. En ple barri alt de Barcelona, envoltat de zones verdes i residències d'alt nivell, l'edifici continua sent un exemple de com Gaudí va saber adaptar el seu geni a l'austeritat, deixant una obra discreta però essencial dins el patrimoni històric de la ciutat.
